Management

El progrés depèn de les persones no raonables

"Sense dubte, aquests nous emprenedors i professionals digitals necessitaran més competències de gestió per generar resultats al seu negoci"

Chus Blasco

Co-fundadorai consultora d’estratègia i finances a www.afca.cat
Professora d’estratègia i finances a BAU, Centre Universitari de Disseny 

Richard H Thaler va rebre el Premi Nobel d'Economia per la seva investigació sobre el comportament humà a l'economia. Des d'una perspectiva psicològica, Thaler demostra amb els seus treballs fins a quin punt les persones prenem decisions econòmiques que no sempre contemplen la racionalitat. Els tres elements que justifiquen el premi, tenen conseqüències quan les contemplem en el nou paradigma de l'era digital.

1.- La qüestió racional. Thaler confirma que les persones no prenen decisions econòmiques només per qüestions racionals, o pel que es consideraria un comportament "normal", sinó que les decisions es modifiquen per biaixos sistemàtics que depenen del context. Pel que fa a l'emprenedoria, la majoria de les persones que emprenen ho fan perquè senten una forta necessitat de llibertat d'acció i d'actuació que no poden desenvolupar en el marc d'una empresa u organització. Segueixen un impuls que els serveix de motor del seu propi èxit i que té com a conseqüència la generació de riquesa i de llocs de treball. Podríem considerar, doncs, que el fet emprenedor és completament irracional des del punt de vista econòmic, donat que sabem que el 60% de les empreses que es creen moren abans de cinc anys i que el 80% de les empreses que comencen no passen del primer any.

2.- Manca d'autocontrol. Thaler ha estudiat la dificultat entre les opcions entre l'acció i la recompensa en dos moments diferents en el temps. Diu que una part del cervell realitzador es centra en recompenses a curt termini, i l'altre part més planificadora s'enfoca al llarg termini. Aquest fet té una importància clau a l'hora de planificar la sostenibilitat de qualsevol carrera professional. Els ingressos esperables ja no depenen d'una sola font d'ingressos, ni es pot esperar que es produeixin de forma continua. Aquest fet, implica la necessitat d'una presa de consciencia sobre l'autogestió del temps. Desapareix la conciliació entre la vida i la feina, perquè el temps disponible és tot el temps. Cal aprendre a fer una assignació de recursos efectiva (formació, temps...) que garanteixi l'equilibri entre generar resultats a curt termini i, alhora, no deixar d'invertir en el futur perquè aquest sigui sostenible.

3.- Les causes justes. Thaler afirma que les persones estan disposades a perdre diners per una causa que consideren justa. És tant com dir que el salari i/o el resultat econòmic no ho és tot. A l'economia digital tan competitiva, la pressió per obtenir resultats a curt termini és comú per a tots. Però un estudi recent de la Harvard Business Review afirma que la majoria d'emprenedors digitals consideren que tenir èxit no depèn de fer més o menys diners. La majoria afirmen que tenir èxit per ells vol dir acceptar només aquelles feines que els connecten a un propòsit superior. Diuen que perseguir un propòsit els allibera a nivell personal i els dona força per dir que no a la feina que no està alineada amb els seus valors.

Pot ser podríem resumir les conclusions de Thaler de la següent forma: un emprenedor o empresari digital son persones poc raonables, que persegueixen una causa justa que no sempre és viable i que necessiten d'eines adequades que afavoreixin una gestió i assignació de recursos que construeixi un futur sostenible. Tal com va dir el dramaturg i escriptor George Bernard Shaw, "l'home raonable s'adapta al món i el no raonable intenta adaptar el món al seu gust. Per això el progrés depèn dels homes no raonables".

Parlar avui d'economia digital és parlar d'apoderament, de que les persones busquin activament el seu progrés, tant de forma individual com col·lectiva. Per donar una dada, s'estima que l'any 2027 hi haurà més persones autònomes que persones assalariades, així que estem parlant d'una transformació realment significativa. El món laboral s'ha tornat més complex i competitiu. Fins no fa gaire temps, les relacions laborals i professionals havien estat estructurades en base a feines estables, sobre les quals es generaven unes expectatives (també estables) de remuneració. La carrera professional donava per descomptat una recompensa i una seguretat en forma de sou. El camí de l'emprenedoria, en canvi, era (i és) descartar la seguretat i assumir riscos amb un futur incert. A l'economia digital, carrera professional i emprenedoria estan més propers que mai.

Necessitem més emprenedors i emprenedores que aportin valor a l'economia i generin ocupació i riquesa. Aquestes noves ocupacions que genera l'economia digital, probablement no proporcionaran la seguretat ni l'expectativa de continuïtat, i alhora hauran de satisfer les expectatives de recerca d'un propòsit. Sense dubte, aquests nous emprenedors i professionals digitals necessitaran més competències de gestió per generar resultats al seu negoci i, alhora, minimitzar riscos entre el curt termini i la sostenibilitat futura. Tenir tranquil·litat financera serà la diferencia en tenir opcions a rebutjar alternatives que no els interessen, i a tenir el temps necessari per estar aprenent constantment. Afloren nous reptes d'autogestió pels professionals digitals, així com nous reptes de management per les empreses.