Aquest diumenge ha deixat de funcionar la planta de producció de clor d'Ercros a Flix (Ribera d'Ebre), 118 anys després que es posés en marxa en aquesta fàbrica la primera planta electrolítica d'Espanya i la tercera d'Europa. També s'ha deixat de produir clor amb cel·les de mercuri a la planta de Vila-seca (Tarragonès) on des de fa una setmana s'han iniciat les proves per ampliar la producció amb la tecnologia de membrana. La metodologia amb mercuri ha estat prohibida per la Comissió Europea i la data límit per deixar-hi de produir era aquest dilluns, 11 de desembre. Justament aquest dilluns es començarà a aplicar l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) derivat d'aquest tancament i canvi de producció. Ercros i els comitès d'empresa van acordar que l'ERO afectarà a 105 treballadors, 43 a Flix (on es mantindrà la producció de fosfat bicàlcic fins al 2020), 23 a Vila-seca i 34 a Cardona, al Bages (on la planta cessarà definitivament l'activitat).
Ercros ja no produeix clor amb la tecnologia de les cel·les de mercuri, una prohibició de la Unió Europea de l'any 2013 que establia l'11 de desembre de 2017 com la data límit per abandonar aquesta metodologia per l'alta contaminació que provoca el mercuri.
La planta de Flix ha cessat la seva activitat aquest diumenge després de més d'un segle en funcionament. La de la Ribera d'Ebre va ser la primera planta electrolítica - que va aplicar l'electricitat al procés de fabricació de clor- de l'estat espanyol i la tercera d'Europa i havia arribat a donar feina a 1.500 treballadors. Després de l'últim ERO, la plantilla de Flix era d'unes 120 persones però el nou expedient d'ocupació afectarà 43 treballadors que, com es va pactar entre la companyia i el comitè d'empresa, rebran una oferta per traslladar-se a altres fàbriques de la companyia. Si la reubicació no els satisfà, seran acomiadats. L'ERO també preveu 22 jubilacions dels empleats actuals de la planta flixanca.
Ercors, a Flix, seguirà produint fosfat bicàlcic (additius per a l'alimentació animal) fins al 2020, amb 44 treballadors a la fàbrica. La continuïtat d'aquesta planta va ser possible gràcies a l'acord amb Covestro, el passat mes de març. La filial de Bayer es va comprometre a continuar adquirint clor a Ercros (de qui n'absorbeix el 30% de la producció) per produir àcid clorhídria a la planta d'MDI de Tarragona i vendre aquest àcid a la química catalana per subministrar la planta de fosfat bicàlcic de Flix.
Canvi tecnològic a Vila-seca
A la planta de Vila-seca I, Ercros va deixar d'operar amb tecnologia de mercuri el passat 4 de desembre, després de 47 anys d'activitat. Fa una setmana que es fan les proves per posar en marxa de l'ampliació de la planta de clor amb tecnologia de membrana. Aquesta tecnologia està considerada com "una de les millors tecnologies disponibles", (les MTD), per al CE. De fet, la planta de Vila-seca va ser la primera de l'estat espanyol en implantar aquesta metodologia, l'any 1992.
Ara gairebé duplicarà la capacitat de producció de clor amb tecnologia de membrana i passarà de les 55.000 tones per any produïes, a 120.000 tones per any. Ercros preveu tenir la planta plenament operativa abans de final d'any.
Al centre de Vila-seca, Ercros també han construït noves plantes de fabricació d'hipoclorit sòdic i àcid clorhídric i de concentració de sosa càustica, per tal de satisfer la demanda dels clients. Per aquestes actuacions s'ha fet una inversió de 29 milions d'euros.
Canvis també a Sabiñánigo
A més a més, Ercros ha anunciat que durant el primer trimestre del 2018 entrarà en funcionament l'ampliació de 15.000 tones per any de la capacitat de producció de la planta de clor amb tecnologia de membrana a la fàbrica de Sabiñánigo (Osca, Aragó), que assolirà una capacitat total de 45.000 tones per any. En aquesta fàbrica el canvi de tecnologia de mercuri a membrana es va fer l'any 2009, i juntament amb la nova planta d'àcid clorhídric, la química catalana ha invertit en aquest centre 14,5 milions d'euros.
A Flix es va descartar adaptar la fàbrica a la nova tecnologia de membrana per a la producció de clor, perquè, tot i que s'hi produïen 230.000 tones anuals, la inversió superava els 180 milions d'euros. La decisió va ser rebutjada i molt criticada des del municipi i el territori per considerar-la una "deslocalització premeditada" d'Ercros i una manca de "responsabilitat social". L'activitat química deixarà la contaminació com a herència contaminació a Flix. A més dels abocadors i de nous terrenys que ara s'investiguen, s'estan extraient gairebé un milió de tones de fangs tòxics del fons del pantà.