Havia de ser un estiu de rècord, després d'un inici d'any i una primavera excepcionals, però no ho serà. Ni de bon tros. Després d'un inici d'estiu irregular, amb males sensacions sobretot pel ritme de reserves, el juliol ha complert els mals presagis. L'ocupació s'ha quedat amb registres entre el 75 i el 80% al global dels allotjaments turístics, segons dades provisionals de la Federació d'Hostaleria i Turisme de la demarcació de Tarragona (FEHT). La previsió per l'agost es que la plena ocupació serà un objectiu inassolible, amb una previsió d'arribar entre el 85 i el 90% de places venudes. No serà, però, un mal estiu, ni de bon tros: s'estarà a prop dels registres de 2019, abans de la pandèmia.
Les causes del refredament, sobretot si es té en compte que s'esperava un juny, juliol i agost amb xifres excel·lents d'ocupació, són diverses. Un dels factors negatius, que ja es coneixia però s'ha fet més evident que mai el seu impacte, és la quasi desaparició del turisme rus per la guerra a Ucraïna. La Costa Daurada havia estat la gran beneficiada l'última dècada d'un turisme generós en la despesa i amb estades mitjanes molt llargues. Els hotels, l'allotjament estrella dels turistes eslaus, van poder suplir-ho en part l'estiu passat gràcies al creixement del turisme francès, sobretot, i dels visitants de més proximitat, d'arreu de l'Estat espanyol i també d'altres punts de Catalunya.
El primer any de quasi normalitat després de la pandèmia, l'estiu de 2022, les destinacions de més proximitat van guanyar per golejada els viatges llargs a l'estranger. Un factor que de retruc va beneficiar molt la Costa Daurada i també les zones més turístiques de l'interior de Tarragona. Amb la recuperació de la normalitat, oblidada del tot la pandèmia, la presència de francesos i turistes de proximitat ha tornat als registres habituals. "Hem vist com mercats que van respondre molt bé després de la pandèmia, com el nacional i el francès, estan una mica més freds", constata Albert Savé, president de l'Associació Hotelera Costa Daurada i Terres de l'Ebre. El gran forat deixat pels russos s'ha fet més evident que mai, sense que per ara s'hagi sabut trobar un mercat amb prou pes com per començar a omplir el buit.
Hi ha més factors que expliquen la davallada. El context d'inflació, amb els preus disparats des de fa pràcticament un any en sectors fonamentals per les famílies com l'alimentació, no ajuda al turisme. Si les famílies pateixen més per arribar a finals de mes, aquí o al Regne Unit, un dels primers àmbits on retallen és el de l'oci. "Les estades són més curtes, si abans feien una setmana ara fan cinc nits", exemplifica Savé. Amb menys diners a la butxaca per gastar, els turistes també retallen despesa quan surten, amb menys excursions, menys consumicions i menys alegria en general.
La reducció mitjana de les estades i del consum és un problema important, especialment pels establiments que gestionen un número important de places, com els grans hotels de la Costa Daurada, però en general per tots els negocis turístics. Una de les primeres mesures que han hagut de prendre per mirar d'estimular la demanda és la reducció o fins i tot eliminació de les nits mínimes d'estada a l'hora de captar clients.
Amb l'agost amb la perspectiva de no arribar a la desitjada plena ocupació, el sector dona per fet que les ofertes seran un dels recursos a utilitzar per mirar d'omplir el màxim d'habitacions possible. "Si hi ha habitacions buides s'ajusten preus o es redueixen estades mínimes, malgrat que no és el més indicat", admet Savé, amb una llarga experiència al sector.
En un context d'inflació general, haver d'abaixar preus és un element especialment negatiu pel balanç econòmic del sector turístic, que també ha vist com se li disparaven les despeses del dia a dia. Més perjudicial si es té en compte d'on venim, d'una pandèmia que va obligar molts negocis a endeutar-se.
Els apartaments no han notat tant com els hotels la sotragada. "No serà un estiu dolent, tenim una clientela molt consolidada", destaca Joan Calvet, president de l'Associació d'Apartaments turístics de la Costa Daurada i Terres de l'Ebre. Als càmpings, on es va viure un boom després de la pandèmia, amb la necessitat de buscar allotjaments a l'aire lliure, també s'han rebaixat les expectatives, però els registres no són gens dolents. No serà un cataclisme. Els bungalows penjaran pràcticament el cartell de complet. "Les expectatives eren molt altes, ara hi ha un optimisme moderat", destaca Mireia Sans, presidenta de l'Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l'Ebre.
Tot i que és un factor no tant determinat, no han ajudat tampoc les altes temperatures al centre i nord d'Europam aquest estiu. Si la meteorologia és més favorable, amb temps d'estiu també a llocs on no hi estan tant acostumats, com Alemanya, Holanda o Bèlgica, els ciutadans d'aquest països aprofiten per fer vacances a prop de casa seva. Les crides de governs de diversos països han anat en aquest sentit, traient a més la bandera d'una economia local debilitada amb la necessitat de ser solidaris amb els seus veïns.
En el que coincideix tothom, i aquest és un element que afegeix una mica més d'incertesa, és que moltes reserves, sobretot del client de proximitat, seran d'última hora al llarg de tot el mes d'agost. Factors impossibles de controlar, com la meteorologia, aquí i al nord i centre d'Europa però també a d'altres punts de l'Estat, poden acabar sent molt influents.
Terres de l'Ebre pateix més el refredament
La desacceleració de les reserves i l'ocupació generalitzada a hotels càmpings i apartaments s'ha notat encara més a les Terres de l'Ebre. Lluny ha quedat malauradament la primavera, després d'una Setmana Santa de rècord a destinacions com el delta de l'Ebre, amb aires de curs turístic històric. Una altra de les entitats de referència del sector, la Federació d'Associacions d'Empresaris d'Hostaleria (AEHT) i l'Associació Hotelera (AHPT) de Tarragona i les Terres de l'Ebre, van apuntar clarament llavors a la plena ocupació pel fort de l'estiu.
Ara, als allotjaments rurals del delta de l'Ebre les previsions no són precisament per tirar coets. Tampoc a l'interior, a comarques com el Baix Ebre o el Montsià. A les cases rurals que es lloguen senceres, s'espera una ocupació mitjana a l'agost al voltant del 50%, segons dades fetes públiques per l'Associació de Turisme Rural de les Terres de l'Ebre. La plena ocupació és una utopia. Lluny de la costa ebrenca, a les cases rurals de l'interior, la previsió és més dolenta després d'un juliol per oblidar, amb una ocupació mitjana del 20-30%.