Editorial

El contingut del diàleg

La solució al conflicte polític no arribarà en pocs dies, però urgeix omplir el reclamat diàleg de contingut per enviar un missatge de tranquil•litat als mercats

Dani Revenga

Director
drevenga(ELIMINAR)@indicadordeeconomia.com

En el nostre número anterior, en aquestes mateixes línies, pronosticàvem que després de la tempesta vindria, necessàriament, el diàleg. Com saben, fins al moment de tempesta n'hi ha hagut molta i de diàleg gens. Dèiem, en aquell moment, que les diverses parts en conflicte -que, insistim, són més que dues, afortunadament- estaven gesticulant abans del xoc de trens, ja inevitable, en part per les sensibilitats absolutes que remou aquest conflicte polític, en part per la negligència de bona part dels seus gestors. La tempesta -i la negligència- han tingut una manifestació lamentable: les càrregues policials de l'1 d'octubre. Una matussera decisió política que és inadmissible des del punt de vista dels drets civils, però també molt contraproduent, per la imatge que projecta a nivell internacional, absolutament desfavorable als seus brillants artífexs. Sense oblidar la profunda ferida que deixa a la societat catalana, una ferida que exercirà, segur, d'obstacle si, com esperem, arriba el moment del diàleg.

Sóc incapaç de pronosticar si la tempesta s'apropa al final o si el pitjor està per venir. Dependrà, en molt bona mesura. del que passi en les properes hores (escric aquest article amb el ressò de les dues manifestacions unionistes del passat cap de setmana: la de la marea blanca del 'parlem', dissabte, i la igualment legítima, però menys amable de diumenge). La recomanació de diàleg és un clam a nivell internacional, amb la irrupció d'il·lustres ofertes de mediació que han de ser escoltades. Són oportunitats en un DAFO on també hi ha importants amenaces: l'aplicació de l'article 155 i la DUI, en l'ordre que vostès vulguin, són les més evidents.

Ens convé molt que les oportunitats vencin les amenaces. I que sigui ràpid. Com a ciutadans i, molt especialment, com a sistema econòmic. Just abans del referèndum, el Banc d'Espanya assegurava que el Procés no havia afectat al creixement econòmic, tot i advertint del risc de pèrdua d'inversions si la tensió pujava de nivell o se sostenia en el temps. Doncs bé, és evident que tenim més crispació i ara mateix no hi ha elements que convidin a pensar que pot haver-hi acords a curt termini. Més aviat el xoc de trens continua i comença a irradiar els seus indesitjables efectes cap al terreny econòmic. Amb més gestos matussers com el decret fet a mida per facilitar la fugida d'empreses catalanes, que no ajudarà a acostar postures i que, a més, com ha advertit l'FMI, és un harakiri de l'Estat, que no en traurà res de bo d'asfixiar un territori que representa el 20% del seu PIB.

Cal suavitzar les turbulències derivades d'aquesta situació. Els diners són porucs, i el mateix FMI ja ha alertat de l'elevat risc de fre a les inversions, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. La solució al conflicte difícilment arribarà en pocs dies, però sí que es pot enviar un missatge de tranquil·litat als mercats si el diàleg s'encarrila i comença a omplir-se de contingut. Efectes econòmics al marge, és també l'única manera de sortir de l'atzucac polític en el que ens trobem. La mediació internacional o un pacte sobre un referèndum vinculant serien dos concrecions d'aquesta apel·lació a la negociació que arriba de tot arreu i que cal omplir de contingut, malgrat les ferides obertes.