L'art és per ella una interpretació de la realitat, d'uns instants viscuts i d'unes emocions que han quedat gravades, i aquesta exposició n’és un exemple perfecte: "Molts d'aquests sentiments els sento en un passeig, un bosc, una atmosfera, un racó d'una ciutat, una música, un silenci... i són aquests màgics instants els que intento capturar; si sóc capaç de transmetre a l'espectador algún d'aquests sentiments, puc dir que el meu treball com a artista té sentit".

Des de les primeres exposicions a Catalunya l'any 2009 Calbet s'ha centrat en una sòlida trajectòria internacional que l'ha portat per Europa (París, Milà, Brussel·les, Londres, Florència, Viena, Innsbruck, Hamburg, Bolonya, Rotterdam, Estrasburg, Oxford, etc. ), Amèrica del Nord (Nova York, Mont-real o Miami) i fins i tot Àsia (Hong Kong i Corea del Sud).

Marissa Calbet ha portat la seva obra a diverses ciutats europees, i també a Nova York, Mont-real, Miami i a Hong Kong i Corea del Sud

Les teles d'aquesta pintora, nascuda a Reus l'any 63, han merescut prestigiosos guardons de nivell com la Medalla d'Or de la X Florence Biennale (2015) i el premi de l'Académie Arts-Sciences-Lettres de París en dues ocasions ( 2012 i 2015). També va aconseguir el segon premi en exposició internacional del Moya Museum d'Art Jove de Viena el 2014. Marissa Calbet, -que va dedicar-se professionalment al Dret Fiscal fins el 2005-, és membre de la Société des Artistes Indépendants de França i ha rebut el suport de l'Institut Ramon Llull per a divulgar la seva art a l'exterior.

Segons la crítica d'art Raquel Medina, els olis treballats amb espàtula de Marissa Calbet, -que després sotmet a successius fregats i refregats, capa sobre capa, aconsegueix un to característic en el qual "violacis, púrpures i sienes conviuen amb un gris càlid , "color pedra" com el qualifica ella, per captar una llum misteriosa i argentada, una boirina nacrada que impregna la majoria d'obres i actua de filtre, tempera els colors i confereix una subtilesa als matisos". En aquestes boires nascudes de la memòria de Calbet l'espectador se submergeix en una "especial sensació de serenitat i malenconia".

"M'agrada -explica la Marissa- implicar l'espectador en aquesta tasca. Als meus quadres, mitjançant la boira i el desenfocament, les coses es veuen i no es veuen. L'observador ha de buscar en el seu interior l'emoció que li produeix la pintura, i si coincideix amb el que jo he volgut expressar, resulta fantàstic”.