Com ha passat històricament, a mesura que l'atur es redueix creix l'absentisme, una xacra per a les empreses molt difícil de combatre. Ferran Pellisé va passar per la Cambra de Comerç de Tarragona per analitzar les xifres que avalen aquesta hipòtesi, ja molt demostrada. El 2024 es va arribar a màxims històrics en aquesta relació perversa entre atur i absentisme laboral. Les empreses ho combaten amb polítiques de recursos humans, però cal canviar marcs normatius.
El Govern planifica canvis en la gestió de les baixes. Quins són els més significatius i com els valora?
El que ha transcendit és que les mútues tornem a agafar la competència de les baixes de més de 365 dies, un canvi que veuríem com a molt positiu. També és parla de la reincorporació progressiva. Té molt sentit, perquè després de 15 dies a casa, aprens a no treballar, i això s'ha d'evitar. Si una persona pot treballar 4 hores i la resta fer la rehabilitació o els tractaments que corresponguin és molt positiu tant per al treballador com per a l'empresa.
En els casos de salut mental pot representar un avenç significatiu?
Efectivament. En determinats casos, amb un conflicte laboral que ha provocat una baixa, tancar-se a casa pot ser contraproduent. Poder seguir actiu mentre es completa un procés de recuperació pot ser una bona solució en determinats casos.
Que s'estigui trencant el tabú de la salut mental ha tingut impacte en l'absentisme?
S'ha incrementat molt, fins a representar més del 30% del total. Era un exercici necessari de la nostra societat, i és molt positiu que ho estem afrontant, donant-li visibilitat. Però és obvi que també se'n fa un ús anormal en alguns casos, perquè són baixes poc objectivables. A més, parlar-ne en excés està demostrat que genera més casos, de vegades qüestionables.
L'absentisme està associat al cicle econòmic? Ara creixem, però també tenim una gran incertesa...
Històricament hi ha hagut una relació directa amb el cicle econòmic. Ara hem afinat i relacionem el fenomen més amb l'atur: menys atur significa més absentisme. Ho indiquen les xifres: el 2024 l'absentisme va ser d'un 5,8% i el 2025 el tancarem al voltant del 6,5%. Això evidencia que hi ha un component de voluntarisme en les baixes.
Vostè afirma que la normativa no ha envellit bé...
És paradigmàtic que l'histograma de les altes quadra amb els terminis dels partes de confirmació. Fins el 2014 una baixa s'havia de confirmar el primer i el quart dia i després cada setmana. Això va passar a ser al dia 20 o 30, que és quan es donen les altres. Amb aquests terminis es perden molts dies de treball en qué alguns treballadores pot ser que ja estiguin recuperats.
La generació Z és més absentista?
És una reflexió compartida per molts empresaris que aquesta generació té uns nivells de compromís amb el treball molt inferior a generacions anteriors. I això es reflecteix també en l'absentisme, quan és una obvietat que els joves tenen millor salut que les persones de més edat.
El teletreball és un avenç en conciliació, però minva productivitat?
Depèn molt de com s'apliqui. El que està clar és que les males praxis incideixen en la productivitat, i això perjudica les empreses de la mateixa manera que l'absentisme.
Hi ha matisos de gènere en l'absentisme?
Les dones tenen més absentisme per una xacra social: els dèficits històrics en la corresponsabilitat familiar, que incideixen en què moltes dones s'hagin d'absentar de la feina perquè tenen més càrrega que els homes en la criança. Un exemple: molts pares porten als seus fills a l'escola a primera hora, però si es posen malalts a mig matí és la dona qui marxa de la feina per anar-los a recollir.
Es parla de moltes estratègies per combatre l'absentisme: flexibilitat, salut laboral, el suport psicològic, la retribució variable, els sistemes de control... Funcionen?
No hi ha una fórmula màgica, però tot ajuda. La clau és que el marc legal hauria de deixar de fomentar certes males pràctiques que són una xacra per al sistema. I un factor concret que ens hem de plantejar és que cobrar el mateix estan a casa és una mala política.
Què ens estem jugant si no hi posem remei?
Hem de reformar el sistema si no volem que salti pels aires l'estat del benestar. Hem de fer un pacte entre tots els agents socials. L'alternativa és molt dolenta: reduir molt significativament les prestacions, i això farà mal a les persones que realment pateixen malalties i que necessiten estar cobertes.
Més protagonisme per a les mútues
El sector mutualista fa anys que reivindica més protagonisme en la gestió de les baixes. Ara sembla que es podrien concretar alguns avenços, en la gestió de les baixes de més de 365 dies i en la reincorporació progressiva. Ferran Pellisé opina que "hi ha sectors de la societat que haurien d'entendre que la gestió que fa una mútua és sempre a partir de criteris mèdics, no de visions imposades per empreses geloses dels seus indicadors de productivitat". Un altre avenç necessari, segons Pellisé, seria en "els accidents de treball amb lesions traumatològiques, en els que som especialistes, som més eficients en l'objectiu que compartim tots: la recuperació de la persona que ha patit l'accident". Pellisé va més enllà: "Les mútues fins i tot podem aportar bones soluciones en altres patologies en les que la relació amb el treball es pot replantejar, pel bé de tots".