La bona salut de la investigació a la Universitat Rovira i Virgili (URV) es reflecteix en quatre projectes d'innovació, que han aconseguit un total de 504.000 euros de la Generalitat de Catalunya per portar la seva recerca al mercat. Concretament, han rebut quatre ajuts de dues convocatòries: un ajut Innovador, per finançar projectes innovadors en fases molt primerenques i amb potencial disruptiu; i tres ajuts Producte, destinats a l'obtenció de prototipus i a la valorització i transferència dels resultats d'investigació generada per equips de recerca de Catalunya.
Registre de l'activitat cerebral dels nounats
L'investigador del departament d'Enginyeria Mecànica Albert Fabregat ha aconseguit dos ajuts destinats a impulsar la comercialització de l'elèctrode aCUP-E. Cures Intensives Neonatals (UCIN), una tècnica per registrar l'activitat cerebral dels nounats mitjançant EEG integrat en amplitud. D'una banda, se li ha atorgat un finançament de 150.000 euros en la modalitat Producte per continuar desenvolupant aquesta tecnologia creada per fer un seguiment continu i prolongat de l'activitat elèctrica del cervell dels nadons, especialment els prematurs o críticament malalts. "Ens permetrà avançar en la fabricació de prototips i la seva industrialització, també en l'assaig clínic i la preparació de tota la documentació per tenir la certificació de dispositiu mèdic", explica Fabregat.
En paral·lel, el projecte ha rebut 84.000 euros en la modalitat Innovadors per desplegar l'estratègia d'accés al mercat i comercialització. "Ha estat clau per tenir un emprenedor a temps complet al Projecte, per realitzar les tasques més de negoci, com el contacte amb tots els agents implicats, la verificació del pla de negoci i financer, l'estratègia de protecció intel·lectual i, sobretot, l'estratègia d'accés a mercat. També ens permet tenir un equip més estable per tirar endavant el Projecte", diu Fabregat.
També contempla el desenvolupament de l'estratègia de reemborsament i la col·laboració amb líders d'opinió del sector per afavorir la implantació del producte als hospitals i centres de cures intensives neonatals.
Millora en el diagnòstic de càncer de mama
L'investigador del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, Domènec Puig, lidera un projecte que ha rebut 120.000 euros en la modalitat Producte. L'objectiu d'aquesta iniciativa és portar al mercat la plataforma BREASTCARE, una eina d'intel·ligència artificial dissenyada per millorar el diagnòstic personalitzat del càncer de mama a partir d'imatges mèdiques.
La plataforma utilitza imatges multimodals -principalment mamografies i ecografies- per analitzar les característiques dels tumors i determinar-ne el grau de malignitat i el subtipus molecular. Concretament, el sistema és capaç de diferenciar entre quatre subtipus de càncer de mama: Luminal A, Luminal B, HER-2 i triple negatiu de tipus basal. Aquesta classificació és clau per definir el tractament més adequat per a cada pacient, ja que cada subtipus respon de manera diferent a les teràpies.
"Dissenyem models que analitzen les imatges i tracten de descobrir biomarcadors que potser, a vegades, són una mica difícils de veure, fins i tot per l'ull humà, però que els sistemes d'intel·ligència artificial, a través de l'entrenament amb moltes dades, poden descobrir", detalla Puig.
La plataforma permetrà fer un seguiment de l'evolució dels pacients, especialment en casos de recaiguda o metàstasi, analitzant canvis en les imatges al llarg del temps. "L'objectiu és poder transferir al mercat aquest sistema i, per això, cal seguir molts passos: calen llicències i certificacions, ja que per servir d'ajuda en el sistema sanitari ha de complir una sèrie de requisits reguladors molt estrictes. Nosaltres ja tenim una spin-off creada a la universitat, que seria una via de transferència, però també es pot fer a través d'una llicència cap a tercers que estiguin disposats a explotar el sistema", apunta Puig.
