La Taula Periòdica és per a la majoria un record difós d'institut, un reguitzell d'elements (118) en estat sòlid, líquid o gasós que algun dia es van memoritzar i, probablement, oblidar. Però aquesta eina científica, que ordena els elements, no és només clau per a la investigació química, és també present en el dia a dia i la quotidianitat. La llista d'aplicacions és gairebé infinita.
La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha volgut aprofitar que està d'aniversari: celebra el 150è aniversari i el 2019 és l'Any Internacional de la Taula Periòdica. L'efemèride està servint per treure la Taula al carrer i aprofitar-ho per fer divulgació científica i despertar noves vocacions científiques.
Buscant noves formes de fer divulgació i comunicació científica, la URV, que vol ser referent en aquest àmbit, ha impulsat un espectacle de carrer, teatralitzat, per mostrar quina és la millor manera d'ordenar els elements, pensant en nens i joves però també en el públic adult. L'espectacle inclou també alguns experiments, en directe. La ciència es difon així d'una manera molt propera, trencant la barrera que massa cops existeix entre la ciència, els investigadors i la quotidianitat. Cada un dels 118 elements traspassen les parets del laboratori i surten disparats des de la famosa Taula Periòdica, com ja es va fer amb èxit de públic a la Plaça Corsini.
L'espectacle l'han impulsat dues professores de la Facultat de Química de la URV, Mar Reguero i Anna M. Masdéu, en col·laboració amb un divulgador científica vinculat a la mateixa universitat, el Victor Molina. Tots tres han acceptat el repte de convertir en espectacle la Taula Periòdica. Un dels grans objectius és fer veure al públic, no expert en la matèria, que tots els elements tenen a veure amb el dia a dia. "No és una cosa que estigui lluny de la gent, intentem fer veure el paper que juguen els elements en la vida diària, formen part de la quotidianitat; sabem molt més dels elements del que pensem", destaca la doctora Mar Reguero.
Per l'espectacle s'han triat elements especialment propers. Una de les eines que s'han generat per fomentar aquest curiós projecte de divulgació és també una Taula Periòdica amb il·lustracions creada per l'ICIQ (Institut Català d'Investigacions Científiques). A cada element de la Taula hi ha un objecte o cosa que té una aplicació pràctica evident. Hi ha 90 dels elements, siguin metalls, no metalls, semimetalls o gasos nobles (els principals grups de la taula), que estan presents a la natura i que ho constitueixen tot.
Un espectacle porta al carrer l'enginy creat fa 150 anys per explicar avui la transcendència dels elements químics en el dia a dia
Només alguns exemples: el liti de les bateries dels telèfons mòbils; el magnesi de les rodes d'un cotxe; el titani d'una pròtesi de maluc; el calci dels ossos del cos; el potassi d'un plàtan; l'oxigen que hi ha a l'aire o l'hidrogen, que s'està fent servir com una energia neta. "Tot el que ens envolta i coneixem està a la Taula Periòdica. El nitrogen es fa servir també per conservar millor els aliments envasats", destaca Víctor Molina.
"A l'espectacle parlem de l'oxigen i la importància que té per la vida; del nitrogen, el major component de l'atmosfera; de l'alumini, del diamant, del carboni o del grafit", comenta Reguero. També s'explica que hi ha elements que estan en risc de desaparèixer, que es poden acabar esgotant a la Terra. "Cada cop hi ha menys heli al planeta, i ens sembla que no l'hem de cuidar massa, però com que és molt lleuger marxa", afegeix Reguero. "O el fòsfor, que és el component de molts adobs; semblava que les mines de fosfats, que provenen de la descomposició dels ossos, havien de ser infinites i aviat començarem a tenir problemes", explica Masdéu.
El dinamisme de la conversa amb les dues professores de Química dona una petita idea del que passa quan fan l'espectacle. "Combinant els elements de la Taula Periòdica formes tot el que tenim al nostre voltant", subratllen. "La química és la vida mateixa. Si que és veritat que una part és sintètica, que són materials que produïm els humans, però una bona part els trobem a la natura. I això també ho expliquem", destaca la doctora Masdéu.
