La investigació i la tecnologia van deixar de ser fa anys en una oportunitat de negoci pel teixit industrial, social i econòmic del Camp de Tarragona. La innovació és una obligació per pràcticament totes les empreses, sigui quina sigui la seva mida o dimensió. Per ajudar a innovar, a estar a l'última, va començar a caminar ara fa deu anys un projecte sense precedents a Catalunya. És Eurecat, una xarxa de centres tecnològics que ha revolucionat la transferència i ha innovat al costat de les empreses, sigui quina sigui la seva mida. Ha tingut la virtut de treballar de forma descentralitzada, amb un alt grau d'especialització en funció del territori d'implantació.
No és estrany que al sud de Catalunya hagi crescut, per exemple, de la mà de la innovació lligada al turisme, la química, la biotecnologia, la nutrició o els desafiaments de l'emergència climàtica. Després d'una dècada de recorregut és hora de fer balanç. Globalment, l'impacte en la facturació d'empreses i entitats catalanes ha superat els 1.250 milions d'euros, segons el balanç fet per Eurecat, "resultat de la seva capacitat multi tecnològica per transformar la indústria i generar nou teixit empresarial".
Eurecat ha donat servei a més de 3.500 petites i mitjanes empreses i ha mobilitzat 112 milions d'euros d'inversió privada en els últims 5 anys. Ignasi Papell és a la sala de màquines com a gerent a Catalunya Sud d'Eurecat. "La presència en aquest territori és cada cop més gran", constata. "Marca la diferència poder treballar de forma integrada, en xarxa, perquè això ens permet donar un millor servei a les empreses", destaca. "La transferència és un model que està més que superat, no generem un coneixement i el posem a disposició de les empreses, preguntem al mercat què necessita, quins reptes té l'empresa i 'cocreem' al seu costat", raona Papell.
Això implica conèixer l'idioma que parlen les empreses i buscar les tecnologies adequades. Obliga a identificar les necessitats al costat del teixit productiu i a estar pendents de com es transformen els sectors productius per avançar-se constantment.
Ignasi Papell (Gerent a Catalunya Sud d'Eurecat): "No generem un coneixement i el posem a disposició de les empreses, preguntem al mercat què necessita, quins reptes té l'empresa i 'cocreem' al seu costat"
No dona resposta de forma individual cada centre tecnològic, es treballa de forma coordinada. "Hi ha una hibridació entre diversos sectors i tecnologies, cada cop més tenim més unitats tecnològiques que tenen personal en les diferents seus que tenim al territori. Aquí es troba la riquesa extra que cal per ser innovador", explicar el gerent a Catalunya Sud d'Eurecat.
De totes les tecnologies digitals disponibles, quines afecten al sector turístic? I en la química? Quin impacte ambiental té una millora d'un procés productiu en l'ús de l'aigua o l'energia? Els exemples són múltiples i les oportunitats de futur quasi infinites. Les respostes són integrades gràcies a l'enorme xarxa, potentíssima, d'Eurecat.
Es treballa de forma diferent, adaptada a la mida de les empreses, sigui una gran multinacional, una PIME o un emprenedor de la mà d'una 'start-up', amb qui es treballa més per fases. Sempre de la mà dels diferents tecnòlegs, investigadors, repartits en els diferents centres. Solucions tecnològiques que s'adapten a les característiques de l'empresa. "Ens adaptem molt, tenim instruments destinats a les empreses petites o de recent creació. Li posem fàcil a l'empresa, l'ajudem també a que pugui accedir als fons de finançament", explica Papell.
El 80% de les col·laboracions s'han fet aquests deu anys amb PIMES. Recerca sempre aplicada per millorar els processos o desenvolupar nous productes. També treballen amb entitats i organismes de mides diferents, d'ajuntaments petits a gegants com el Port de Tarragona. Un dels reptes es donar-se a conèixer arreu del territori. El Premi Nacional a la Transferència del Coneixement i la Innovació els està ajudant a difondre la marca Eurecat. Un dels objectius és seguir creixent.
La desfossilització com a clau per a la química
En un territori amb un dels polígons petroquímics més grans d'Europa, és lògic que un dels centres tecnològics d'Eurecat estigui vinculat a la química. Si les químiques estan davant del repte, majúscul, de transformar-se per ser viables en el procés de descarbonització, la Unitat de Tecnologia Química d'Eurecat, a Tarragona, ha de remar-hi a favor. Tenen ben marcades les línies estratègiques, com explica Míriam Díaz de los Bernardos, la seva directora. Estan concentrant esforços en la recerca de solucions davant dels reptes de la transició energètica, desenvolupant nova tecnologia que permeti donar solucions a la indústria per assolir la descarbonització. "Hem de deixar de dependre dels combustibles fòssils, amb energia d'origen renovable. L'hidrogen té un paper clau perquè emmagatzema energia renovable", destaca Díaz de los Bernardos.
