Són moltes les investigacions amb valor afegit que es queden al laboratori. No pas perquè la recerca no pugui tenir una aplicació pràctica. Les raons cal buscar-les més en la dificultat per fer el salt al complicat món de l'empresa. El recorregut, el temps i els resultats concrets diran si eren o no projectes amb potencialitat real per fer el salt des de la universitat. Per saber-ho és imprescindible provar-ho. Massa investigacions no ho sabran mai perquè no ho han intentat o ho han fet sense els recursos i coneixements necessaris.
El grup de Nutrigenòmica de la URV té experiència en la recerca de col·laboracions en el món de la indústria per desenvolupar i aplicar els fruits de les investigacions. "Treballem per empreses del sector de la cosmètica, d'aliments funcionals o de l'alimentació animal", destaca la doctora Begoña Muguerza. "Tenim molta experiència en aliments funcionals, treballem molt amb les empreses", afegeix.
Amb l'expertesa, però, no n'hi ha prou. "Vam veure que teníem un gran potencial però una capacitat operativa limitada per respondre a les peticions i necessitats concretes de les empreses", explica Muguerza. D'aquí va néixer la voluntat de fer una 'spin-off' per "optimitzar la transferència, per arribar més i millor al mercat". Quines eines han vist que són imprescindibles? Un pla d'empresa o un pla financer sòlid per poder contactar i atraure potencials inversors. "Així podem augmentar la capacitat del grup per buscar més aliments funcionals", argumenta.
Són aliments amb propietats concretes demostrables científicament, com els que ajuden a reduir el colesterol, la hipertensió o les inflamacions. El repte a mig termini és aconseguir que aquesta spin-off de la URV, del grup de Nutrigenòmica, s'acabi convertint en una empresa que funcioni de forma autònoma, mantenint el vincle amb la universitat.
El malbaratament d'aliments arreu del planeta és un dels problemes que no troba solució tot i els esforços fets per les administracions i les empreses. És un problema per la sostenibilitat mediambiental, però també per la viabilitat de les empreses de la indústria de l'alimentació. Buscant respostes, l'equip liderat per Ricard Garcia Valls, del Departament d'Enginyeria Química (URV), ha creat una etiqueta intel·ligent capaç de detectar que un aliment està en risc de malmetre's. Són etiquetes biodegradables que ajudarien a calcular la vida útil de l'aliment amb sensors capaços de monitoritzar-ne la qualitat.
"L'etiqueta canvia de color quan l'aliment comença a degradar-se, és biodegradable, no afegim res a l'aliment, sigui una fruita o una carn. Ens permetria tenir una indicació més enllà de la data de caducitat, saber si aquell aliment s'està fent malbé, és molt visual", explica Garcia Valls. Ara estan en una fase de millora per fer més robust el prototip d'etiqueta i així poder vendre-ho millor a les empreses del sector alimentari.
"Una cosa és fer les coses al laboratori i l'altra és portar-les al món real", explica Garcia Valls. Ja han començat a fer contactes a nivell industrial dins del món alimentari. "Ens plantegem crear una 'spin-off o vendre la patent a una empresa per a desenvolupar-ho", explica l'investigador sobre els plans de futur.
"Sempre tenim l'aplicació al cap, o bé crees una empresa o trobes una empresa que vulgui explotar-ho. Hi ha empreses que busquen tecnòlegs perquè ja tenen la idea i contacten directament amb grups d'investigació com el nostre", afegeix.
Una de les dificultats és que acostumen a ser curses de fons, més a prop de la marató que de la cursa de mitja distància o les proves de velocitat. La Fundació URV va voler que els projectes premiats el curs passat amb els mateixos ajuts R2B (Research to Business) expliquessin en quin punt es troben. L'evolució és favorable, però encara caldrà seguir remant per arribar a la meta. Ercilia García, vicerectora de Valorització del Coneixement, Transferència i Ocupabilitat de la URV, agraïa en el dia del lliurament dels ajuts la dedicació dels premiats i els va encoratjar a seguir tirant endavant els projectes.
"Necessitem ser més àgils per donar respostes més ràpides a les empreses", destaca Muguerza. Més eines i més efectives per poder desenvolupar el potencial que tenen com a investigadors punters. "Hi ha un salt entre la investigació feta a la universitat i les empreses, costa que arribi a la societat", afegeix.