Si ens fixem en el PIB del país, el sector agroalimentari té un paper relativament petit en el mix de la nostra economia. Tanmateix, cal posar en valor que l'agricultura, la ramaderia o la pesca aporten altres beneficis, com l'equilibri territorial, la cura del medi ambient i el paisatge o la seguretat alimentària. Són arguments que ens han de fer pensar en les bondats de comptar amb un sector agroalimentari fort i competitiu, unes bondats que cal posar sobre la taula perquè siguin tingudes en compte quan es parla de desenvolupament econòmic, un concepte en el que sovint sembla que només interessen sectors com el tecnològic, l'industrial o el turístic, tots ells molt importants, però que no són incompatibles amb un primari fort i competitiu, com el que tenim a Catalunya.

Vivim un moment, a més, en què la demanda de productes agroalimentaris de qualitat que presentin totes les garanties -i això inclou també el seu impacte sobre la salut- va a més. Els consumidors cada cop són més exigents amb les característiques dels aliments que compren. El preu importa, però importen molts altres factors. I aquest escenari representa una oportunitat per a un sector que fa pocs anys semblava perdre la batalla perquè no podia competir amb els preus amb que entraven al mercat productes d'altres països, que, en molts casos, tenien una qualitat dubtosa. Ara, però, l'escenari ha canviat i la proximitat i la qualitat tornen a ser actius fonamentals per al consumidor.

És el moment, doncs, de ser ambiciosos. Des de les administracions, que han de reforçar el seu suport al sector pels beneficis no només econòmics que el desenvolupament del sector agroalimentari comporta al país. Calen més polítiques que aplanin el camí als nous emprenedors que veuen en l'agroalimentari un sector amb futur. El relleu generacional és molt important i cal estimular-lo, ens hi juguem molt. Però també cal tenir mires altes des del propi sector, que ha d'entendre aquest context d'oportunitat que vivim i apostar pels productes de qualitat i valor afegit. I saber-los comercialitzar sent competitius, però també aportant la necessària pedagogia i estratègia que permeti competir no només per preu, sinó també, i sobretot, per qualitat. Una estratègia que ens permetrà també consolidar-nos als mercats internacionals on aquests productes tenen una millor acollida. Des de la DOP Siurana treballem en aquesta direcció i els resultats ja es comencen a notar, tot i que encara queda molt camp per recórrer.