El mercat immobiliari logístic toca sostre a Barcelona i es planteja consolidar espais propers a Tarragona, Girona o Manresa

La directora de logística de Savills Aguirre Newman Barcelona creu que una solució per aconseguir més sòl logístic és explorar zones a 100 km de la capital

El centre logístic del Corte Inglés a la Bisbal del Penedès. FOTO: CEDIDA.
Redacció / Barcelona

Decathlon i Lidl s'han unit en els últims dies a gegants econòmics com Amazon i Mercadona en anunciar que ubicaran els seus centres de distribució a Barcelona, tancant un 2018 de rècord pel mercat immobiliari logístic català. Ara bé, els experts alerten que el potencial logístic de l'àrea metropolitana ha tocat sostre i que Barcelona tindrà problemes per donar resposta a les peticions de grans operacions logístiques en el futur. I és que a la capital només hi ha un 1,5% de solars disponibles. Per això, experts plantegen ampliar la cerca de grans espais logístics més enllà de Barcelona.

Consultores immobiliàries i actors econòmics adverteixen que Catalunya podria perdre l'oportunitat de consolidar-se com un centre de distribució al sud d'Europa si no s'habilita més sòl d'ús logístic: "Amb el potencial no n'hi ha prou", alerten des de la Cambra de Comerç de Barcelona.

La Zona d'Activitat Logística (ZAL) del Port de Barcelona no tindrà més espai disponible el 2020 després dels anuncis de Lidl i de Decathlon d'instal·lar-hi centres de distribució de 61.000 metres quadrats i 96.000 metres quadrats, respectivament. Aquestes operacions confirmen el bon moment que viu de la logística a Catalunya, després d'un 2018 de contractació rècord, amb 665.000 metres quadrats, un 44% més que l'any anterior.

La Zona d'Activitat Logística (ZAL) del Port de Barcelona no tindrà més espai disponible el 2020 després dels anuncis de Lidl i de Decathlon d'instal·lar-s’hi

A causa del dinamisme del sector, la primera corona de Barcelona està completament plena, amb només un 1,5% d'espai disponible, segons la consultora immobiliària Savills Aguirre Newman. La seva directora de logística, Glòria Valverde, ha explicat a l'ACN que la projecció de Barcelona fa que grans operadors contemplin establir-se també la segona i tercera corona, fins a un màxim de 100 quilòmetres de la capital.

Segons Valverde, en un mercat cada vegada més global "les distàncies es fan més curtes" i el que "avui és tercera corona, encara que costa de consolidar en alguns projectes, ben aviat estarà perfectament consolidada". En aquesta zona, entrarien, ja, espais logístics propers a Tarragona, Girona o Manresa.

La projecció de Barcelona fa que grans operadors contemplin establir-se també la segona i tercera corona

Però la distància que hauran de recórrer els operadors per accedir a l'aeroport o al port des d'aquests punts fa que altres experts no contemplin aquesta opció fins més endavant. És el cas del director del departament d'industrial-logística de la consultora immobiliària Forcadell, Gerard Plana, i del director d'estudis d'infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Cristian Bardagí, que veuen "poc probable" que grans empreses s'ubiquin en zones més allunyades de la primera corona. "Els grans operadors no es miraran la tercera corona fins que no estiguin segurs que no hi ha enlloc d'Europa equiparable a Barcelona amb espai a la primera corona", ha afirmat Bardagí.

L'alternativa de Gerard Plana passa per l'enderroc de naus velles: "Hem de pensar a destruir naus que ja existeixen per fer-ne de noves i canviar el model industrial", ha assegurat. "Si volem ser un centre logístic pel sud d'Europa hem de tenir les infraestructures, no només el port i l'aeroport sinó les naus, els carrers, l'existència de parcs logístics que puguin servir a la logística sud-europea", ha defensat.

La Cambra de Comerç de Barceloba apunta que el reciclatge de naus en entorns densos és una "opció", però no és la seva aposta. "És un procés lent, costós, s'han de posar d'acord moltes parts petites", argumenta el seu director d'estudis d'infraestructures. Així, Bardagí proposa habilitar més sòl d'ús logístic a l'àrea metropolitana, posant com a exemple la promoció d'Aena d'un pla immobiliari que inclourà 300.000 metres quadrats de sòl de vocació logística.

Els operadors necessiten  situar-se en centres de grans dimensions propers als nuclis urbans, amb bones comunicacions i infraestructures

I una de les raons que motiva el creixement exponencial del sector és la consolidació d'un model logístic que està pensat per poder distribuir el més ràpid possible, vinculat a l'auge del comerç electrònic. Per això, els operadors necessiten ara situar-se en centres de grans dimensions propers als nuclis urbans, amb bones comunicacions i infraestructures, tres característiques que la capital catalana compleix.

Els nous patrons del mercat logístic han motivat que les parcel·les que es comercialitzin siguin cada cop més grans, entre 50.000 i 100.000 metres quadrats, com les naus d'Amazon a Barberà del Vallès o de Mercadona a la Zona Franca i a Ripollet. Però segons el director d'estudis d'infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Cristian Bardagí, d'ara endavant la ciutat tindrà problemes per donar resposta a aquestes peticions "en un temps raonable".

A més, els experts reclamen als ajuntaments que canviïn la "percepció" envers el sector de la logística i no ho vegin com una "molèstia" causada pel moviment de camions i poca creació de llocs de treball. Segons el director del departament industrial i logística de la consultora Forcadell, Gerard Plana, aquest posicionament contrasta amb la bona acollida que té la instal·lació de nous grans magatzems entre les administracions estatal i autonòmica.

Notícies relacionades