Moltes oportunitats, en forma de projectes i convocatòries públiques i privades d'abast europeu, es perden quan una empresa o una institució va per lliure. Per optar a molts concursos europeus es necessiten fórmules mixtes, de col·laboració entre l'àmbit de l'empresa i el sector públic, lligat molts cops als centres tecnològics i d'innovació. El nou ecosistema (SIM) persegueix com a objectiu acabar esdevenint un motor per atreure grans projectes de territori.
Formalment, en molts casos s'acaba constituint un organisme que faci de paraigües. En molts casos es tria la fórmula del consorci, que suma diversitat d'agents i de capacitats. No caldrà partir de zero perquè el nou sistema, un cop estigui consolidat, ja haurà establert dinàmiques de treball i relació estable.
Una altra de les grans assignatures pendents és detectar les oportunitats, veure les convocatòries a temps i fer la feina prèvia amb prou solera com per acabar triomfant. Si en aquest ecosistema hi ha una rutina de treball, serà molt més fàcil que la informació circuli i es comparteixi. El nou sistema, la xarxa de col·laboració, ha de tenir l'efecte d'atreure les empreses punteres del territori i totes aquelles que, tot i tenir una mida petita, són capdavanteres en el seu sector.
Per passar de la teoria a la pràctica, un dels reptes constants de la nova xarxa dedicada a la innovació, la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement vol crear una oficina tècnica que es dediqui al 100% a desenvolupar i a dinamitzar aquest ecosistema.
Un dels grans desafiaments és fer-la créixer i aconseguir la implicació de tots els actors, siguin públics o privats. "Hi ha dues regles d'or", destaca Jordi Duch, director de la Càtedra d'Innovació de la URV. "Primera regla, tots han de venir voluntàriament a formar part de la nova xarxa, no obliguem a ningú. Segona, la innovació ha de formar part del seu ADN". Els candidats són diversos: centres de recerca, centres de transferència tecnològica i el mateix teixit empresarial, amb les empreses que són referents en innovació.
El context de tot plegat, el de l'impuls que s'està duent a terme des de fa un parell d'anys de l'àrea metropolitana de Tarragona. Un gran ecosistema polític, econòmic i social que "ha de generar noves sinergies i unes dinàmiques de col·laboració entre municipis i administracions que fins ara costava més que es donessin", destaquen des de la URV.
De la mateixa manera que s'estan intentant sumar sinergies per tirar endavant les infraestructures estratègiques de la Catalunya Sud, com el futur tramvia o les noves xarxes ferroviàries, es vol escalar tot això al terreny de la innovació.
No es parteix de zero. Hi ha experiències d'èxit en l'àmbit, per exemple, de les noves tecnologies (Clúster TIC Catalunya Sud). Bufa a favor tota la feina i prestigi de centres tecnològics arrelats al territori, com l'ICIQ en l'àmbit de la química, l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica), l'IRTA en tot el sector agroalimentari o l'Eurecat i els seus diferents centres dedicats a generar canvi i innovació, per exemple en turisme o resiliència climàtica. "És una feina molt transversal, des d'àmbits molt diversos", destaca Duch.
Els grans ajuntaments, com el de Tarragona o Reus, la Generalitat a través d'Acció, o el Port de Tarragona, seran també actors clau per acompanyar tot el procés. Justament ara fa poques setmanes es va fer balanç del primer any de recorregut en una jornada organitzada al Port. "Volem que passin coses", remata Duch.
Accions concretes que passaran per compartir informació de forma regular i sistematitzada, 'mapejar' el talent del territori o posar en marxa grups de treball concret al voltant de determinats projectes o convocatòries europees.
"Què acabarà passant? És la pregunta del milió", afegeix Duch. Ho dirà el temps i, sobretot, els resultats concrets. "Volem anar més enllà de l'àrea metropolitana de Tarragona", destaca. El factor territorial no serà cap limitació per sumar, per exemple, amb les Terres de l'Ebre o amb el Penedès, fins a Vilafranca.