Amb poques setmanes al càrrec de rectora, Maria José Figueras i el seu equip ja han posat fil a l'agulla al programa de canvis que els va permetre, per un ajustat marge, ser escollits per dirigir la Universitat Rovira i Virgili. Potenciar l'aproximació del coneixement als sectors productius del territori és una de les prioritats. En parlem en aquesta entrevista en profunditat concedida a Indicador d'Economia.
Con enfortiran els vincles entre coneixement i empresa?
La URV és, per definició, una universitat molt vinculada al territori i als seus sectors econòmics. Nosaltres volem potenciar encara més aquesta relació. Especialment, en els àmbits on hi ha camp per recórrer. Sempre es parla del sector químic, l'agroalimentari, el món del vi, el turisme... però hi ha altres sectors als que ens podem apropar. I ho volem fer mitjançant la proximitat a les empreses, per assegurar la transferència de coneixement a la societat. Però no propiciarem aquest canvi només de portes enfora, sinó també de portes endins.
Com ho faran?
Per exemple, amb un canvi d'enfocament molt bàsic: volem que les tesis doctorals demostrin que el coneixement que aporten es pot aplicar a nivell pràctic al teixit productiu. Hem de potenciar el reconeixement de la transferència. De vegades, el propi autor no n'és conscient, però per això tenim els especialistes que poden posar en valor tot aquest potencial. I en aquest exercici volem implicar representants del sector productiu, que són els que millor saben quina part de la recerca és aplicable. En el fons, és subratllar que la universitat existeix per donar resposta a les necessitats de la societat. És una de les nostres missions.
"Hem d'escurçar distàncies entre els plans d'estudi i el que fan les empreses"
Una altra eina són els doctorats industrials...
Sí. És una figura relativament nova, promoguda des del Ministeri, que marca que les temàtiques d'investigació han de resoldre necessitats o problemes que hi ha en el sí de l'empresa. Algunesvegades ens obliguen a preservar patents o altres intimitats empresarials, però pensem que el repte val la pena, ens hi hem d'adaptar. Hem d'estar oberts a aquestes fórmules.
Alguns sectors reivindiquen que els plans d'estudi estiguin més a prop de la realitat de les empreses...
Òbviament, els sectors més tecnològics són els que més pateixen la distància entre el que fan les empreses i el que ensenyem a la universitat, perquè els canvis són molt ràpids. Però escurçar aquestes distàncies és una de les nostres prioritats. El camí a seguir són els programes que ja començaran el curs que ve com els graus de tres anys en una necessitat social com els cotxes elèctrics i un altre en aplicacions de mòbils i webs. Són ensenyaments orientats a ser executius, específics, molt enfocats a un sector professional.
"Les tesis doctorals amb una aplicació al teixit productiu o els doctorats industrials són bones fórmules per fer transferència de coneixement"
Un handicap per implementar aquests canvis és la lentitud en la seva tramitació?
Sí. Triguem dos anys en crear un determinat programa, i això fa que quan està llest els continguts ja estan obsolets. Són mecanismes que hem d'agilitzar amb la Generalitat i el Ministeri.
Aquest model els obligarà a tenir un professorat més connectat al món de l'empresa...
Sens dubte. Però no oblidem que de vegades no és tan important el contingut concret que s'ensenya com el mètode que s'adquireix. Actualment, amb el vertigen dels canvis que tenim, és clau ensenyar flexibilitat. Que els nostres titulats, quan surtin al món real, han de saber enfrontar-se a un món canviant. La clau és tenir mètode per trobar les solucions.
Això no ho necessiten aprendre només els més joves...
No, i és un aspecte en el que volem donar més protagonisme a la URV: la formació continuada. A la societat del coneixement, les necessitats d'aprendre estan a totes les franges d'edat. També en el delicat segment que són els aturats, especialment els que estan en edats crítiques, que per recuperar un lloc al sistema econòmic necessiten nous coneixements. Hem de donar respostes a la societat en aquests col·lectius, com a institucions de coneixement que som. Ser útils en ocupabilitat és una obligació per a la universitat.
"Hem de tenir més protagonisme en la formació continuada o en l'ocupabiltat dels aturats"
La URV és aquest 2018 la quarta universitat de l'Estat segons l'U-Ranking.
Els rànquings sempre són parcials, perquè valoren aspectes diferents. Però no sortim ben considerats només en aquest. El del Times, per exemple, ens deixa a la posició 76 de les 200 universitats de més de 100 anys que entren a aquest club selecte. Són reconeixements importants, que potser no acabem de vendre bé.
Vol dir que el prestigi de la URV dins aquests àmbits acadèmics no sempre es trasllada al seu entorn?
