Sectors estratègics per les comarques de Tarragona com el turisme o la petroquímica, dependents per força d'un món globalitzat, segueixen amb atenció l'evolució incerta de la guerra a l'Orient Mitjà. Seran claus l'abast del conflicte, la duració, perquè no té res a veure si s'allarga durant molts mesos o acaba en setmanes, i les conseqüències sobre infraestructures clau pel transport de les energies, com els oleoductes. L'escalada del preu del cru preocupa per l'impacte en les matèries primeres, la inflació i el cost de la vida i de transports estratègics pel turisme com l'avió.
"Fina ara no hi ha motius per ser pessimistes, si per estar expectants i alerta", conclou Juan Antonio Duro, catedràtic d'Economia de la URV. El factor temps és una de les claus de volta a l'hora d'analitzar i pronosticar les conseqüències de la Guerra a l'Iran promoguda pels Estats Units. La dificultat per predir els moviments de Trump obliguen a actualitzar qualsevol previsió. En un context internacional tant inestable i calent, amb tants actors implicats, el que avui sembla una veritat absoluta demà passat pot perdre valor.
Un exemple molt recent. No és el mateix avaluar l'impacte sobre una economia regional com la tarragonina, amb connexions arreu del món, en un escenari d'escalada bèl·lica entre els Estats Units i l'Iran, que fer-ho poques hores després d'anunciar-se el primer alto al foc acordat in extremis pels dos països enmig de les amenaces de destrucció massiva i infern de Trump.
El turisme és un bon exemple de la dificultat de predir res a mig termini. El curt termini s'imposa com la forma més fiable d'anàlisis. Amb la Setmana Santa acabada de superar amb bona nota, amb ocupacions mitjanes entre el 70 i el 80% i quasi la plena ocupació els dies més forts de les vacances, la Costa Daurada mira amb cert optimisme a la primavera i l'arribada de l'estiu. Optimisme sí, expectació també.
Pel sector turístic la inestabilitat i la desconfiança són mals companys de viatge. El client d'hotel, càmping o apartament tria les vacances amb l'objectiu de garantir uns dies d'oci i descans, pel que fuig de les sorpreses i les males notícies. Una guerra d'abast internacional no és mai un factor favorable per hotelers o 'touroperadors'.
La inflació és negativa pel sector turístic per dues raons fonamentals. El costos pugen i si no es poden repercutir en l'oferta acaben reduint el marge de beneficis dels hotelers i altres formes d'allotjament. L'escalada d'inflació podria ser molt perjudicial si es manté i encara més si empitjora. D'altra banda, en un context d'encariment generalitzat de la vida, amb factures de la llum, el gas o la benzina més altes, els potencials turistes s'hauran d'estrènyer per força el cinturó, "Si els turistes tenen menys diners a la butxaca per gastar, o venen menys dies de vacances o gasten menys", alerta Xavier Guardià, portaveu de la Federació d'Hosteleria i Turisme de la demarcació de Tarragona (FEHT).
El creixement als darrers tres anys del turisme britànic, especialment l'irlandès, ha demostrat capacitat d'adaptació a nivell internacional. Els irlandesos han cobert en part la caiguda quasi total dels visitants russos, demostrant una gran capacitat de resiliència i adaptació. El sector es va adaptar a la post pandèmia apostant pel turisme espanyol.
"Hem d'esperar, estem a l'expectativa", afegeix Guardià. De nou, el factor temps. És un sector mal acostumat a fer càbales i a viure dins d'un context de certa inestabilitat, a cavall de les darreres crisis.
Una mostra de la incertesa, el globus sonda llençat per Ryanair, en boca del seu màxim directiu, Michael O'Leary, plantejant la cancel·lació de vols si hi ha risc que es vegi afectat el subministrament de combustible de combustible a partir del juny, el juliol o l'agost. El mateix president executiu de la principal companyia aèria 'low cost' a Europa va afegir com a element clau la duració de la guerra.
Ara bé, en un món globalitzat, el perjudici directe que genera el conflicte en altres països receptors de turistes, com és el cas de Turquia, pot acabar portant més visitants a altres destinacions considerades més segures com la Costa Daurada.
Preocupació a la indústria
Per la indústria, sobretot la que és gran consumidora d'energia i combustibles fòssils, l'escenari és molt preocupant sobretot si el conflicte s'allarga. És el cas de la indústria petroquímica. El preu del cru disparat acaba perjudicant els costos de producció perquè el petroli és una matèria primera bàsica en l'elaboració de plàstics. Quan el preu del barril de brent es dispara per sobre dels 110 dòlars, la indústria química implantada a Tarragona tremola, òbviament, tot i que no tingui una gran dependència del cru que ve a través de l'estret d'Ormuz.