Management

Decàleg de la comunicació no violenta

Xavier Plana

Consultor i coach. Soci director d’ICAM, Persones i organitzacions

Parlar de comunicació en un article pot semblar una mica desfasat perquè és un tema sobre el que ja s'ha escrit moltíssim, però com que té la força immutable dels clàssics, goso sumar una nova aportació. En concret us proposo un Decàleg sobre la Comunicació no Violenta, un model desenvolupat per Marshall Rosenberg a la dècada de 60, i que continua plenament vigent 60 anys després. Allò que dèiem dels clàssics!

El model es basa en a) l'expressió honesta de sentiments i necessitats (comunicar les pròpies emocions i sentiments sense culpar als altres) i b) en l'evitació de judicis (centrar-se en els fets concrets i observables en lloc de posar l'èmfasi en les interpretacions), i promou la resolució de conflictes creant un diàleg entre les parts que eviti la crítica i afavoreixi una comunicació més oberta, efectiva i harmoniosa. La idea és reforçar els vincles relacionals a través del respecte, la confiança, la corresponsabilitat i la credibilitat.

Aquí van 10 punts que ens poden ajudar a entendre el model i a posar-lo en pràctica en les nostres relacions professionals i personals:

  1. Presència i empatia. Estar disponible i prestar atenció sincera, fent escolta activa, a les opinions i sentiments dels altres, sense judicis. Tenim dues orelles i una boca. Escoltar és reconèixer a l'altre i validar-lo com a interlocutor. Prestar atenció a la comunicació no verbal, tant la pròpia com la de l'interlocutor. El cos també parla.
  2. Expressar sentiments. Compartir com et sents sense culpabilitzar als altres. Parlar des del "jo" en lloc del "tu" quan es parla de sentiments. Assumir la pròpia responsabilitat i estar atent a les pròpies emocions i regula-les, en la mesura que ens informen de què ens està passant i són la font més important de connexió amb els altres. Evita la incontinència verbal i l'emocional.
  3. Comunicació clara i concisa. Ser clar i precís en les expressions, evitant ambigüitats i generalitzacions. Ser concret i mirar de no anar-se'n per les branques. Utilitzar un llenguatge senzill i comprensible. Evitar l'ús de paraules que puguin ser interpretades com a acusadores.
  4. Reconeixement en positiu. Valorar i reconèixer les aportacions positives dels altres. La correcció sempre suma. No es tracta d'imposar ni d'intimidar. No s'hi val a cridar, interrompre, ridiculitzar, ironitzar,.... Renunciar al sarcasme, no funciona.
  5. Evitar pressuposicions. Preguntar i verificar en lloc d'assumir intencions o significats. Parlar sense fer retrets, sense voler passar comptes ni saldar deutes. No cal remenar el passat ni decidir el futur, només estar còmodes amb el present.
  6. Resolució constructiva de conflictes. Abordar els conflictes amb una mentalitat de resolució col·laborativa en lloc de buscar culpables. Posar el focus en la generació d'alternatives viables que ens portin a la solució, i no recrear-se en la diagnosi.
  7. Promoure un espai segur. Fomentar un ambient en que els nostres interlocutors se sentin còmodes i puguin expressar les seves opinions sense por a rebre crítiques negatives i, encara menys, represàlies.
  8. Feedback apreciatiu. Proporcionar feedback de manera constructiva i específica, destacant àrees d'oportunitat i àmbits de millora. Dir el que no ens agrada i el que desitjaríem. No cal estar d'acord amb tot. I al mateix temps ser agraïts. La generositat ens fa més complets i amplia els perímetres de la confiança.
  9. Adaptabilitat i flexibilitat. Estar obert a adaptar-se i a canviar les pròpies opinions en funció de noves informacions i perspectives. No voler tenir sempre la raó. Parlar és intercanviar pensaments i emocions sense la necessitat d'haver de convèncer a l'altre sobre com hauria de pensar o de sentir.
  10. Fomentar la comunicació oberta. Incentivar la transparència en tot moment, creant i mantenint canals efectius per tal que la informació flueixi de manera efectiva i completa. Desmitificar el tabú que la sinceritat ens penalitza perquè ens exposa.

Aquest decàleg no és garantia de res, però potser ens pot ajudar establir una comunicació més saludable i emocionalment sostenible amb els nostres interlocutors. Només per la possibilitat que pugui ser així, ja val la pena intentar-ho.