El gap entre l’atur a Tarragona i la mitjana catalana es manté en màxims històrics al tercer trimestre

La demarcació registra un 13,9% de desocupació, mentre que a Catalunya l’índex se situa en els 10,6%

Juan Gallardo, cap del Gabinet d'Estudis de la CEPTA, en una imatge d'arxiu. FOTO: CEDIDA.
Redacció / Tarragona

El tercer trimestre de 2018 a Tarragona ha trencat la tendència a la baixa pel que fa a l'atur que des de 2014 havia marcat un període intensiu en la creació d'ocupació, per l'estacionalitat de les feines vinculades al sector turístic. La mala notícia, però, és exclusiva de la demarcació de Tarragona, ja que la mitjana catalana es va continuar reduint, segons les dades publicades per l'enquesta de Població Activa (EPA).

A Tarragona la taxa d'atur aquest tercer trimestre es va situar en el 13,9%, 3,3 punts per sobre de l'índex a Catalunya (10,6%) i, el que és més preocupant, un 0,4% més que la dada tarragonina del tercer trimestre de 2017, el que significa un repunt de la desocupació, el primer des que el 2014 es va iniciar una reducció progressiva de l'atur.

Tarragona continua sent la pitjor província catalana en aquest àmbit. Tot i que des de 2015 la reducció de l'atur ha estat constant i molt important (el tercer trimestre d'aquell any l'índex estava en el 20,8%), els ritmes de reducció de l'atur demostren un gap entre la mitjana catalana i la tarragonina que, segons els experts de la patronal tarragonina CEPTA, acusa factors com una excessiva terciarització i l'estacionalitat de l'activitat turística.

Per primer cop des de 2014, l'atur repunta a Tarragona entre juliol i setembre, mentre que a Catalunya es continua reduint

Aquest punt d'inflexió, però, s'ha de relativitzar per la perspectiva dels últims anys i per les xifres de les altres demarcacions, que permeten mantenir l'esperança que la reducció de l'atur continuï en els propers mesos. El fet que la indústria recuperi nivells precrisi en la creació d'ocupació és, segons la patronal, un dels factors que més convida a l'optimisme. A l'altre costat, es troba el sector de la construcció, que es manté en mínims històrics i no demostra cap símptoma fiable de recuperació. Mentrestant, el sector serveis continua guanyant pes al mercat de treball, una dinàmica amb clarobscurs per la poca qualitat de molts dels llocs de treball que crea, tant a nivell salarial com d'estabilitat.