No sempre. De vegades hi ha certs clixés o tradicions que són difícils de combatre, i que fa que joves de les nostres comarques marxin a estudiar a Barcelona -o a altres llocs- perquè quan van estudiar els seus pares una determinada facultat era la referència. I potser ara en tenen una millor al costat de casa. Tenim aquest repte: millorar, encara més, la percepció de proximitat.
Com gestionarà el canvi? El seu programa parlava d'impulsar transformacions de calat, però ja sabem que governar és una altra cosa...
El primer que estem fent es prendre contacte. La nostra institució no és senzilla ni petita. Ens hem repartit la feina, i els membres de l'equip ens estem reunint amb tots els col·lectius per reflexionar i seqüenciar els canvis que siguin necessaris. Ja hem introduït algunes iniciatives com millorar la comoditat dels estudiants que han fet la selectivitat i també estem treballant per baixar preus a les cafeteries.
Els preus dels cafès o dels menús no són els únics que preocupen a la comunitat universitària...
És evident. Però el cost de les matrícules no està a les nostres mans. Si volem incidir en aconseguir més beques, amb empreses i administracions. També hi ha l'acord del Parlament de reducció del cost de les matrícules en un 30% en 3 anys. Estem negociant amb el Govern, perquè si està aprovat però no té partida pressupostària, no servirà per a res. El Govern s'acaba de configurar i confiem en poder insistir en aquest tema.
"Les universitats necessitem més autonomia en la presa de decisions"
Ja s'ha reunit amb la nova consellera, Maria Àngels Chacón. Quina impressió li ha causat?
Molt positiva. És significatiu que de seguida ens va cridar a reunir-nos, en el seu primer acte públic. Té sobre la taula l'encàrrec de desenvolupar el Pla Nacional d'Universitats. Ells té l'experiència del Pla d'Indústria, que va ser un full de ruta durant la crisi. Les universitats públiques catalanes ja estem treballant en generar algunes de les línies mestres per implementar aquest Pla. Sense oblidar que també necessitem una llei nacional d'universitats, perquè l'actual està obsoleta. Cal adaptar-la a les necessitats actuals.
S'ha abusat de la figura del professor associat com a docent low cost?
La perversió del sistema l'ha provocat la poca disponibilitat de recursos. Com que no podíem crear places noves, hem fet molts contractes de reforç, amb professors associats, que han de tenir un recorregut professional fora de la universitat. En alguns casos, però, se n'ha abusat, no es complia aquest requisit. A la URV, no obstant, gairebé tots compleixen aquesta premissa. Però el número s'ha disparat i hem de revertir la tendència, hi hem de posar ordre. Tanmateix, dependrem del nostre finançament, i també de l'autonomia en la presa de decisions. Necessitem més capacitat de decisió per gestionar la universitat.
Durant la campanya va parlar de privilegis. On són i com es poden combatre?
Hem de trencar algunes dinàmiques de defensar algunes situacions particulars. Però no es tracta de destruir res ni perseguir ningú. Sí que volem transmetre que tothom està en igualtat de condicions, als diversos estaments de la universitat. Hem de veure les coses en conjunt i defensar menys parcel·les. Ara treballem en definir uns criteris, al mateix temps que recopilem informació. A partir d'aquí prendrem les decisions, amb els diagnòstics sobre la taula. Però aspirem a que siguin processos transparents, amb criteris clars i acceptats, fomentant la visió de conjunt. En definitiva: es tracta d'implantar un nou sistema de governança.
Hi un projecte, fins ara liderat per l'ex rector Grau, que pretén aglutinar bona part del teixit productiu del territori: la Regió del Coneixement. Com el valora?
El veiem amb bons ulls. És una iniciativa que recolzarem, perquè té com a objectiu donar més autonomia al territori i més capacitat per atreure fons europeus.
Abans parlava de la nova consellera... Com veu al nou Ministre Pedro Duque?
Pel sol fet que hi hagi un ministeri amb el concepte 'Universitats' ja és molt positiu. Que sigui una persona del món de la ciència, també és destacable. Tot plegat, configura un moment d'oportunitats. Si l'economia acompanya, aquestes persones podran fer grans coses pel sistema universitari.
Vostè és la primera dona al càrrec de rectora de la URV. Significa alguna cosa o ho hem de veure amb normalitat?
És una responsabilitat afegida. El nostre equip de govern també aposta per un grup paritari. És un honor obrir una porta a moltes altres futures rectores que pugin aparèixer a la nostra universitat. La proporció entre catedràtics i catedràtiques, que actualment és de 5 a 1. Si canviem aquesta proporció, serà més fàcil que hi hagi més rectores. És una anomalia, perquè a l'estàndard immediatament inferior tenim un 40% de dones. Però en aquest salt jeràrquic el nombre de dones baixa molt. I hem d'aconseguir que deixi de passar.