Josep Masdeu, alcalde de La Selva del Camp: ‘Estem davant dels dos anys més importants a nivell de gestió pressupostària en tota la història de la Selva’

Masdeu és partidari d’escurçar distàncies amb el teixit empresarial. FOTO: IE.
Redacció / La Selva del Camp

Josep Masdeu explica en quin punt està la legislatura municipal, quan ja ha començat el seu segon i últim any d'alcaldia, tal com estableix el pacte de govern entre PSC i ERC. Masdeu analitza en aquesta entrevista les polítiques de diversificació econòmica del municipi i les principals inversions de la legislatura.

El govern que vostè encapçala té en la captació de noves industries una de les seves prioritats, per continuar potenciant els polígons del municipi. Alguna novetat en aquest sentit?

La Selva del Camp fa anys que va començar una aposta decidida per la diversificació econòmica i els resultats es poden veure reflectits perfectament en la més de mitja dotzena de polígons i espais industrials del municipi. Actualment el focus més rellevant es troba en el polígon de darrera creació, el Xalamec, tot i que també hem tingut molt bones notícies en altres àmbits. Una d'aquestes és l'ampliació d'una de les empreses amb més anys al municipi, Macresac, a més d'haver-se aprovat també una ampliació de la parcel·la de Go Fruselva per tal de garantir les seves excel·lents perspectives de creixement. Per altra banda, aquest darrer any també s'han posat en marxa les instal·lacions de la companyia de logística Operador Luso Ibérico, que ocupa 5.400 metres quadrats al Xalamec.

A banda de la disponibilitat de sòl industrial quins són els arguments de La Selva per tenir èxit en aquest propòsit?

El gran valor del nostre sòl industrial és que sempre s'ha sabut adaptar a les necessitats de cada inversor. Sempre hem treballat colze a colze amb les empreses que s'han plantejat invertir al municipi perquè no es tracta símplement d'omplir parcel·les, si no d'oferir el que cada empresa necessita, conscients que havíem d'ajudar a resoldre els seus problemes, no a crear-ne. A això cal afegir-hi que, des del primer dia, el nivell de serveis que ha intentat oferir el nostre polígon sempre ha estat superior al de la majoria de les zones industrials properes, tant a nivell de subministre d'aigua, com amb la doble xarxa de subministre elèctric, la fibra òptica, el gas a alta pressió, les múltiples connexions viàries o l'absència de costos de manteniment del polígon, en tractar-se d'un equipament municipal.

En quins sectors creu que hi ha bones oportunitats o quins són els sectors que més interessa atraure als polígons de La Selva?

Després d'uns anys certament complicats, per ubicació, connexions i serveis, possiblement el sector del transport i de la logística sigui el que més força ha agafat al municipi durant els darrers anys. Malgrat això, no hem d'oblidar el potencial agroalimentari dels nostres polígons, amb empreses capdavanteres en els seus respectius camps. Estem oberts, però les companyies amb un impacte ambiental baix són les que més ens agraden.

Està satisfet amb la vinculació del teixit d'empreses locals amb les grans empreses del polígon, que permet un important impacte indirecte?

Tot i que el grau d'especialització de la majoria de les grans empreses que ha acollit la Selva és molt elevat, he de reconèixer que les empreses locals han sabut adaptar-se molt bé a les necessitats de les de nova implantació. Sectors com el del manteniment específic de maquinària, el transport, el proveïment de productes, els serveis administratius o les empreses de neteja especialitzada, són un exemple perfecte. Podem felicitar-nos per la 'cintura' que han tingut una gran quantitat d'empresaris locals, així com per l'alt grau de vinculació que ha assolit tot el teixit industrial del poble.

L'atur a La Selva és tradicionalment baix. En quin punt està actualment i amb quines estratègies el combaten?

Som un poble que habitualment ha sabut fer front amb bastant d'encert a la gran problemàtica de l'atur, però és innegable que els darrers anys han estat també molt complicats. Els esforços fets des de l'Ajuntament sempre s'han encaminat a la formació, convençuts que les empreses que decideixen invertir a casa nostra mereixen una mà d'obra preparada i que els nostres veïns i veïnes també es mereixen tenir el màxim d'oportunitats per tal de poder treballar al poble. Actualment els nivells d'atur al municipi es mouen al voltant del 9 per cent, una xifra encara alta i que queda una mica lluny de les que vam tenir fins ara fa uns anys, però que estem treballant per podrem rebaixar-la encara més. Col·laborant directament amb les empreses, la Borsa de Treball Activa (BTA) del municipi i l'àrea de Formació preparem habitualment, amb el suport del SOC, cursos dirigits a cobrir directament la demanda del teixit empresarial local. Sense anar més lluny, en l'últim any trenta empreses han gestionat ofertes a través de la borsa de treball selvatana.

El sector agrícola continua sent important a La Selva del Camp, amb dos cooperatives molt potents. Com el veu?

És evident que en un municipi amb una tradició agrícola com la nostra tenir dues cooperatives com Coselva i l'Avellanera resulta un autèntic orgull. La competitivitat entre totes dues s'ha sabut entendre des d'una visió constructiva i això les ha ajudat a fer-se millors mútuament, de manera que no només parlem de dues cooperatives de referència si no que podem parlar de dues empreses agroalimentàries de primer ordre que s'han sabut diversificar i que són capdavanteres tant en el sector de la fruita seca com en el de l'oli.

Una altra de les apostes del seu govern és potenciar el sector dels serveis...

