Un cop acabat l'any i amb els resultats del sector del turisme sobre la taula és un bon moment per fer balanç i reflexionar sobre el futur d'un dels principals motors econòmics de les nostres comarques. En general, hem tingut una bona temporada des del punt de vista del nombre de visitants i d'ingressos turístics, tant al nostre territori com al conjunt de Catalunya i Espanya. Segons Exceltur, el tercer trimestre del 2017 ha representat un increment interanual del 4,2% a nivell estatal. La campanya d' enguany ha "resistit" fets com els terribles atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils de l'agost, la depreciació de la lliura esterlina (el mercat britànic és, de lluny, un dels més importants), el col·lapse a l'aeroport del Prat per les vagues del personal de seguretat i la recent inestabilitat política.
Amb les dades d'Idescat, el sector turístic representa aproximadament un 12% del PIB català (a tot l'estat el percentatge és similar). Catalunya rep el 24% del total de turistes estrangers que visiten Espanya, situant-se com a primera destinació, i el nombre de llocs de treball directes excedeix els 400.000 a casa nostra. Òbviament el principal pol d'atracció turístic de Catalunya és Barcelona, però la Costa Daurada representa el 13% del turisme català (un percentatge bastant similar al de la Costa Brava), segons la Memòria Econòmica de Catalunya de 2016.
Malgrat les bones xifres, hem de millorar pel que fa a la qualitat com a destinació
Aquestes dades poden portat a un optimisme excessiu, però no han d'amagar les mancances i les coses en les que hem de millorar... i molt! El turisme també comporta externalitats negatives, com per exemple la massificació, les molèsties als veïns de les zones turístiques, l'especulació de preus immobiliaris, els col·lapses als transports, els danys mediambientals etc. Tot això s'ha posat de manifest en els darrers temps d'una forma prou evident. La nostra demarcació compta amb múltiples atractius (històrics, paisatgístics, culturals, gastronòmics, lúdics, climàtics etc.) i sembla que no hauria de ser "massa" complicat treure tot el "suc" possible a aquest conjunt d'actius, però la realitat no és tan simple...
A las Jornades dels Economistes de Tarragona de fa tres anys un prestigiós ponent va fer una reflexió molt interessant tot presentant una diapositiva on es veien dos cambrers: un d'ells, un immigrant que treballava a un bar de costa de casa nostra portava a l'hora quatre plats en un exercici d'equilibrisme; l'altre, un cambrer d'un hotel suís d'alt nivell perfectament endreçat només portava un cafè en un platet. La pregunta que va formular el conferenciant va ser: qui dels dos pensen vostès que és molt més productiu? Encara que la qüestió tenia truc, a la majoria dels assistents no ens va passar per alt la definició de productivitat i va quedar clar que el cambrer de l'hotel de luxe "generava" molta més riquesa que no pas l'altre, malgrat el diferent nivell aparent d'esforç de tots dos.
Aquest exemple es pot extrapolar al nostre sector turístic i ens dóna peu a qüestionar-nos unes quantes preguntes: Quin turisme volem? Un de nivell, de qualitat, més exigent, però que comporta més desenvolupament econòmic? O ens conformem amb un turisme més massificat, de "sol i platja", amb menys capacitat de despesa?
Un client satisfet és la millor promoció comercial possible en l’àmbit turístic
En un moment com l'actual en el que encara hi ha zones competidores amb greus problemes geopolítics, però quan l'euro es troba fort contra la major part de divises de potencials turistes europeus de fora de la zona euro (lliure esterlina, franc suís, corones sueca i noruega, ruble...), i això ens fa perdre competitivitat per la via del tipus de canvi, encara cobra més importància el comentat abans: la qualitat en tots els àmbits. Com va dir F. Henry Royce (cofundador de Rolls Royce) "la qualitat es recorda molt temps després d'haver oblidat el preu". Una destinació turística amb un entorn net i segur, unes bones infraestructures i personal qualificat per cada tipus de treball (amb domini d'idiomes) té molt guanyat, encara que els seus atractius intrínsecs no siguin de primer ordre.
Qualitat significa servei excel·lent i això passa indefectiblement per un seguit d'actuacions que afecten al propi sector turístic, però també als diferents nivells d'Administracions Públiques i en general a tota la població. No podem oferir al turista la imatge que desitgem si quan arriba a casa nostra es troba vagues a l'aeroport, talls de carreteres, carrers bruts amb gent tirada pel terra, inseguretat ciutadana, un nivell d'anglès pobre... Algunes dels fets relacionats són responsabilitat de cada ajuntament; d'altres requeririen d'uns canvis legislatius, judicials o de pressupost que impliquen altres nivells de l'Administració. I no són malauradament situacions aïllades…
Tenim una oportunitat amb els Jocs del Mediterrani Tarragona 2018 per demostrar que podem ser una destinació turística europea de primer ordre
En qualsevol cas, que cadascú faci seva la reflexió i pensi en destinacions turístiques en les que ha estat (siguin properes o llunyanes) i a partir de l'experiència arribi a les seves pròpies conclusions. Un visitant satisfet representa la millor promoció comercial possible; molt més en un temps on tot es veu i se sap en temps real. Tenim una oportunitat ben aviat amb els Jocs del Mediterrani Tarragona 2018 per demostrar que podem ser una destinació turística europea de primer ordre, també en qualitat i no només en quantitat. Tots coneixem casos de bon aprofitament d'esdeveniments esportius, culturals o firals. Cal aprofitar-los.
Tal i com recorda la pel·lícula còmica dels anys 70 (amb figures del moment com Paco Martínez Soria, José Luis López Vázquez, Antonio Ozores etc.), que dóna el títol a aquest article en forma de pregunta, ¿"el turismo es un gran invento"? Hauria de ser-ho a la nostra demarcació (on ha estat capaç de conviure amb la indústria) i en bona part és al nostre abast que així sigui.