Ajuda a combatre els efectes negatius de la guerra el moment que viu l'economia espanyola, en una dinàmica de creixement des de fa anys si es compara amb països europeus com Alemanya i França. Amb el subministrament del petroli i el gas força diversificats, la poca dependència de l'energia que ve de l'Orient Mitjà es fonamenta també amb la producció a les centrals nuclears espanyoles i l'aposta feta a part de l'Estat per les energies renovables. Són factors conjunturals favorables.
El preu de l'electricitat ha pujat però no s'ha disparat com va passar amb la guerra d'Ucraïna. Espanya té un dels preus de l'electricitat més continguts d'Europa. "Per ara optimisme, malgrat tot, i seguir a l'expectativa", adverteix el catedràtic en Economia, Juan Antonio Duro (URV).
Un dels elements que genera confiança és la capacitat que estan demostrant els mercats per anar adaptant-se a contextos de gran inestabilitat, com ja va passar amb la guerra d'Ucraïna. "El mercat vol ser tranquil·litzador, reacciona de forma positiva sempre que té algun motiu", afegeix Duro.
L'economia no s'ha adaptat malament a una guerra que segurament s'acabarà tancant, encara que sigui en fals, per part dels Estats Units per raons bàsicament econòmiques. Els poders econòmics estatunidencs pressionen cada cop més a Trump perquè faci via.
La potència del turisme a Espanya, amb motors com la Costa Daurada, és també un element conjuntural favorable. Si el turisme és un dels sectors que es pot beneficiar del nou flux turístic, això ajudarà a l'economia espanyola. Que la guerra coincideixi ara amb l'arribada del fort de la temporada turística, després de l'inici del curs per Setmana Santa, torna a ser un element conjuntural temporal favorable.
Tot i que el 20% del gas liquat i el petroli de tot el món passa per l'estret d'Ormuz, en el cas d'Espanya la dependència és molt menor. El port de Tarragona, porta d'entrada i sortida de mercaderies i matèries primeres, és un bon indicador. Per ara la guerra d'Orient no ha tingut un impacte massa important.
La majoria del cru que entra a Tarragona (quasi nou milions de tones anuals) té l'origen a Estats Units o el continent africà. "El Port de Tarragona no es veurà afectat de manera directa per les conseqüències derivades del conflicte entre els EUA i Israel contra l'Iran. El petroli que arriba a Tarragona prové del continent americà i africà, per tant, no es preveuen problemes d'abastiment", destaquen fonts de l'Autoritat Portuària de Tarragona.
No tot són, però, flors i violes. Hi ha moviment d'altres mercaderies, bàsicament productes químics i derivats del petroli que sí estan connectats amb l'Orient Mitjà. Tenen un valor quantitatiu petit. Aràbia Saudita, Unió Emirats Àrabs, Israel, Qatar, Kuwait i Líban sumen més de 722.000 tones (dades de 2025). Representa un 2,47 % del total dels moviments de mercaderies del Port de Tarragona al 2025. Qualitativament, però, és rellevant.
Com si fos un gran taulell d'escacs d'abast global, l'escenari és dinàmic. "L'impacte geopolític d'aquest conflicte es notarà especialment a la Mediterrània i a tot el trànsit marítim pel canal de Suez. Els anteriors conflictes viscuts a la regió ja han suposat una reorganització del transport marítim, que ha donat més rellevància a la ruta pel cap de la Bona Esperança. Això ha comportat el sorgiment de ports emergents en països de la Mediterrània sud com el Marroc o Algèria. Aquests escenaris canviants ens obliguen a estar atents per a ser capaços d'adaptar-nos i donar resposta a les necessitats logístiques i portuàries de la nostra zona d'influència", destaquen les mateixes fonts del port de Tarragona.
L'Associació Internacional de Transport Aeri (IATA) estima que al voltant del 25% i el 30% de la demanda de combustible per a avions d'Europa ve del Golf, cosa que situa la regió entre les més exposades a l'impacte en el subministrament per la guerra. Avions que acabaran portant turistes a la Costa Daurada. L'escassetat de combustible per a avions i dièsel es planteja com un dels problemes de més abast si s'allarga el conflicte.
Ha bufat a favor el moment. El conflicte, amb els preus de l'energia a l'alça, ha coincidit en una època de baix consum d'electricitat i gas, passat el més cru de l'hivern i encara a les portes de l'estiu. Ara bé, si s'allargués durant mesos i arribés l'estiu i després la tardor i l'hivern, amb molta més demanda d'energia, la situació s'agreujaria i les conjuntures ara favorables es podrien transformar. "Els efectes i les conseqüències podrien ser estructurals", alerta Duro (URV). Que a altres economies amb fortes relacions amb Espanya els hi vagi malament, encara que aquí s'aguantés millor la sotragada, també acabarà tenint conseqüències.
Amb una inflació disparada, els tipus d'interès creixerien i el creixement econòmic previst a Espanya es podria aturar. "S'originaria una espiral conjuntural negativa, alguns països ja parlen d'estanflació: inflació elevada i creixement negatiu", afegeix Duro. "Ara estem guanyant temps mentre creuem els dits", destaca.