De la IA de les preguntes respostes a la IA que fa coses

El gran salt arribarà amb la transformació del model inicial del ChatGPT

Jordi Duch, investigador del departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques (URV).
Esteve Giralt / Tarragona

"No s'està treballant prou la part de reflexió, de com integrar la IA, el rumiar com treure-li més partit. Ens vam plantar amb el ChatGPT, no hi ha hagut un manual d'instruccions", adverteix Jordi Duch (URV), fent referència a la dificultat d'anar integrant la IA en els processos productius, creatius i de coneixement. El gran salt és a punt d'arribar i transformarà el model, el que hem conegut com a IA fins ara, amb la irrupció dels anomenats xats bots, de pregunta resposta entre l'usuari i la tecnologia.

Jordi Duch és investigador, del departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV. La seva mirada vers la IA és global. Hi ha esperança, assegura. A través dels seus ulls d'expert destaca les fortaleses i potencialitats, sense obviar els danys i les amenaces. Duch destaca que queda molt camp per córrer per treure-li profit real.

Precisament per fer aquest salt, falta més reflexió i estratègia al voltant de la IA. En gran part, passa per superar el model de pregunta resposta, segons Duch. "L'etapa dels xats bots, les converses entre l'humà i la IA, ja està superada", diu. "Ara ja estem amb la IA que et fa coses, que actua, la fas treballar per tu, aquí canvia el paradigma, és deu vegades més que un xat bot, la seva capacitat d'acció es la realment transformadora", adverteix.

La formació, el saber com fer servir la IA, serà per tant una de les claus, avança el professor Duch. "Ningú té un manual, la clau és intercanviar experiències i informació, fer xarxa", explica.

Hi ha una altra derivada que és l'ambiental. Socialment, genera preocupació pels elevats consums, sobretot, d'energia elèctrica. També hi ha despesa important d'aigua, indispensable per refrigerar les grans instal·lacions informàtiques, però no d'una forma tant crítica, segons els experts. "Hi ha un ús excessiu d'IA perquè li preguntem tot al ChatGPT, s'ha de fer un ús responsable", demana Duch. El professor fa una aposta per dedicar els esforços per desenvolupar la IA en sectors i tasques on realment pot ajudar a fer grans salts qualitatius, com en la recerca de nous tractaments per determinades malalties.

En la majoria dels casos, la IA ja té prou potència. El que marcarà la diferència serà saber com utilitzar-la. "No l'estem fent servir com podríem. Si la introduïm bé, reduirem el temps per fer feines rutinàries, que deixaran de tenir sentit fer-les sense la IA, i podrem dedicar-nos a feines amb valor afegit", raona

Al voltant de la IA hi ha cada cop més la sensació de lluita d'extrems, els qui li veuen totes les gràcies i s'hi lliuren sense condicions ni controls, i els qui la temen i detesten com si fos el dimoni. "Ignorar la IA no és una opció, qui no la faci servir tindrà un desavantatge competitiu molt gran. Si és una empresa, deixarà de ser competitiva, un dels factors clau és el temps", explica Duch. Els experts que estan analitzant i reflexionant sobre el seu ús, aposten per una posició intermèdia. "Hi ha empreses on hi ha treballadors que boicotegen la IA, però qui la integra bé té un increment de productivitat molt gran".

Una alerta, hi ha empreses que acaben generant una dependència tan gran amb la IA que quan no poden fer-la servir, no saben com fer el que feien abans sense la seva ajuda. "No la podem fer servir per tot, compte".

Una de les grans dificultats és que és una revolució que va a una velocitat supersònica. A diferència de la Revolució Industrial, que va trigar anys en implantar-se, la IA ha arribat i explotat amb molt poc temps.

L'ètica de la IA

És una súper tecnologia que no és neutra. La professora Dolors Setó (URV), premiada pel seu treball sobre l'ètica i la responsabilitat social a la formació dels futurs directius, és una veu autoritzada. "És clau que sapiguem fer un ús ètic i responsable d'una eina tant potent com la IA", adverteix. Un dels primers grans problemes que detecta, que és una tecnologia "dominada per unes poques empreses, amb una concentració de poder molt gran".

Setó alerta que també té molts biaixos, amb discriminació de gènere o raça. Lligat amb això, demana més transparència i "que no sigui una caixa negra". Uns criteris ètics que han de ser transversals, des dels qui la generen fins als qui la fan servir, empreses, estudiants o població general. "La IA ens ha d'ajudar a treballar millor, al servei de les persones i els negocis, però no ha de servir per treballar amb menys persones".

Els experts demanen òrgans de regulació de la IA. "És molt important posar normes a tot aquest ecosistema, que no vol dir frenar la innovació. La IA suposarà una transformació profunda de la societat", afegeix. Per limitar els mals de la IA, la recepta passa pel control i regulació a través de l'administració i d'organismes independents. "Si no es controla i es fa un bon ús, pot tenir un impacte molt bèstia", alerta Jordi Duch (URV).

Notícies relacionades