No podem oblidar que l'economia d'un poble no la fan només les grans inversions i els polígons. L'economia es mou en el dia a dia, amb les botigues, els supermercats, els establiments de restauració o les empreses de serveis. Això és el que dóna vida a qualsevol societat i tant la mateixa tradició selvatana com la seva capacitat de previsió ens han dotat d'ofertes molt interessants. Ara mateix, a nivell municipal disposem de dos equipaments de primer ordre que són un referent fins i tot fora de l'àmbit local, com ara el complex poliesportiu del pavelló i el camp d'esports -amb les piscines municipals o el gimnàs- i el Castell, un conjunt momumental reconvertit en un pol cultural i de serveis que compta amb un índex d'utilització extraordiària. Tot plegat pot beneficiar també al comerç, que també es beneficarà de la recuperació de la vida al nucli antic que incentivem des de l'Ajuntament.

Quin impacte espera de Tarragona 2018?

Serà molt positiu a Tarragona i tot el territori. A nivell local, hi haurà un impacte immediat, tant en el sector serveis com en els equipaments esportius, però no necessariament ha de ser l'únic i el més trascendent. El que veritablement serà interessant és veure el rèdit que li sabem treure en anys posteriors, tant per la projecció de la nostra imatge com per la dosi de confiança que pot tenir tant per als nostres veïns com per al nostre sector econòmic.

Com estan els diversos projectes d'aquesta legislatura municipal?

Estem davant dels dos anys més importants en tota la història de la Selva del Camp. Les obres de remodelació del Tomb de Muralles, incloses en el Pla de Barris de la Generalitat amb un pressupost de prop de dos milions d'euros, van començar al setembre i no només han de permetre millorar la vida i els serveis dels veïns de tots aquests carrers que envolten el nucli antic, si no que han de servir per a iniciar un projecte cívic global que s'estendrà per tot el municipi a nivell de vialitat i de creació de nous espais de convivència. Volem que el poble torni a viure de cara al poble i que els nostres veïns disposin d'espais on poder gaudir del dia a dia, de manera que es prioritzaran els espais per a vianants i es crearà un carril bici del que en sortirà tota una xarxa que connectarà tots els grans centres de servis del poble. Paral·lelament estem pendents de signar un conveni amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per tal de fer-nos càrrec de la construcció de la nova depuradora d'aigües residuals. Inicialment aquest projecte l'havia d'executar directament l'ACA, però l'amenaça d'un nou retard, que s'hauria afegit als que anem arrastrant des de fa més de deu anys, va fer decidir-nos a impulsar el projecte des de l'Ajuntament. Pot semblar molt agosarat, però la Selva no pot esperar més. Comptem amb una depuradora que es va construir l'any 1980, quan la població era gairebé la meitat de l'actual i els consums molt menors, i que ha acabat quedant obsoleta. L'acord al que hem arribat amb la Generalitat és que nosaltres ens farem càrrec del projecte i de tirar endavant l'obra, amb tots els avantatges que implica tant de temps com d'optimització de recursos, mentre que l'ACA la finançarà a mida que es vagi executant. L'objectiu és que la planta estigui en funcionament, ocupant uns terrenys que ja teníem reservats al costat de l'actual depuradora i de la deixalleria, abans de finals de 2019. El cost de l'obra es preveu que sigui de prop de 4'5 milions d'euros, de manera que, juntament amb les obres del Tomb de Muralles i els altres projectes previstos al poble, ens trobarem gestionant més de 6 milions d'euros en inversions en dos anys, uns mil milions de les antigues pessetes. Pel que fa a la carretera d'Almoster és un projecte molt important tant pels veïns de La Selva com per als d'Almoster i també Castellvell, però que pertany a la Diputació de Tarragona. Obviament, des del nostre municipi oferirem tot el suport i l'ajuda que calgui per tirar-la endavant, sobretot perquè en depèn la seguretat dels milers d'usuaris que té aquesta via cada dia. Per sort per a tothom, el projecte va endavant després de fer-se un complet estudi d'impacte ambiental seguint les indicacions de la Generalitat. El que no seria viable, ni ho permet la normativa, a banda que suposaria una greu irresponsabilitat tenint en compte el trànsit que hi circula, seria crear una via que neixi obsoleta tant per concepte com físicament. De fet, els detalls de la carretera proposada pels tècnics de la Diputació s'ajusten absolutament a les nececessitats que té ara mateix la carretera en funció dels seus usuaris.

Com estan les finances municipals?

Les finances municipals es troben bé, com es pot deduïr perfectament del grau d'inversió que estem a punt d'afrontar. Mai el nostre Ajuntament s'havia trobat amb una responsabilitat de gestió com l'actual, comparable amb projectes com el Castell o el poliesportiu, però en ambdós casos de menor envergadura econòmica que la depuradora nova. Crec que la política de l'actual equip de govern ha demostrat que una bona economia municipal no tan sols ha de passar per tallar la despesa i aturar la inversió, si no que hem de ser capaços també de treballar amb imaginació i cintura per tal de buscar i aconseguir els recursos on siguin, donar confiança als ciutadants i treballar pel nostre futur. Per suposat, caldrà realitzar operacions a fi efecte de fer front a imprevistos mentre s'estiguin pagant les dues grans obres en les que ens trobem immersos, donat que no permetrem que el poble s'aturi en el cas que una administració no compleixi els terminis de les subvencions. Tot i això, la liquiditat i els comptes municipals es troben en una molt bona situació, amb un nivell de despesa financera que no arriba als 30.000 euros.

Quina valoració fa del pacte de govern amb ERC, un cop superat l'equador de la legislatura?

Tot i les diferències ideològiques obvies que tothom coneix entre PSC i ERC, el pacte de govern és tan fort com sempre i el balanç a nivell de gestió local, que és el que veritablement ens interessava, és excel·lent. L'Ajuntament de la Selva té un govern ideat i pensat per treballar pel futur del poble, posant sempre com a prioritat els interessos dels veïns del municipi.