Lluís M. Fargas Vicepresident econòmic europeu d'Arconic

“A Europa necessitem una política industrial més decidida”

“El discurs de les esferes polítiques comença a canviar, però cal portar-lo a la pràctica amb mesures concretes”

Després d'un quart de segle com a executiu d'Alcoa, localitzat a la seu Europea de l'entitat a Ginebra (Suïssa), Lluís M. Fargas assumeix ara el repte de consolidar el camí propi iniciat per la escissió de les divisions de valor afegit, que queden sota el paraigua d'ARCONIC. El procés ha estat complex i costós, en recursos i esforços, però el full de ruta marca unes expectatives de creixement que s'espera que justifiquin l'operació, després de les lògiques turbulències inicials. Aquest riudomenc explica els motius que han aconsellat la divisió d'aquest gegant industrial en dues empreses diferents.

Dani Revenga / Cambrils

Alcoa s'acaba de separar en dues empreses en un moment en el què predominen les fusions i la concentració empresarial per allò de 'guanyar múscul'. Per què?

Després de més d´un any de preparacions, el primer de novembre Arconic Inc i Alcoa Corporation van començar la seva trajectoria com dues companyies independents liders als seus sectors. Durant anys hem estat millorant la competitivitat i la rendibilitat, un exercici que fa que ara, amb la separació, estem molt ben poscionats en els mercats més atractius. La nostra cultura combina la innovació, el focus en la excel·lència operacional i el control de costos, el que ens permet crear valor per els nostres clients i accionistes.

Llavors el tot en aquest cas no era més que la suma de les parts?

Les dues empreses tenen un futur molt prometedor, però cadascuna d´elles esta exposada a diferents clicles economics o de la indústria, metodes de fabricació, portfoli de productes, base de clients, estructures de I+D+I i cultures organitzatives. La separació en dues companyies intenta extreure el millor de cadascuna en totes aquestes dinàmiques. Arconic es ja el líder global en la innovació en el sector dels "multi-materials", enginyeria precisa i fabricació avançada, estant posicionada en mercats molt atractius. Treballant conjuntament amb els nostres clients proveim solucions que transformen la forma en la que volem, conduim, construim o generem electricitat.

Perden el valor de la marca Alcoa i tenen el repte de construir-ne una de nova amb Arconic

El nom Arconic representa la nostra història i al mateix temps la nostra filosofia de convertir en real allò que abans es pensava que era impossible. Varem començar a construir la marca l´any passat i ho seguirem fent en els propers temps.

I de quant temps disposen? En el món actual els períodes de gràcia s'escurcen molt...

Ens hem fixat objectius anuals per els propers tres anys que han estat fets públics, motiu pel que s´han de complir, ja que, al final, si una empresa aixeca unes expectatives i no les compleix, el mercat reaccionarà negativament.

Perdre el control sobre una matèria primera, com l'alumini, és un risc?

Hi estem acostumats. Hem comprat altres matèries primes en el passat en el mercat lliure i ho seguirem fent en el futur. Arconic continuarà sent un client important d´Alcoa.

Té el repte d'impulsar el creixement d'ARCONIC a Europa, on després de dècades de creixement del sector dels serveis, sembla que redescobrim el rol fonamental de la indústria per garantir el creixement i l'ocupació. Què n'espera d'aquest canvi de mentalitat?

És veritat que hem vist un augment en el reconeixemt de la importancia de la indústria europea i de la seva importància per al creixement economic i la creació de llocs de treball, pero encara estem lluny del 20% d´activititat industrial al PIB Europeu, que és l´objectiu de la UE per al 2020. Encara queda molt per fer per crear un clima que favoreixi l´activitat industrial, la competitivitat i les inversions al continent. S´han de prendre mesures concretes dins una més decidida politica industrial.

Quines serien les prioritats?

La fonamental és la creació de les condicions per tal que la indústria autòctona sigui més competitiva. Penso, sobretot, en abaratir els costos energètics, que és un dels desavantatges competitius més importants que té Europa, ja que el preus energètics són dels més alts del món. Una regulació més eficient, reduir els costos administratius i afavorir la innovació seríen els elements més importants per impulsar la competitivitat de la indústria europea.

Amb el cas de Ford, que volia tancar la fàbrica de Michigan i marxar a Mèxic, Trump ja ha demostrat -i només amb un 'tuit'- que a nivell industrial no està disposat a perdre pistonada...

El que les companyies necessitem és un ambient favorable a les empreses que els permeti ser competitives a nivell global. Si els goverms creen aquestes condicions les inversions de les empreses arribarant.

La política al servei de l'economia...

La competitivitat industrial ha de ser el centre de tota activitat politica. Una base industrial important és essencial, no només per al creximent econòmic sinó també per respondre als requeriments socials amb mes cohesió social, més protecció medioambiental, etc.

Tanquem una mica més el focus: com veu l'economia de les nostres comarques?

Tot i aquest escenari general no gaire favorable sóc un gran convençut de les potencialitats de les nostres comaques per continuar el desenvolupament en sectors fortsi diversificats que alhora puguin conviure. Ferrari Land és una oportunitat espectacular que donarà desestacionalitzarà l'activitat del turisme, como ja fa Port Aventura, i que portarà nous públics a la Costa Daurada. Alhora, representa un aval per al territori el fet que Ferrari hi faci aquesta gran aposta. En el cas de la indústria, el què dèiem: calen més polítiques decidides a protegir el teixit autòcton. El context que encercla l'activitat econòmica no és pas favorable, més aviat el contrari, és advers. Per tant, les noves inversions són difícils. Si es produís un canvi de política industrial en la direcció correcta, es podríen mantenir les inversions actuals i atreure-n de noves, n´estic convençut.

Un riudomenc liderant la divisió d'un gegant mundial

Lluís M. Fargas (1966) és el vici president, 'controller' i responsable de desenvolupament corporatiu d'ARCONIC, el nou gegant industrial sorgit de la separació d'ALCOA (Alluminium Company of America, amb 128 anys d'història) en dues empreses diferents: una que conservarà el nom original i continuarà treballant en el sector de les matèries primes; i una altra de nova, ARCONIC, que ha aglutinat les divisions del grup que treballen en sectors de més valor afegit, fabricant materials més sofisticats com aleacions de titani, manganesi o níquel. El procés es va completar el passat 1 de novembre. Ara, ARCONIC -amb una facturació de 12,5 mil milions de dòlars, 42.000 treballadors i presència a 156 països-, té davant seu el repte de consolidar-se com a marca independent en els seus mercats específics. Mes de la meitat de la seva facturació es concentra al sector aeronàutic, en el qual ARCONIC és líder mundial en els seus productes amb clients com AIRBUS o BOEING. La companyia té posicions capdavanteres, també, en segments com l'automoció, la construcció o altres indústries com la telefonia mòbil. Una estratègia, la de la separació, que sembla contracorrent en l'era de les grans fusions, però que es basa en el fet que algunes empreses incrementen el seu valor separant unitats de negoci que requereixen estils de gestió diferents. En els últims anys, una trentena de companyies de facturació superior als 10 mil milions de dòlars ja han seguit aquesta tendència.