Quan un projecte d'èxit d'investigació, amb resultats concrets al laboratori, decideix fer el salt de la universitat al mercat apareixen nous i grans reptes. Desafiaments complexes que fan que una part de les empreses sorgides a les incubadores universitàries en forma d'spin-off acabi embarrancant i fracassant. Les vies de finançament, l'organització empresarial, amb figures clau com les del CEO, la capacitat de captar clients o la producció a escala industrial són alguns dels principals obstacles.
La unitat de valorització de la Fundació URV ha donat suport a IngredientZymes en la seva constitució com a spin-off , com ha fet abans amb desenes de projectes de recerca. En el salt a l'economia de mercat apareixen nous desafiaments. Ho viuen en primera persona al grup d'investigació al voltant de la nutrigenòmica. El que vindrà a partir d'ara suposa un repte perquè pels investigadors suposa sortir del seu hàbitat natural, els laboratoris de la universitat, per buscar oportunitats a fora, a la indústria i als mercats. "El repte més evident és que cap dels tres cofundadors venim del món de l'empresa, som investigadors, jo m'estic formant ara en la direcció d'empreses perquè tenim un perfil científic. Ara ens relacionarem amb les empreses de tu a tu", destaca Néstor Ibarz, el primer CEO d'IngredientZymes.
La Fundació URV, clau en els processos de transferència, ha creat més d'una quarantena d'spin-offs per aconseguir convertir la millor investigació en negocis rendibles
Un dels desafiaments serà trobar la forma de finançar-se. "Els inicis seran durs, quan anem captant els primers clients esperem poder generar un coixí per desenvolupar nous productes", explica Begoña Muguerza, cofundadora de l'spin-off. La idea inicial, per tant, és l'autofinançament a través de la pròpia activitat industrial. Confien poder fer-ho sobre la base dels seus nous productes, a través també de patents, sense recórrer d'entrada a formes de finançament extern.
La URV ha impulsat més de 6.000 projectes de transferència a 1.700 empreses (2000-25), amb una facturació de 92,5 milions
Un altre dels desafiaments és la captació de clients. Fins ara eren els clients qui trucaven a la porta del grup de recerca de Nutrigenòmica, amb un nom dins del món dels ingredients funcionals, però no hi havia una cerca activa de negoci. Ara caldrà que busquin al mercat, que el rastregin, que siguin molt més proactius. El camí fet fins ara, amb diversos casos d'èxit, és el seu millor aval, però ara caldrà intensificar l'anàlisi de mercat, l'estudi d'un pla financer o la recerca d'inversors i clients potencials.
Anar per lliure suposa quedar-se amb el valor afegit en forma de beneficis, però implica també volar sol, deixant el bracet de la indústria i d'empreses amb molta més experiència, amb estructures ja consolidades en diferents departaments.
L'aventura de la URV al món dels ingredients funcionals és també una història d'èxit que exemplifica la concentració de talent en el món universitari i la recerca d'alt valor afegit. Muguerza és de Pamplona i Ibarz va arribar d'Osca, mentre que Miquel Mulero és de Reus. Tots tres es van trobar a la URV i han sumat coneixement, expertesa i valentia per crear IngrediZymes Functional Solutions, acabada de constituir formalment, a finals de l'any passat.
Són habitualment projectes de llarg recorregut, barallats amb les presses. Cal mirar enrere per trobar els antecedents de la història d'èxit de la URV en la recerca d'aliments funcionals i components alimentaris capaços de millorar la salut de les persones i prevenir determinades malalties com la hipertensió o l'obesitat. De fet, les arrels cal buscar-les en la feina de pioners com el doctor Lluís Arola, qui va crear el centre tecnològic en nutrició i salut de la URV.
Fins ara la companyia ha ofert molts serveis, però eren altres empreses les que patentaven els seus ingredients funcionals i els explotaven comercialment. "Ara el valor es quedarà aquí, que el coneixement que està generant la universitat no se'l quedin tercers, hi havia fins ara una gran pèrdua de valor", constata Muguerza. "A partir d'ara volem retenir el coneixement que generem", afegeix Ibarz.
És també un camí per tornar a la societat la inversió en despesa pública i recursos de tota mena que suposen els grups de recerca a les universitats públiques. "Volem donar oportunitats de treball, serveis a moltes empreses, i si les coses van bé contractar a moltíssima gent. Serà una forma de tornar la confiança que ens ha donat la societat, se'ns paga per investigar i poder revertir-ho a la societat. És una empresa amb molt valor afegit", conclou la doctora Muguerza.
Una quarantena d'spin-offs en 25 anys
La URV ha posat al mercat els darrers 25 anys més de 40 d'spin-offs. No totes han acabat convertint-se en empreses d'èxit, consolidades al mercat. Una mica menys de la meitat (48%) han sobreviscut. Les xifres demostren que la voluntat de fer sortir el coneixement de la universitat a l'economia d'escala ha estat constant. La URV ha impulsat més de 6.000 projectes de transferència a 1.700 empreses. Només entre 2013 i 2018 les spin-offs de la URV van crear 259 llocs directes de feina i 12 spin-offs de la URV van atreure inversions per valor de 15,3 milions d'euros en el període 2006-19, segons dades difoses per la pròpia universitat tarragonina.