El prestigi de les universitats el donen, en bona part, el valor i reconeixement a fora dels seus investigadors. La Universitat Rovira i Virgili (URV) acaba d'incorporar quatre dels professors dedicats a la recerca a la selecta nòmina dels Acadèmia Excel·lència, els antics ICREA. Prestigi i impuls des del Departament de Recerca i Universitats a la investigació en àmbits molt diversos que aporten valor afegit, la buscada transferència de coneixement des de la universitat a la societat.
Els quatre professors escollits dins de la nova edició del programa pensat per fomentar la recerca són investigadors de la URV amb recorregut i prestigi. Són Blanca Deusdad i Ángel Martínez, del Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social; Francisco Huera, del Departament d'Enginyeria Mecànica, i David Sánchez, del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques.
Tots quatre rebran 40.000 euros anuals per poder centrar-se en la feina de recerca i innovació, alliberant-se en part de les seves classes, en els propers cinc anys. Quins són els seus mèrits? Per què han merescut entrar a la 'Champions' catalana de la investigació universitària? A què dedicaran el temps i els recursos sumats gràcies a la distinció? Quins són els seus projectes? Cal anar cas per cas, professor per professor.
Blanca Deusdad, professora de la URV des de l'any 2009, ha saltat al focus mediàtic recentment gràcies a una investigació col·laborativa feta amb la utilització d'un robot de companyia per millorar el benestar de persones grans amb demència. La seva feina de recerca ve de lluny i s'ha centrat des de fa temps en l'envelliment i l'ús de les noves tecnologies, el que es coneix com a 'gerotecnologia'. La recerca de Deusdad posa la persona gran al centre i estudia com la robòtica pot ajudar-la a sentir-se millor.
La distinció a Deusdad donarà un impuls a aquesta investigació, batejada com a Myrobot, apostant per la internacionalització. "És el que intentaré fer a partir d'ara amb el projecte Myrobot", destaca Deusdad. "S'ha valorat que és una investigació trencadora", afegeix. Una recerca que ha rebut el suport del Departament de Drets Socials i Inclusió (Generalitat). Els resultats fins ara són "molt esperançadors i sorprenents" per la interacció dels professionals de les residències i dels avis amb el robot.
La professora també investiga sobre l'envelliment a la pròpia llar i nous models d'habitatge per a gent gran, així com inclusió social i demència, educació intercultural i educació per a la ciutadania.
Dins del mateix departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social, també ha rebut la mateixa distinció l'investigador Ángel Martínez Hernáez, de la URV, que renova el seu reconeixement cinc anys més. Fa recerca sobre salut mental global i la participació de la societat no mèdica en la cultura sanitària. El projecte reconegut, que també ha presentat a escala europea per buscar noves sinèrgies, es centra en com incorporar altres factors més enllà dels estrictament mèdics, com la presa decisions compartida (metge i pacient) i la salut de barri, la que es fa arreu als centres d'assistència primària. "Es vol crear un prototip aplicable a nivell de salut global perquè el sistema no està preparat. S'està transformant l'atenció sanitària", explica el doctor Martínez Hernáez.
El professor ho exemplifica amb un cas pràctic, hipotètic. Una persona migrada sense papers que treballant es trenca un braç. "Els elements estructurals que hi poden haver darrera són la precarietat i símptomes de depressió i desnutrició, sotmès a un racisme estructural. Però aquests són elements que no estan enregistrat a les històries clíniques o només de forma lleu, molt secundària, i en canvi són bàsics, és aquí on som ara", explica Martínez Hernáez. Molt camp per córrer.
David Sánchez, del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, que també renova la distinció després de cinc anys, investiga el coneixement i la semàntica de dades des de la perspectiva de la intel·ligència artificial (IA). Està investigant per mirar de comprendre, gestionar i transformar "dades textuals en algoritmes analítics". Dit en altres paraules, per ajudar a analitzar la cuina de la intel·ligència artificial i introduir millores. El focus està centrat en la protecció de la privadesa en la gestió de dades sensibles. "Els models de la IA agafen dades de tot arreu, nosaltres treballem per fer que siguin més respectuosos amb els drets de les persones, com el dret a l'oblit; que la IA pugui oblidar dades que ha après prèviament".
El darrer dels quatre investigadors és Francisco Huera, del Departament d'Enginyeria Mecànica. La seva expertesa gira al voltant de la mecànica de fluids i les estructures, a més de les enginyeries del vent, oceànica i marina. Les aplicacions pràctiques estan en àmbits específics com els aerogeneradors, en el camp de les energies renovables, els túnels de vent o els canals d'aigua. El doctor Huera, que investiga des del 2006 a la URV però que també ha fet estades fora, a Califòrnia o París, ha desenvolupat projectes per a les indústries de l'esport, l'automoció, l'eòlica marina i l'energia.