Els empresaris dels càmpings, hotels i apartaments de la ciutat de Tarragona reclamen a les administracions que es posi més energia en la promoció del turisme i que aquest sigui un element estratègic i prioritari. Tot i considerar que la temporada alta ha estat bona, amb un 2,1% menys de pernoctacions però una lleugera pujada de preus, el sector admet estar "preocupat" per la seva competitivitat. En el cas dels càmpings, els mercats estrangers tradicionals han registrat importants descensos, compensats enguany pel turista nacional.
En aquest sector denuncien que "la paràlisi burocràtica" manté bloquejades inversions d'uns 15 milions d'euros en els pròxims tres anys. A més d'inversions, el sector demana que es treballi per destacar la singularitat de Tarragona com a destinació, la desestacionalització i, alhora, evitar la massificació.
En total, el 2018 s'han registrat 1,5 milions de pernoctacions i gairebé 800.000 d'elles han estat en temporada alta. La ciutat és la tercera destinació local de la demarcació, per darrere de Salou i Cambrils i per sobre de la Pineda-Vila-seca. Tarragona té aproximadament les mateixes pernoctacions que totes les Terres de l'Ebre.
El 2018 s'han registrat 1,5 milions de pernoctacions i gairebé 800.000 d'elles han estat en temporada alta
Els càmpings, que aglutinen aproximadament el 77% de les pernoctacions, han registrat una caiguda que no ha arribat al 2% i el preu ha augmentat en el mateix percentatge. El descens s'ha notat en els mercats estrangers habituals: ha baixat un 11% el turisme francès, un 18% el belga i un 3% l'alemany. El president de l'agrupació de càmpings, Agustí Peyra, reconeix que són dades "preocupants". El decrement ha quedat compensat pel turista català i de País Basc, Navarra i l'Aragó.
Pel que fa als hotels, el descens pot xifrar-se al voltant del 2,9%, mentre que el preu mitjà s'ha incrementat l'1,9%. El president dels hotelers de Tarragona, Xavier Jornet, ha apuntat que de vegades hi ha "l'obsessió" de parlar només d'ocupació i considera que els ingressos són tan importants com el nombre de pernoctacions.
Els empresaris creuen que cal millorar la competitivitat dels establiments i portar a terme inversions
Els empresaris del sector turístic a la ciutat reconeixen que la temporada ha estat positiva, com els darrers tres anys, però que les bones xifres no es deuen a cap full de ruta d'accions, sinó del context viscut. En aquesta línia, alerten que l'escenari pot canviar: "el turisme es mou per vasos comunicants i ens hem aprofitat de turisme prestat: si tornen amb fora Turquia, Tunísia i Egipte, afecta les Canàries, les Balears i la Costa Daurada", ha posat en relleu Jornet.
Així, resumeixen que la tendència a la baixa ha de fer-los "espavilar" i millorar la competitivitat dels establiments, fent-hi inversions. Però més enllà del que tenen a l'abast, reclamen "compromís local" per millorar la destinació i "explotar millor la ciutat". "Hem de saber-ho explotar per a no dependre tant de la situació del nostre voltant", ha considerat el president dels hotelers de la ciutat, que ha celebrat que s'estigui adequant l'antic hotel Imperial Tàrraco.
El sector apunta que cal desestacionalitzar el turisme apostant pel turisme esportiu i de negocis
Pel que fa als càmpings, troben a faltar "un clar compromís de les administracions" i que els procediments per a atorgar llicències no s'allarguin en el temps. "Una llicència en sòl no urbanitzable et pot durar un any i mig", ha lamentat Peyra, que creu que cal "més agilitat" i que "s'apliquin bé les lleis i es faci una interpretació justa de les normes per a facilitar les inversions".
"No veiem que el turisme sigui un element estratègic dins de la ciutat", han apuntat. Creuen que cal potenciar el patrimoni, el medi ambient, les platges, el comerç o la cultura i el fet que Tarragona sigui un municipi atractiu per a visitar els 365 dies de l'any. Per això, creuen que es pot treballar millor en la desestacionalització. Iñigo Rosell, president de l'Associació Tarragona Apartaments Turístics i Hostels, ha apuntat que també s'hauria d'impulsar el turisme de negocis i congressos, el turisme esportiu i l'universitari, tot aprofitant les sinergies amb la URV.