
Graduats i empreses es busquen al mercat de treball. Quan les pretensions dels estudiants acabats de formar i les necessitats de les empreses es troben, hi ha el què en el món de la parella se'n diu fer un matx. Fàcil de dir però molt més difícil de fer realitat. Saber que són les Pimes el millor escenari on els acabats de graduar poden començar a fer carrera estable és una eina valuosa. Per la universitat, pel teixit productiu que busca talent i pels qui aspiren a trobar una feina estable que compleixi amb les expectatives.
Miquel Pérez és el cofundador de l'empresa Expacia, especialitzada en la realitat virtual i les seves aplicacions. Una empresa de mida petita (4 treballadors) sorgida fa tres anys al Tecnoparc de Reus que ha trobat a la URV el talent que necessitava per desenvolupar els seus projectes de recerca i desenvolupament. "A la URV hi ha un talent innegable. He fet moltes entrevistes de feina i a la URV hi ha una forma de fer més adient al que necessitem, amb estudiants que han tingut més accés als laboratoris, fent robots per exemple", explica Pérez.
Expacia, que explora aplicacions de la realitat virtual en formació, va contractar una estudiant amb el doble grau d'enginyeria en telecomunicacions, especialitzada en robòtica. "Tenim la sort de tenir-la a l'empresa", destaca el fundador d'Expacia. Ara fitxaran una altra estudiant del doble grau de la URV en telecomunicacions i enginyeria biomèdica per seguir creixent.
"El mercat de treball és una interacció entre uns que demanden i ofereixen uns llocs de treball, i la universitat que ofereix uns graduats per donar resposta. Si des del costat de l'empresa no hi ha una estratègia innovadora, ja poden ser molt bons els graduats però no se'n traurà profit i no tindran impacte", adverteix Ferran Mañé, director de l'Observatori per a l'Ocupació de la URV.
Tenir tantes dades millorarà a partir d'ara en el coneixement mutu del món universitari i l'empresa. "Sempre parlem de retenció de talent al territori de forma genèrica, però ara podem parlar amb les empreses des d'una forma diferent", destaca María Ercilia García, vicerectora a la URV.
Treballar plegats per incidir en les necessitats competencials específiques del teixit productiu, tenint en compte sobretot a les pimes. Com per exemple, la necessitat de fer una diversitat de tasques i de poder treballar en diferents àrees. "Has de fer d'apaga focs quan convé i et mous en termes de coneixements competencials diferents. Ho hem d'incorporar a la formació, preparar els estudiants per a que sàpiguen que entraran en una empresa de 20 treballadors on haurà de fer moltes coses diferents, interactuar amb diferents departaments", exemplifica Mañé. Necessitats que curricularment s'hauran de tenir molt presents. Passar de la teoria a la pràctica.
Un factor rellevant és que el 87% dels estudiants de la URV ja tenen experiència laboral abans de graduar-se, tot i que, lògicament, és després d'acabar la carrera quan es produeix una millora significativa en la qualitat dels contractes. "Qui s'ha de responsabilitzar per tenir una feina té un grau de maduresa, és un factor diferencial", destaca Mañé.
Millorar en el coneixement mutu pot ser estratègic. "La universitat ha de tenir un paper de lideratge en els processos transformadors de les empreses", afegeix el professor Mañé. Es podrien pensar i impulsar estratègies compartides entre Pimes i la URV per millorar la competitivitat. "Els hi podem donar suport".
Hi ha feina per fer. L'estudi també ha detectat factors com la infrautilització dels coneixements del graduat. L'anàlisi seguirà evolucionant els propers anys perquè es vol mantenir com una eina estable. Un dels factors que es vol estudiar properament són els salaris per veure, per exemple, si la major estabilitat a les pimes es produeix a canvi de sous menors als de les grans empreses.
En l'ecosistema de les pimes hi ha una part també de treballadors autònoms molt rellevant. El 15% dels contractes són persones que treballen per autònoms, és un teixit professional que cal tenir present, alerta l'Observatori.
Bretxa de gènere
L'estudi també analitza la desigualtat respecte la dona en la incorporació al mercat laboral, quan arrenca la carrera professional. "En el moment d'estabilitzar-se laboralment, hi ha un timing diferent: els nois accedeixen més ràpidament a l'estabilització i en un percentatge més alt", subratlla Mañé. La universitat està analitzant per què es produeix tant aviat, uns quants anys abans que les dones siguin mares.
"L'estabilització et dona millors salaris, millor promoció i millors llocs de feina, que és el que observem en la bretxa entre home i dona. Ens preocupa perquè es produeix en els inicis professionals de persones que han estudiat a la mateixa aula", afegeix Mañé.