Detectar microplàstics en temps real
El projecte μPlasTIC, una solució tecnològica per detectar microplàstics en temps real, de forma contínua i directament sobre el terreny ha rebut 150.000 euros en la modalitat Producte. Liderat per l'investigador del Departament de Química Física i Inorgànica Joan Josep Carvajal, consisteix en un dispositiu modular capaç de mesurar en temps real i de manera automatitzada diferents propietats dels microplàstics: mida, forma, nombre de partícules i composició química. El sistema pot operar 'in situ' o en laboratori i tant de forma contínua com puntual, oferint dades fiables i ràpides.
"Aquesta ajuda ens permetrà testejar el dispositiu en un entorn real. De fet, en aquest projecte col·laborem amb el Consorci d'Aigües de Tarragona, i podrem provar i demostrar el funcionament del nostre prototipus a la planta de tractament d'aigües de l'Ampolla, permetent determinar quin és el nivell de contaminació de microplàstics en l'aigua de sortida de la planta, si és que n'hi ha, i que és la que consumim en les aixetes de moltes de les poblacions de la província", declara Carvajal.
El potencial d'aplicació de μPlasTIC és molt ampli: des del cicle integral de l'aigua fins a la indústria alimentària (begudes, lactis, brous, etc.), passant per bugaderies, tintoreries, cosmètica i pintures.
"Amb aquests diners no només podrem acabar de desenvolupar el prototipus, sinó també el mètode d'anàlisi, i el software que l'acompanyarà, que inclourà per primer cop eines d'intel·ligència Artificial per a identificar els diferents tipus de microplàstics. Això permetrà desenvolupar l'anàlisi de microplàstics en temps real, una característica que cap altra tecnologia en el mercat pot fer encara, seguint al mateix temps les recomanacions d'anàlisi de la Comissió Europea per aquest tipus de contaminants", assenyala Carvajal.
Transferència de coneixement a les empreses
La Universitat Rovira i Virgili (URV), a través de la seva Fundació (FURV) i la seva xarxa d'investigadors, ha desenvolupat en els darrers 25 anys més de 6.000 projectes de transferència de coneixement a més de 1.700 empreses, des de grans companyies fins a pimes, la majoria molt lligades al territori.
La transferència del coneixement es canalitza a través del Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació (CTTi), amb seu al campus Sescelades de Tarragona. "Els resultats ens avalen, és un treball amb un impacte important a la societat i l'empresa però molts cops no es visualitza de portes enfora", destaca la vicerectora de Valorització del Coneixement, Transferència i Ocupabilitat de la URV, Ercilia García.
Des de la creació de la Fundació URV a l'any 2000, la transferència de coneixement ha suposat la facturació de 92,5 milions d'euros. Una expertesa i feina d'investigació constant que ha generat la creació de 38 spin-offs. "La nostra raó de ser és la interacció amb diferents sectors; la relació amb l'àmbit econòmic i industrial s'ha emfatitzat amb el pas del temps", afegeix García. El CTTi també dirigeix i coordina les iniciatives d'emprenedoria sorgides de la mà o sota el bressol de la Fundació, com les spin-off. Són empreses que acaben comercialitzant productes i innovacions tecnològiques resultat de la recerca feta a la URV.
Per dur a terme aquesta funció, la Unitat de Valorització del Centre fa un seguiment de les tecnologies en totes les fases de desenvolupament, des de la identificació dels resultats amb més potencial fins a la comercialització i gestió de llicències d'explotació, passant pels processos de protecció i registre. "A la nostra raó de ser hi ha la interacció amb les empreses, per buscar solucions a les seves problemàtiques, per innovar", diu García.
"Ens agradaria tenir més impacte al territori, treballem per tenir més agilitat amb les empreses, per ser un soci més eficaç, però ens falta tenir més possibles receptors del coneixement i de la investigació", explica la vicerectora. Una de les dificultats és la mida de les empreses, moltes de dimensió petita i amb pocs recursos per invertir en innovació. "Cal ajudar al creixement de les empreses", afegeix García.