Des la perspectiva de la història, repassem amb Miquel Àngel Fúster la turbulenta situació geopolítica actual, marcada per la proliferació de conflictes bèl·lics que, com els que explica en el seu llibre, tenen motius econòmics al darrere. I un altre factor: els lideratges tòxics que també proliferen al tauler global. El millor antídot, segons el parer d'aquest economista professional i historiador vocacional, és recuperar el multilateralisme i potenciar el coneixement. Aprendre de la història evita repetir errors del passat en un context d'agressivitat geopolítica creixent.
En els darrers anys, els conflictes bèl·lics s'han intensificat. Si mirem a la història podem entendre per quin motiu tornem a caure en els mateixos errors?
Al llibre recullo la frase del teòric prussià Carl Von Clausewitz "La guerra és la continuació de la política per uns altres mitjans". O, en paraules de John Kenneth Galbraith, "la guerra és el pitjor fracàs de la Humanitat". El que estem vivint és el fracàs del multilateralisme. Quan els països persegueixen només els seus interessos, tothom hi perd.
Quin paper hi juguen en aquest context lideratges agressius com els de Trump, Putin, Netanyahu, etc.?
És molt preocupant. Mirem el cas dels Estats Units. Tot el món està a l'expectativa de les ocurrències de Trump, ja siguin aranzels o altres amenaces a Mèxic, Panamà, Groenlàndia... Amb els Estats Units desplegant aquest estil no anem bé. Els primers que perden són ells, perquè ja estan patint inflació i amb les expulsions d'immigrants perdran força de treball a uns sectors que necessiten mà d'obra vinguda de fora. Però per molta potència que sigui, també ha de tenir clar que els perjudicats per les seves decisions prendran represàlies. Sembla mentida que sigui un home d'empresa.
Això en una economia global construïda des de la col·laboració...
Aquest és el principi que s'està qüestionant. I és un error. Des dels economistes del segle XVIII com Adam Smith i David Ricardo sabem que una economia és més competitiva si coopera amb una altra i totes dues es retroalimenten a partir de la especialització.
Tornem al model d'asfixiar als rivals?
Si, i està demostrat que no hi guanya ningú. Perquè els guanyadors quan esclafen altres països perden clients, proveïdors, etc. I les reconstruccions costen molts diners, com va demostrar el Pla Marshall després de la 2a Guerra Mundial. Això si, els processos de reconstrucció no són humanitaris, hi ha molts interessos al darrere.
Incrementar la despesa europea en defensa és un error?
On hauríem d'invertir més és en R+D. Però és veritat que no podem ser tan ingenus de pensar que tots els nostres veïns són de fiar. La dissuasió és important. Però això no vol dir que haguem de tenir un cert nivell de despesa i menys que els europeus ens veiem forçats a comprar armament als Estats Units només perquè ens ho imposa el seu president.
Ens hem barallat, històricament, per creences, per territoris, per rutes, per matèries primeres... Però amb l'economia al centre. Que ens porta a la guerra ara?
Cada cas és diferent. Però hi ha matèries primeres que continuen sent molt importants als conflictes. Fixem-nos en el gra d'Ucraïna, o en les terres rares i els minerals crítics per a la digitalització, la transició energètica, la descarbonització... Són bens escassos i estan en països amb democràcies fràgils. Això genera un caldo de cultiu on l'espurna és fàcil que salti. Ja havia passat amb el petroli, el paradigma no és nou.
El canvi climàtic també influeix?
Anirà a més. L'aigua o els climes extrems provocaran conflictes, perquè accentuen les desigualtats. És molt difícil preveure'n les conseqüències, però ens afectaran. Fa uns anys, a Occident veiem totes les guerres molt llunyanes, però ara les tenim molt més a prop.
Einstein deia que no sabia com seria la 3a Guerra Mundial però que la 4a seria amb pedres i pals...
La capacitat de destrucció és molt gran. El que hem de tenir clar és que si arribem a aquest extrem segur que no hi haurà un guanyador. Volem pensar que invertim en dissuasió, però les persones que tenen la capacitat de decisió són perilloses. Corea del Nord, Estats Units, Pakistán, Iran, Israel, Rússia, Xina, entre d'altres, tant règims democràtics com dictadures, estan en mans de líders inestables.
Doni'ns un antídot per evitar-ho.
Cal és recuperar el multilateralisme i la idea de negociació win-win. I apostar pel coneixement. Si aprenem de la història, és molt més difícil que els errors del passat es repeteixin, i les guerres ho són. I això és important per a la població, però sobretot per als nostres líders. Tenim massa polítics que no estan a l'alçada i prenen decisions de gran impacte. Però està demostrat que poblacions més formades no voten determinats líders.
Lliçons bèl·liques i econòmiques
Miquel Àngel Fúster, economista, ex president del Col·legi d'Economistes de Catalunya a Tarragona, ha fet un exercici literari original: barrejar història bèl·lica i economia, les seves dues grans passions. El resultat és 'Grandes batalles y lecciones de gestión económica' (Europa Ediciones), on reflexiona sobre com dels conflictes se'n poden extreure lliçons econòmiques, ja que l'economia ha estat una de les causes subjacents de les guerres al llarg dels segles, nascudes del desig d'enriquiment i de supremacia d'un poble sobre un altre. L'obra examina algunes de les batalles més famoses, despietades i cruels de la història, i les relaciona amb la lògica de l'Economia i les Finances. Amb un estil directe, polit i assequible, guia el lector en un viatge cap a la comprensió rigorosa dels conceptes econòmics i dels fets històrics exposats. "Hi ha moltes operacions militars amb paral·lelismes clars amb qüestions econòmiques, que són més fàcils de comprendre amb aquests exemples", explica l'autor, que remarca el caràcter marcadament divulgatiu del llibre.