La indústria té, ara per ara, una alta dependència amb el carboni. "Desenvolupem tecnologies per buscar solucions, com la captura del CO2 i la seva transformació", explica. El CO2 passarà de ser un enemic a ser part de la solució, a generar un nou model de negoci. El treball de laboratori es fa al costat de la indústria perquè els pilots, de mida preindustrial, es desenvolupen per fases per després poder escalar-los. Les col·laboracions són diverses, també amb la URV o l'ICIQ (Institut Català d'Investigació Química). Tots els centres tecnològics estan alineats. L'objectiu final és que la indústria química segueixi sent competitiva tot i les noves exigències medi ambientals. "La desfossilització serà clau per aconseguir la neutralitat climàtica", conclou.
La revolució permanent del turisme, al LABIIT
Un altre dels centres tecnològics d'Eurecat gairebé orgànic, en una regió on el turisme té un pes fonamental (PIB i ocupació) és el vinculat a la innovació i el turisme, de la mà de les empreses del sector. Un municipi, Vila-seca, i tota la seva àrea d'influència. És el LABIIT (Laboratori d'Innovació i Intel·ligència Turística). Obre les portes del centre i de la seva estratègia la Sara Mestre, consultora de turisme i cultura d'Eurecat. Treballen en tres eixos: digitalització, sostenibilitat i l'anomenat turisme regeneratiu. "Fem acompanyament de les empreses turístiques, les ajudem a fer la transformació", destaca. Conceptes com transformació digital, circularitat i resiliència climàtica formen part del full de ruta d'un centre d'investigació clau en un sector en evolució permanent. La innovació no és una opció. L'adaptació al canvi climàtic, innovant per allargar per exemple la temporada, implica una regeneració que es pot fer millor de la mà de la tecnologia i la gestió de les dades. Gràcies a noves aplicacions i sistemes informàtics, per exemple. També ajuden a l'optimització de l'experiència turística.
Tot està connectat. Des de Vila-seca s'ha generat innovació que després s'ha implantat al sector turístic de tot Catalunya. "És un orgull", destaca Mestre. Nous productes turístics, nous segments de demanda i mercats, com la irrupció del turisme 'silver'. La revolució és permanent perquè pots sectors estant tant exposats als canvis. Treballen amb empreses turístiques de totes mides. La governança de les dades i la digitalització seran claus.
A la 'Champions' de la resiliència climàtica
Les Terres de l'Ebre, amenaçades com poques regions a Europa pels efectes de l'emergència climàtica, s'han convertit en un referent mundial en resiliència. D'un problema greu se n'està fent una oportunitat. Per acumular coneixement, per ser capdavanters en la investigació i la recerca de solucions, i també per una tasca pedagògica feta de la mà d'un dels referents a Catalunya, Espanya i Europa com Carles Ibáñez, director del Centre en Resiliència Climàtica i investigador de la Unitat de Solucions Climàtiques i Serveis Ecosistèmics d'Eurecat. La base operativa és a Amposta (Montsià), però el radi d'acció és global. "Tot el que fa referència a l'adaptació i mitigació del canvi climàtic es fonamental", destaca Ibáñez.
La lluita davant l'emergència climàtica és transversal i afecta el teixit industrial i l'economia. Adaptació i noves oportunitats. Bioeconomia. La quantitat de projectes i col·laboracions és llarguíssima. Per citar alguns dels reptes actuals: la capacitat d'assimilar carboni a Catalunya en espais estratègics com els aiguamolls de l'Empordà o el delta de l'Ebre, a través de la restauració. Treballen arreu del país de manera transversal. Setze investigadors, amb base a Amposta i la mirada al món, experts en àrees com la biologia o les ciències marines.
Ciència per millorar alimentació i salut
Els laboratoris del Centre de Ciències Òmiques (COS), una unitat mixta d'Eurecat i la Universitat Rovira i Virgili amb seu a Reus, està reconegut com a Infraestructura Científicotècnica Singular (ICTS) pel Govern espanyol. No és casual. És un centre punter on seixanta persones treballen de la mà de la tecnologia més avançada al món. Tecnologia aplicada i col·laboracions també amb les empreses i les administracions. La millora de la salut de les persones és un objectiu compartit. Ho fan a través de la nutrició. Treballen amb ciència avançada i conceptes complexes. Alguns semblen ciència ficció. El 'traductor' és Antoni Caimari, director de l'Àrea de Biotecnologia d'Eurecat. Desborda coneixement i entusiasme. Convertits en referència, col·laboren amb empreses del sector agroalimentari i centres tecnològics o sectors estratègics com el farmacèutic. Una de les claus, les ciències òmiques, per fer per exemple aliments i dietes més saludables. Tecnologies que permeten analitzar simultàniament una gran quantitat de molècules. Gestió de les dades i bioinformàtica. Un camp d'aprenentatge i investigació gairebé infinits. La medicina i la nutrició personalitzada. Mig centenar de projectes en marxa i 300 publicacions científiques.
