Els turistes que visiten la Costa Daurada fan servir molt més les xarxes de transport públic, amb predilecció per l'autobús, del que es pensava fins ara. El prejudici topa amb les dades i la realitat. Un estudi recent de la Universitat Rovira i Virgili (URV) mostra un perfil de turista que es mou quan arriba a la destinació, que té interès per visitar i conèixer, a les comarques de Tarragona i també posant els ulls a la ciutat Barcelona. Ho fa amb cotxe, sigui el seu o de lloguer, però també agafa el transport públic, el bus en la majoria de casos i també el tren per anar a visitar, sobretot, la capital catalana. És un factor clau pel desenvolupament econòmic d'una destinació com la Costa Daurada perquè els cinc milions de visitants anual (20 milions de pernoctacions) gasten molt més i generen més i millor negoci quan la seva mobilitat és més gran. La destinació s'enforteix i les estades s'allarguen.
"Fer turisme és moure's, visitar llocs", destaca Daniel Miravet, investigador del Departament de Geografia especialitzat en l'anàlisi de la mobilitat. Per fer créixer la mobilitat dels forasters el transport públic és un element, doncs, estratègic. El transport públic actua com un element dinamitzador. Amb les limitacions actuals, amb un servei ferroviari insuficient i gens fiable, el buit l'estan omplint les línies d'autobús interurbà i el servei que algunes companyies ofereixen per fer excursions i visites d'un dia.
L'estudi de la URV sosté que si s'aconseguís millorar l'oferta i la fiabilitat dels sistemes de transport col·lectiu es podria arraconar el cotxe amb un doble efecte. Els turistes es mourien més, perquè el vehicle particular és més car i menys eficient. I de retruc es generaria un impacte favorable pel medi ambient, amb la reducció de les emissions.
Ja en l'actualitat, sense tota l'oferta que caldria, en el cas dels turistes el vehicle privat queda més relegat que no pas si es compara amb la població autòctona. "Els visitants es mouen de forma mes sostenible que un resident", sosté Miravet, que ha treballat colze a colze amb un altre investigador de la URV, Aaron Gutiérrez.
"Els turistes no renuncien pas al transport públic", afegeix Miravet, un dels autors de l'estudi, publicat a nivell internacional ('Annals of Tourism Research Empirical Insights'). La relació entre tots dos mitjans de transport és molt més flexible del que es pensava fins ara. "El fet que una mateixa persona pugui optar per un mitjà o un altre segons el tipus d'excursió que vulgui fer significa que hi ha marge per incentivar una mobilitat més sostenible si s'ofereixen alternatives competitives", sosté Miravet.
La meitat dels turistes enquestats (48,7%) va fer almenys una excursió durant la seva estada a la Costa Daurada. D'aquests desplaçaments, més de la meitat es van fer en vehicle privat, cosa que confirma que continua sent el mitjà de transport més utilitzat. Però la resta va trobar en el transport públic l'alternativa.
És una oportunitat pel desenvolupament de la xarxa de transport públic. "Hi ha municipis turístics que multipliquen per deu els usuaris en els mesos d'estiu", constata Miravet. Cal, però, una oferta robusta de transport públic per fer possible aquest creixement. Un dels salts quantitatius i qualitatius a la Costa Daurada podria arribar de la mà d'una de les apostes del territori, el controvertit Tramvia del Camp de Tarragona, que ha de connectar en una primera fase (2029) les principals ciutats de la Costa Daurada en un tram de gairebé nou quilòmetres que tindria entre els turistes un dels seus grans clients.
L'estudi de la URV, que ha entrevistat gairebé 2.000 turistes allotjats a la Costa Daurada, ha filat prim, mirant de caracteritzar la mobilitat dels visitants. Un anàlisi que serveix també per conèixer millor els perfils del turista de la Costa Daurada. Molts cops s'imagina col·lectivament el visitant com un únic perfil, el del foraster que arriba a un hotel de Salou o la Pineda, hi instal·la el campament base i d'aquí pràcticament no es mou.
La realitat ho desmenteix. Sí que és cert que existeix el perfil del "turista sedentari", constata Miravet, però hi ha diversitat de perfils. Un d'aquests turistes tipus, més minoritari però lligat a la mobilitat i també a l'oferta de transport públic, és el del visitant inquiet que no es conforma en conèixer només l'entorn del seu hotel o apartament. És un turista que vol conèixer el territori, que es mou i fa sortides sobretot d'un dia per visitar patrimoni, com és el cas de Tàrraco, gastronomia, amb el Priorat i els seus vins com una de les destinacions, i sobretot Barcelona, una destinació quasi obligada per molts turistes europeus.