Pas endavant de la Cambra de Comerç de Reus en l'àmbit energètic. El Vermut Cambra que va tenir com a convidada Trinidad Sala, delegada a Catalunya de Red Eléctrica, va servir per escenificar el suport de l'ens cameral a la necessitat de reforçar les xarxes de transport d'electricitat. En concret, de superar les resistències i fer realitat la línia d'alta tensió entre Escatron i La Secuita, clau per a la descarbonització i la competitivitat empresarial al Camp de Tarragona.
Marc Segura, president de la Comissió de Sostenibilitat i Energia de la Cambra de Comerç de Reus, que va exercir de mestre de cerimònies en aquesta jornada, té clar que "les línies actuals estan saturades, necessitem aquesta nova línia si volem impulsar el creixement empresarial a les nostres comarques i, també, la descarbonització, perquè sense energia verda no podem avançar en els objectius que ens marquen els Objectius de Desenvolupament Sostenible". Segura remarca que "a Catalunya anem amb molt retard en el desplegament de les energies renovables i si no som capaç de generar aquesta energia l'hem de portar de fora, per això és imprescindible la línia entre Escatron i La Secuita".
El diàleg que el president de la Comissió d'Energia va conduir amb Trinidad Sala, delegada de Redeia a Catalunya, va evidenciar que en els darrers anys la demanda ha experimentat un creixement que té la seva explicació en el desenvolupament econòmic, les noves inversions i en que "les empreses necessiten electrificar els seus processos productius per reduir l'ús de combustibles fòssils". Una demanda que també es social, per la tendència de creixement urbanístic i de mobilitat elèctrica.
Interès general
Durant la conversa entre tots dos es va posar sobre la taula aquesta visió que la nova línia és un projecte d'interès general i estratègic per al país, tot i les més de 14.000 al·legacions que ha rebut. Marc Segura està convençut que "la meitat d'aquestes al·legacions no són tècniques i estan en un marc mental que no coincideix amb el que és majoritari al país: defensar l'activitat econòmica, fer-la sostenible i crear riquesa".
Segura és del parer que "cal dialogar amb el sector agrari, però aquesta línia no és incompatible amb la seva activitat" i subratlla que "com a país hem de trobar altres fórmules d'ajudar a un sector indispensable que veu com els seus marges es van fent petits, però que no pot ser un obstacle per a projectes com aquest que responen a les necessitats de tota l'economia".
El president de la Comissió d'Energia recorda també que "a més d'aquesta línia caldran inversions en les xarxes de distribució que porten l'energia fins als consumidors". I fa èmfasi en que "la línia no pot portar energia del punt A al punt B sense tenir en compte les necessitats dels territoris que travessa, com els que acullen les centrals nuclears, que necessiten subministrament elèctric per diversificar la seva economia".
El decàleg de la Comissió d'Energia
En aquest context, la Comissió de Sostenibilitat i Energia de la Cambra de Comerç de Reus ha elaborat un decàleg per contribuir a consolidar un model energètic que equilibri les necessitats de subministrament amb la protecció del territori. El document pretén impulsar una transició energètica sostenible i d'acord amb les necessitats del teixit productiu i planificar una xarxa que doni resposta a aquest principi, a més de fomentar la formació al sector energètic, la innovació o les comunitats energètiques, entre d'altres objectius.
El DECÀLEG COMPLET
1. Impulsar una transició energètica arrelada al territori i al teixit productiu
Promoure una transició energètica que combini sostenibilitat ambiental, competitivitat econòmica i retorn local. Cal prioritzar projectes que integrin empreses, administracions i entitats del territori, assegurant que les inversions generin activitat que es mantingui en el temps, que generi ocupació i beneficis tangibles per a la ciutadania i el teixit industrial.
2. Planificar la xarxa elèctrica segons les necessitats territorials i industrials
Defensar una planificació energètica que permeti equilibrar generació, emmagatzematge i consum, adaptant la xarxa de transport i distribució a les necessitats reals del territori. La Cambra ha de tenir un paper actiu com a interlocutor davant les administracions per garantir un desplegament eficient i coordinat.
3. Reforçar la formació professional i tècnica en energia
Impulsar la col·laboració entre empreses, centres educatius i institucions per garantir la disponibilitat de professionals qualificats en instal·lació, manteniment i gestió energètica. La formació professional ha de respondre a les necessitats reals del mercat laboral i anticipar els perfils del futur. Formació professional duals qualificats.
4. Fomentar la participació local i la creació de comunitats energètiques
Donar suport a projectes de col·laboració vinculats amb l'energia renovable i autoconsum compartit que involucrin empreses, ajuntaments i ciutadania. La participació local afavoreix l'acceptació social, la sobirania energètica i la creació de valor econòmic en el territori.
5. Assegurar compensacions justes per als territoris que acullen infraestructures
Reclamar que els territoris que allotgen instal·lacions de generació o transport energètic rebin compensacions equitatives, ja sigui en forma d'inversions, creació d'ocupació o millora de serveis locals. Aquest principi contribueix a una transició més equilibrada i acceptada socialment.
6. Promoure la col·laboració públic-privada i el desenvolupament de hubs energètics
Fomentar la cooperació entre empreses, administracions i centres tecnològics per crear pols d'innovació i activitat vinculats a les energies renovables, l'emmagatzematge i la digitalització del sector energètic. Els hubs energètics han d'actuar com a motor d'ocupació i atracció d'inversió.
7. Garantir la transparència i la comunicació en matèria energètica
Assegurar que la informació sobre projectes energètics, planificació i impactes estigui disponible per a empreses i ciutadania de manera clara i accessible. La transparència genera confiança, redueix conflictes i facilita una millor presa de decisions col·lectiva.
8. Consolidar la Cambra i la seva comissió com a agent de referència en energia
Reforçar el paper institucional de la Cambra i la seva comissió, com a espai de diàleg entre el sector públic i privat, capaç de canalitzar iniciatives, donar suport tècnic i representar els interessos energètics del territori davant les administracions i organismes competents.
9. Impulsar la recerca, la innovació i l'emmagatzematge energètic
Donar suport a la col·laboració entre empreses i universitats per promoure la innovació en tecnologies netes, sistemes d'emmagatzematge i eficiència energètica. Cal posicionar el territori com a referent en solucions sostenibles i aplicades al sector industrial.
10. Reconèixer l'energia com a pilar essencial per al desenvolupament
Defensar el dret d'accés a una energia segura, assequible i sostenible com a base del progrés social i econòmic. La Cambra ha de vetllar perquè aquest principi orienti les polítiques públiques i empresarials, garantint equitat i benestar per al conjunt del territori.