La tecnològica reusenca eAgora neix al 2021 amb la voluntat de portar al món digital l'esperit de la plaça pública de les ciutats de l'antiga Grècia. La plataforma busca connectar l'administració i ciutadania oferint en un únic espai un canal comunicació, eines de gestió i de participació. Amb l'administració pública com a principal client, van començar treballant per petits ajuntaments i a dia d'avui eAgora arriba a més de 550 consistoris a Espanya, té presència a Portugal i l'Amèrica Llatina, compta amb mig milió d'usuaris i registra més de 20 milions d'accessos al mes.
Quina és la llavor per la creació d'eAgora?
Feia temps que veia transformacions en diferents àmbits de la societat però si feies zoom estaven desconnectades. Si posem en comú coneixement i recursos, caminarem més ràpid i estalviarem diners, l'esperit de la Wikipèdia de la intel·ligència col·lectiva aplicat a allò públic i social. L'administració encara té un llarg camí en digitalització però el problema més gran és com interactuen amb la població.
Quins van ser els principals reptes a l'inici?
Generar una xarxa col·lectiva i fer entendre el concepte de co-creació. Molts municipis volien la seva pròpia APP però no tenia sentit, si tens una aplicació per cada municipi, canvies de lloc i deixa de funcionar. Per altra banda, l'experiència d'usuari. Volíem una eina inclusiva i fàcil, traslladar a allò públic el concepte de la compra a un click.
El vostre principal client a dia d'avui és l'administració pública?
Més del 90% dels nostres ingressos venen d'ajuntaments i consells comarcals. A Catalunya som a prop de la meitat dels municipis. Tenim comerços i entitats de més de vint sectors i això va ser una sorpresa però veiem que tenen el mateix problema que un ajuntament: comunicació, gestió i participació. Tots participem de moltes àgores i espais i nosaltres posem una capa digital per gestionar aquestes comunitats físiques.
Avinyó i Breda van ser els primers ajuntaments en confiar en el projecte. Us vau dirigir específicament a municipis petits?
Vam anar contrasentit, els més petits són també els més desatesos i estan més alineats amb la nostra visió. Al principi el target eren municipis de 1.000 a 20.000 habitants però durant el 2024 va canviar el paradigma i van començar a arribar municipis com Santa Cruz de Tenerife, Torrent o Pozuelo de Alarcón.
Com una mateixa eina funciona per un municipi de 200 o 200.000 habitants?
Va ser un aprenentatge, calia desmuntar l'eina i crear mòduls. Això permet que cada ajuntament activi el que necessita. Fem un producte accessible per qualsevol municipi i unim el coneixement de diferents administracions per posar-lo a disposició de la resta. És la forma de millorar el producte gairebé setmana a setmana. Sempre hem tingut clar que totes les solucions tenien la cara B de l'analògic i el més maco d'eAgora comença quan surt del digital.
Com creus que la plataforma ha millorat la interacció entre la ciutadania i l'administració?
Depèn de la implicació del municipi, quan van amb visió global és molt beneficiós per la ciutadania. Obrint les eines de participació més tova fem que passin coses que en analògic potser no passarien. Curiosament tenim més usuaris entre els 65 i 80 anys que entre els 18 i 25, la persona gran té aquest punt de fidelitat amb el canal oficial. Tenim mig milió d'usuaris amb una taxa d'ús de tres i quatre accessos al dia, una eina municipal amb aquest nivell d'ús és un canvi de paradigma. Es complex quantificar l'impacte però no podem concebre la participació només com votar cada quatre anys. Hem d'entendre que el carrer o el CAP són nostres.
Quines diries que han estat les claus de l'èxit?
L'equip ho és tot, el talent que tinguis o puguis captar marcarà fins on pots arribar. El model també és important, vivim en un món bipolar amb un model xinès de control i un de nord-americà que és la selva. A nivell tecnològic s'està liderant des d'aquests dos models i, o Europa acaba agafant lideratge o les nostres dades i privacitat estaran en mans de fora del territori europeu. Això és un perill per al model de societat que volem crear, com empreses tecnològiques al sector públic tenim una responsabilitat i serem part de l'èxit d'un model de societat i democràcia a Europa.
Enfoqueu el futur en aquesta internacionalització?
Volem escalar a la península i a nivell europeu, ara estem preparats. La nostra intenció d'internacionalització comença al 2025 amb l'entrada Mèxic i Colòmbia. A la vegada, volem resoldre altres reptes i entrar-hi des de la vessant local ens col·loca en bon punt de sortida. Smarticities, transport... cal treballar en solucions intramunicipals que estalvien diners a l'administració i treuen maldecaps a l'usuari.
Aquesta escalada la continuareu fent des de la Catalunya Sud?
Per nosaltres no és un problema logístic, és de convicció. És una sort tenir l'ecosistema de Barcelona a prop de Reus però si no ens quedem al territori estarem contribuint a un model que potencia que es buidi. Hem aprofitat l'onada de digitalització que va obrir la Covid i estem en el moment perfecte però tenim molt clar que la finestra és petita. En tres o cinc anys una gegant tecnològica entrarà al mercat de l'administració pública. Nosaltres volem ser un actor rellevant a nivell internacional i liderar aquest mercat des de la humilitat i des del sud de Catalunya.
El secret no era ser el primer violí
Nascut a l'Uruguai i amb orígens gallecs, va arribar a València amb poc més de vint anys. Provinent del món del disseny i la comunicació va acabar entrant al de la programació per parlar el mateix idioma que els companys amb qui compartia projectes. "No puc tocar cap instrument com primer violí però puc tocar malament molts instruments i que l'orquestra afini", confessa. Aquesta orquestra és essencial per ell i ho demostra posant l'equip com a element clau de l'èxit d'eAgora. Amb María Martínez i Julià Navarrete lidera l'equip que hi ha rere una plataforma que busca connectar comunitats. A dia d'avui eAgora permet, entre altres coses, rebre l'avís d'un tall d'aigua, reservar una pista de pàdel al poliesportiu, comprar una entrada pel teatre o validar la teva identitat a la deixalleria. Han creat un espai d'escolta mútua que no para de créixer i que per Martín Garrido està suposant "un MBA pràctic de la vida, aprens a conviure amb la incertesa, a deixar els problemes i plantejar-te reptes".