Quina visió té de l'impacte del Port al territori?

El Port ha de ser el motor econòmic del territori, però també és un servei públic i, per tant, no ha de pensar només en generar beneficis. No ens podem permetre tenir pèrdues, però hem de pensar en quines necessitats té el territori i donar-los-hi resposta. També som un espai on es poden trobar grans consensos del territori sobre el seu futur, sobre la reindustrialització, el paper com a hub logístic, l'activitat cultural, etc. I no oblidem que la neutralitat política del Port, acompanyada també de l'alta qualificació tècnica i professional, li permeten jugar un paper molt interessant en un territori que té poques institucions que ens agrupin.

Parlem de tràfics de mercaderies. El Port històricament té un gran protagonisme en productes vinculats al sector petroquímic, també agroalimentaris, i afronta el repte de diversificar-se. Com veu el mix de tràfics del Port?

Efectivament la petroquímica és molt important en els nostres tràfics. I els cereals, som el gran port cerealístic de tota la Mediterrània. Hem diversificat amb mineral de ferro, continua una certa activitat del carbó, però ha tingut un gran descens. També tenim una arribada molt potent de químics sòlids. Creix el segment dels cotxes, especialment ara, que som la porta d'entrada d'MG des de Xina. Tenim una bona diversificació. Hem de treballar per recuperar contenidors, sí. Jo fixo com a fita arribar als 150.000 TEUS, uns 300.000 contenidors per tenir la capacitat de treure'ls amb ferrocarril.

Justament l'increment de connexions ferroviàries és un dels grans vectors de creixement del Port en els propers anys...

Estem molt ben posicionats i podem generar un model de gestió empresarial de la mà del Port de Barcelona, amb connexions cap a l'interior i sortida cap a Europa gràcies al tercer fil, que és bàsic i és una decisió encertada que ha arribat tard, perquè els governs del Partit Popular van paralitzar la seva execució. Quan tinguem mercaderies per l'interior millorarem les sortides ferroviàries. Tot això dinamitzarà el sector logístic i atraurà activitat industrial.

Probablement la joia de la corona de tot aquest entramat és el Corredor Mediterrani, concretat en aquest tercer fil. Quin és el calendari que preveuen després de molts anys de retard?

Des d'ADIF creuen que el juny de 2026 ja es podrà treure mercaderia. Està tot molt avançat. Nosaltres ja tenim l'ample europeu instal·lat. Vull insistir: gràcies al tercer fil, una línia deficitària que no s'havia invertit des dels anys vuitanta, que és la línia de la costa, s'ha fet tota nova. El gran drama seria que no s'estiguessin fent les obres, perquè significaria que es deixa morir aquella via i es deixa morir el territori perquè no tindríem per on treure les mercaderies. Estem vivint una transformació radical que hem de saber aprofitar. Tenim una oportunitat, insisteixo, per atreure empreses que per aquest posicionament logístic tindran interès en fer transformació de producte al nostre territori, aquest serà el rol de la ZAL.

No només la ZAL, tenen moltes inversions en marxa...

Tenim la terminal de la Boella, que és un luxe. O la de Guadalajara Marchamalo, un altre luxe. I estem a una hora de Barcelona i a una hora de Madrid. Això pot revolucionar el mercat de la logística a Tarragona. Podem ser un dels hubs més importants del sud d'Europa i amb la pressió que tenim de València, em sembla que serà molt encertat anar de la mà del Port de Barcelona. I mirant cap a Lleida, Monzón... Les opcions es multipliquen. Hem de saber aprofitar totes aquestes infraestructures logístiques per generar activitat.

Zona d'Activitats Logístiques, Corredor Mediterrani, Terminal de la Boella, Terminal de Guadalajara... Tot plegat obre un escenari d'oportunitats. Quins són els sectors estratègics on creu que el Port pot aprofitar més el magnetisme d'aquesta nova xarxa de connexions?

Les oportunitats són molt àmplies. Seran 90 hectàrees en una zona que arriben vaixells, que arriba el ferrocarril amb ample europeu electrificat i sortides viàries de primer nivell. Un luxe. Per tant, l'oportunitat serà brutal perquè instal·lar indústries al costat d'un nus logístic és molt competitiu, com n'hi haurà pocs a l'àrea mediterrània. Caldrà implementar una estratègia industrial. Però hi ha sectors estratègics com el de les bateries, el vehicle elèctric, els semiconductors, etc. que poden beneficiar-se d'un espai privilegiat, a més de sectors ja consolidats al territori com el químic.

Com veu el futur del sector químic al territori?

Està en un moment de transformació, amb reptes importants. Però crec que la transició energètica li donen una gran oportunitat amb l'objectiu de la descarbonització. Temes clau com l'hidrogen verd o la captura de CO2 ens obren un panorama profundament interessant.

Vivim un context internacional de grans turbulències geopolítiques: conflictes bèl·lics, els aranzels de Trump... Com els afecta?

La inestabilitat política i el joc de les grans potències per resituar-se provoca canvis transcendentals que són molt difícils d'avaluar. Gran part de les empreses han entrat a ser dirigides des de fons d'inversió i tots els moviments són molt complexes. Fa poc, MSC va comprar diferents ports Hutchison, per exemple, cosa que fa poc ningú hagués pensat que fos possible. Per tant, estem obligats a moure'ns molt ràpidament, a prendre decisions molt a curt termini, quan estàvem acostumats a lògiques que duraven molts anys. És difícil de preveure, però hem d'aprendre a acomodar-nos a un mercat molt canviant.

La Unió Europea va endegar fa uns anys les denominades polítiques d'autonomia estratègica. És el moment d'intensificar-les?

Europa ha de reaccionar a tots els nivells. És una societat massa acomodada on ha baixat molt la cultura de l'esforç i ara han sonat totes les alarmes. Ens juguem els veritables valors occidentals: la llibertat personal, l'autonomia personal, la capacitat de decisió, la igualtat entre homes i dones. Ens juguem que l'humanisme il·lustrat, que ha estat la clau del creixement d'Europa.

El territori ha pecat del mal endèmic de la falta d'unitat en grans moments estratègics. Serem capaços de superar aquest hàndicap?

Ho hauríem de ser, pel nostre propi bé. Ara tindríem que estar cada dia demanant les obres de la línia Reus-Roda, la línia de mercaderies per l'interior. Però en canvi critiquem el tercer fil. A Tarragona ens ho hem de creure més i defensar-ho a tot arreu. I ocupar llocs on es puguin prendre decisions. Hem d'estar en els llocs clau perquè si no, no serem influents.

Els periodistes Josep Maria Arias, Dani Revenga i Jordi Siré amb Santiago Castellà durant l'entrevista a La Nova Ràdio.