Per la mobilitat interurbana, entre els diferents municipis, ha caigut estrepitosament l'ús del transport públic i s'ha disparat l'ús del vehicle privat. El pas al transport privat s'ha donat de forma més ràpida al Camp de Tarragona que en altres regions catalanes, i s'explica pel context, pel lloc d'on veníem. La mitjana d'ús del transport públic ja era més baix abans de la pandèmia a les comarques tarragonines. Les raons, diverses, però una d'elles és la configuració territorial, policèntrica, amb diverses ciutats que actuen de pols d'atracció. Això complica la xarxa de transport públic més que no pas en zones com Lleida, amb una única gran capital referencial. El pas al vehicle privat és més fàcil a una regió com la tarragonina, amb menys densitat de trànsit que altres zones metropolitanes, com Barcelona, on és més car aparcar i penalitza molt més moure's en cotxe pels embussos, les dificultats de trobar un aparcament i la despesa elevada que suposa.

No tot són males notícies per Tarragona. Ha crescut molt la mobilitat activa, a peu i amb altres mitjans de transport individuals com la bicicleta o el patinet pels desplaçaments urbans. "Veurem si és o no permanent aquest canvi, és molt positiu l'increment de la mobilitat activa urbana, la pandèmia ha actuat com un accelerador de canvis que ja havíem detectat", explica Aaron Gutiérrez (URV), expert en mobilitat. Algunes ciutats han aprofitat la pandèmia per introduir canvis, com la disminució del límit de velocitat, fins als 30 km/h als nuclis urbans de ciutats com Tarragona, o la creació d'espais amb menys cotxes per afavorir el benestar i el pas dels vianants. És el que s'ha anomenat com urbanisme tàctic a favor dels vianants o les bicicletes en temps de pandèmia.

"Caminem més i anem més en bici que abans, però on tenim un problema greu és en la mobilitat interurbana, el vehicle privat ràpidament s'ha recuperat però el transport públic continua amb problemes greus, ha perdut molts usuaris", alerta l'autor de la investigació que per analitzar la mobilitat dels residents ha estat finançada per la convocatòria del Fondo Supera Covid-19 Santander-CSIC-CRUE Universidades Españolas.

És un problema per la petjada ambiental i social, adverteix l'estudi. La mobilitat que depèn molt del cotxe és més sedentària, més injusta i desigual i té un derivada sobre la salut de les persones. L'increment del caminar, en canvi, és bo per a la salut, perquè per molta població caminar és la principal activitat física. "Cal un pla de xoc pel transport públic, no el podem deixar caure, cal prendre mesures i invertir diners per mostrar que és segur, i mantenint les freqüències tot i que ara tingui menys usuaris. Ha costat moltes dècades avançar en el transport públic com per retrocedir ara a nivells que no havíem vist", sosté Gutiérrez.