La fotovoltaica (per fi) s’enlaira

Es dispara la demanda de l’energia solar entre empreses i particulars enmig del boom de les energies netes

Després de l’anul·lació de l’impost al sol del Govern del PP, el mercat ha aprofitat la seguretat per madurar els últims tres anys.
Esteve Giralt / Tarragona

L'energia solar s'està enlairant finalment a les comarques tarragonines, i arreu del país, després d'anys de dubtes, sobretot després de la derogació fa tres anys de l'impost al sol del Govern del PP. Sense traves burocràtiques ni penalitzacions, en un context de vent a favor de les energies renovables, les instal·lacions fotovoltaiques estan creixent a bon ritme. La demanda arriba tant dels particulars, amb la voluntat de tenir més autonomia energètica i estalviar-se uns diners i contribuir a la millora del medi ambient, com de les empreses, que veuen en les plantes solars una bona inversió.

Un canvi de paradigma a tot el país, més encara a les comarques del sud, amb més hores de sol. Un pas endavant per apropar-se al que estan fent la majoria de països europeus en unes circumstàncies molt menys favorables. "Espanya havia anat durant anys a contracorrent", destaca l'auditor energètic Marc Segura, CEO del grup Solcam Energia, amb seu a Riudoms (Baix Camp). La situació ha anat donant confiança als consumidors d'energia elèctrica, que a la pràctica és la totalitat de la població.

Marc Segura, CEO de Solcam Energia: "Hem passat de fer una o dues instal·lacions per setmana, al 2020, a més del doble, ara. La demanda s'està movent molt"

Les empreses del sector estan notant l'increment de la demanda per fer noves instal·lacions a escala residencial. Tot i la pandèmia, amb mesos durs de tancament i paralització d'obres, l'energia fotovoltaica registra números verds. "Està jugant a favor del creixement de la fotovoltaica que són projectes factibles tècnica i jurídicament, i que cada cop són més eficients i rendibles", destaca Francisco Mauro, director en desenvolupament de negocis de Termowatt, empresa de llarg recorregut amb seu a Valls (Alt Camp). "El client vol ser amo de la seva energia, hem passat de fer una o dues instal·lacions per setmana, al 2020, a més del doble, ara. La demanda s'està movent molt", afegeix Segura.

Francisco Mauro, director en desenvolupament de negocis de Termowatt: "Ens juga a favor que són projectes factibles tècnica i jurídicament, i que cada cop són més eficients i rendibles"

Més competència, millors preus

Un dels factors favorables, també pel client final, és la millora dels preus, gràcies a la reducció de costos dels materials i també a l'increment de la competència. Cada cop hi ha més empreses i això beneficia la demanda. La rendibilitat de les instal·lacions, que ja existia, ha millorat. L'amortització es fa actualment en menys de deu anys. No és un negoci, com a mínim en l'escenari actual, però es pot arribar a generar tota l'energia elèctrica que es gasta, suprimint la despesa de la factura de la llum.

Empreses especialitzades i amb recorregut llarg alerten de l'aparició d'empreses sense preparació que estan generant desconfiança amb instal·lacions defectuoses. "Cal desconfiar dels preus molt baixos. Ens estem trobant amb clients que pateixen instal·lacions mal fetes", alerta Mauro (Termowatt). El sector demana segells de qualitat, de la mà de l'administració, per poder generar confiança al mercat.

Comunitats energètiques, assignatura pendent

Amb la simplificació de les traves administratives, està creixent també l'interès per les instal·lacions de consum comunitari. A Espanya, però, la normativa encara no és prou favorable. L'autoconsum compartit, per exemple entre un grup de veïns, té una limitació física a l'Estat perquè el reial decret limita l'autoconsum compartit en un radi de només 500 metres. A països europeus molt més favorables a l'energia solar, aquest radi s'amplia per exemple als deu quilòmetres, com a França, el que obre molt més el ventall.

L'autoconsum compartit, amb molt potencial, encara té massa impediments normatius i estructurals

Tot i que moltes comunitats de veïns podrien fer-ho, aprofitant la proximitat entre habitatges, administrativament també és complex i això acaba dissuadint l'interès de particulars. Una altra alternativa són les anomenades comunitats energètiques, un pas més endavant, fora de la comunitat de veïns estrictament. Amb un creixement fortíssim a Europa; informes de la UE apunten que un 21% de l'energia fotovoltaica vindrà de les comunitats energètiques a mig termini.

A Espanya, però, no s'ha resolt encara jurídicament ni normativament la figura de les comunitats energètiques, que poden incorporar, a més dels veïns, entitats i administracions públiques. La Cambra de Comerç de Reus està mirant d'impulsar-ho, a través d'un projecte de comunitats energètiques a escala local, implicant els ajuntaments. Es vol atraure els fons Next Generation, de recuperació de la pandèmia, per poder tirar-ho endavant.

Als municipis petits és molt factible articular comunitats energètiques al voltant d'equipaments municipals, però és bàsica la implicació dels consistoris. "S'ha de crear un marc normatiu perquè ara no existeix", demana Segura, coordinador de la Comissió de Sostenibilitat i Energia de la Cambra de Comerç de Reus.

El creixement és constant però el sector de l'energia solar encara espera molt més de cara als propers anys, sobretot al sector industrial. Un dels factors clau per acabar de fer explotar la fotovoltaica, sostenen els experts, és millorar a Espanya la venda de l'excedent d'energia elèctrica que es produeix a nivell domèstic o empresarial. Tot i que la regulació et permet vendre l'energia que no fas servir, les condicions són poc beneficioses i el marge de beneficis és escàs. La recomanació, poder fer una instal·lació que et permeti generar tota l'energia que necessites i acabes consumint. Com a mínim en l'actualitat, a l'espera que pugui millorar la regulació del sector, fins ara favorable a les grans empreses generadores i les comercialitzadores d'energia. "El preu que paguem per l'energia gairebé triplica el que ens paguen quan som nosaltres els que generem aquesta energia i volem vendre l'excedent", critica Mauro (Termowatt). Altres països fan amb l'excedent una compensació energètica anual, molt atractiva pel consumidor.

La consciència medi ambiental, que fa pocs anys era un element clau, ja no és l'única motivació, ni de bon tros. Per les empreses és un concepte de màrqueting, però el que acaba impulsant els projectes a escala industrial és la rendibilitat de la inversió. "Hi ha un estalvi important, és una de les inversions més rendibles que pot fer avui una empresa, d'entre el 12 i el 15% anual", assegura Segura.

A escala industrial el creixement ha estat més fort, amb instal·lacions enormes, en grans plantes fotovoltaiques a les teulades de grans consumidors d'energia. L'eliminació de l'impost del sol va ser clau. Molta de la superfície instal·lable està, però, al sector logístic, amb molt de sostre però consums baixos. L'autoconsum compartit a gran escala o les comunitats energètiques serien claus per aprofitar aquest potencia d'instal·lació.

El creixement de la demanda ha atret també les grans energètiques i les comercialitzadores, que ofereixen la instal·lació de plaques solars a casa a canvi de descomptes en la factura de la llum. En un context on tot sembla voler sumar a favor, la irrupció de l'hidrogen verd pot suposar un impuls pel sector, una mena de quadratura del cercle perquè necessita l'excedent de les eòliques i fotovoltaiques.

Notícies relacionades