Fer de la Taula Periòdica un producte d'entreteniment i divulgació, de prop d'una hora, podria semblar una temeritat o una quimera, però el show científic de la URV ja ha atret fins i tot l'atenció fora de l'àmbit universitari. Podria dir-se que la Taula Periòdica està a punt de sortir de gira. "Hi ha un públic que demana activitats científiques. Cada cop hi ha més interès per les activitats de divulgació científica, moltes famílies busquen propostes per aprendre al costat dels fills", explica Reguero. "Veiem que moltes famílies intenten donar una formació fora de l'escola", afegeix Masdéu.
"Volem fomentar les vocacions científiques, despertar-les quan són nens o si són adolescents que les puguin aprofundir. Sobretot promoure la curiositat, l'esperit crític; despertar les ganes de tenir curiositat. La Taula Periòdica és tot allò que toques, respires i tens al voltant ", explica Molina, amb experiència com a divulgador científic entre els més joves.
Els divulgadors volen que el públic tingui més coneixement i aprengui a detectar 'fakes' en les informacions científiques
Com va començar l'aventura? La Facultat de Química ofereix habitualment xerrades als instituts per fomentar les vocacions científiques i donar a conèixer els estudis. "Vaig pensar que estaria bé parlar de la Taula Periòdica, i l'Anna, a qui li agrada el teatre, em va dir que podríem fer-ho teatralitzat; vaig pensar que estava boja", recorda la professora Reguero. "I ara no només ho fem als instituts, també ho fem per públics familiars i ens volen a la festa major de l'Ametlla de Mar", afegeix. La idea és mantenir-ho viu i seguir-ho oferint, d'entrada als instituts, però sense tancar-se a d'altres àmbits.
Combatre l'estigma de la química
"Sí que existeix aquesta percepció negativa de relacionar la química amb materials només sintètics i tòxics. Malauradament les notícies amb més ressò son les relacionades amb contaminació, accidents, pol·lució... És difícil de combatre però l'única manera és explicant, explicant... i sent crítics. No podem dir que la química és només una cosa bona, però cal ser crític en base al coneixement, no en base a les fake news", destaca la doctora Anna M. Masdéu.
Un dels objectius del projecte de divulgació és justament "evitar la quimifòbia, la por als productes químics, especialment a Tarragona, on hi ha molts cops una imatge negativa", explica Víctor Molina, divulgador científic. "Volem fer entendre que la ciència i els investigadors no som deus, si jo puc fer-ho, tu també; normalitzar la figura del científic, evitar la imatge de l'Einstein, busquem just tot el contrari. Quan estàs cuinant o netejant fas química, i quan agafes el cotxe hi ha una reacció química al motor. Tenir tota aquesta informació et permet crear-te la teva opinió", afegeix Molina.
Masdéu està també dedicada a la investigació, centrada en el seu cas en la transformació del diòxid de carboni en productes que siguin útils. Reguero és química computacional, centrada a investigar com es produeixen les reaccions fotoquímiques, i també col·labora amb la doctora Masdéu en l'àmbit del diòxid de carboni.
La Taula encara està oberta
La Taula Periòdica, inventada per Dimitri Mendelejev al 1869, no està tancada del tot. És una eina científica viva, oberta a la descoberta de nous elements. "La taula ha evolucionat en el temps a mesura que s'han anat descobrint i sintetitzant nous elements, encara se'n poden descobrir de nous", adverteix la química Anna M. Masdéu. Els elements descoberts en la darrera dècada són molt inestables, duren molt poc un cop s'han aconseguit a partir de la síntesi, a través de reaccions nuclears, de descomposició nuclear. L'estructura creada al segle XIX per Mendelejev dona cabuda a l'entrada de nous elements perquè el científic va preveure fa 150 anys l'aparició de nous elements. "Sabem que hi poden haver més elements, Mendelejev ja va deixar espais buits perquè ho sabia, tot i que no s'hagués descobert encara", explica Víctor Molina. A la darrera Taula, de l'estiu passat, es van afegir dos elements nous. "No sabem si es descobriran alguns més, molt probablement sí, encara que siguin sintètics i tinguin una vida molt curta, de microsegons", afegeix el divulgador científic.
Cada element té una història al darrera. El descobriment del wolframi (tungstè), per exemple, va ser funestament clau a la Segona Guerra Mundial, per la construcció dels tancs i de canons més mortífers. No sempre la història dels elements és positiva. L'urani, per exemple, i l'energia nuclear, donarien per un capítol a banda.