El 2017 ha tornat a ser un bon any pel turisme a la Costa Daurada. Hem crescut un 5% i, per primer cop a la història, hem superat els 20 milions de pernoctacions. Indiscutiblement són unes dades engrescadores que ens han d'aportar optimisme a tots, tant al sector privat com a l'administració pública. Ara és quan cal treballar més que mai per seguir dinamitzant el turisme de la zona, però sobretot cal fer-ho colze a colze. Cal que tots remem en la mateixa direcció i no mirem només pels nostres propis interessos.

Com hem fet en els darrers anys, el sector privat continuarem invertint per millorar els hotels, càmpings, apartaments... Tot, per continuar avançant en les línies de treball en les quals estem immersos -la millora contínua, la qualitat, la innovació i el servei professional- i que, com veiem, ens està donant els fruits que tots buscàvem.

El conjunt del teixit empresarial del sector -de la mà de la Federació Empresarial d'Hostaleria I Turisme (FEHT)- ja col·labora estretament amb les administracions públiques en la promoció de la nostra destinació i en la recerca de nous atractius per desestacionalitzar la temporada amb l'organització d'esdeveniments esportius, per exemple. Però, perquè el turisme continuï creixent i aportant beneficis, tant a la societat com al territori, necessitem que es reforci encara més aquesta complicitat i col·laboració amb la classe política que dirigeix les diferents administracions públiques.

Incertesa en el govern; manca d'estabilitat econòmica; inactivitat davant la creixent turismefòbia; el projecte del CRT en stand by; manca d'actuació, regulació i inspeccions als pisos turístics il·legals; infraestructures i comunicacions importants com l'A27 o la fatídica N-340 que segueixen sense solució; la qüestió ferroviària i el corredor Mediterrani aturat; dificultats i entrebancs burocràtics per iniciar nous projectes empresarials; canvis sobtats en la regulació... Un seguit de temes recurrents que, tot i anar passant els anys, no troben cap resposta.

Sens dubte, als governants i polítics encara els queda massa feina per fer, com per dedicar part del seu temps a proclames estèrils que només són altaveus de la inacció. Dels responsables polítics necessitem més fets i menys funcionar a cop de tuit, de fotos a Instagram o de comunicats unilaterals.