Aquest vallenc inquiet, valent i agosarat, es va posar a treballar a la construcció als 16 anys. Amb l'esclat de la bombolla immobiliària, el Jordi Gasque ha de fer un gir. Podria haver marxat a fer els estadis del Mundial i els Jocs Olímpics al Brasil. Però va saber que es traspassava el forn de Nulles. Sense conèixer llavors res del món del pa es va decidir tirar a la piscina al costat de la dona, la Yoli. "Jo soc l'accelerador, ella m'equilibra". Amb 42 anys ara és el propietari d'una marca consolidada que factura prop d'un milió d'euros a l'any i dona feina a 17 persones.
Més feina ara que s'apropa Nadal?
Molta i els 'panettones' em tenen molt lligat. En farem uns tres mil.
I esteu fent obres al forn.
Sí, volem obrir l'any que ve, al juny, la nova botiga, més gran. Estem treballant en el nou sistema informàtic de cobrament, que és el més complicat. La meva intenció és que la gent no hagi de treure el mòbil ni la targeta per pagar, que agafi el pa i marxi, perquè el més violent de vendre és cobrar.
Sense caixes registradores?
Vull que sigui una botiga sense barreres físiques, sense mostradors, on el contacte amb el client sigui directe, i sense caixes. El més agressiu és cobrar, això ho vull substituir, que es cobri de forma automàtica.
Ho vas vist en algun lloc?
No, però ho vull fer. A casa ja tremolen. Portaràs el mòbil a la butxaca i es cobrarà automàticament. La meva il·lusió és fer una botiga on compris el pa en mig d'un sembrat de blat. T'ho cobraran directament quan surtis per la porta.
Per què a Nulles i no a Barcelona?
Per què hauria de ser a Barcelona, aquesta botiga?! Jo faig pa a Nulles. Sembla que tot hagi de ser allà. Per què no podem tenir a Nulles la millor botiga de pa de Catalunya?
Hi haurà més sorpreses?
Una part de la botiga estarà descoberta, amb una coberta retràctil. Al sostre hi haurà una gran pantalla on veuràs el cel. No tot ha de ser antic perquè sigui una botiga de poble.
Què hi havia aquí on som ara?
Un corral. El vam tirar a terra i vaig construir jo l'obrador nou, ho fa molt més barat. Sinó no hagués estat viable (riu).
Com vau va aterrar al gourmet del Corte Inglés de Tarragona?
Tinc amistat amb un forner molt important de València, el forn San Bartolomé, que treballa pel gourmet de València. Els directors generals de Madrid li van preguntar per un forner de Tarragona... La meva primera reacció va ser reticent, treballar per una marca tant gran no sabia si anava a favor del que jo volia fer. I ha sigut tot el contrari.
Però no has volgut obrir cap forn de Nulles a fora?
No tinc intenció d'obrir a fora. Només em plantejaria obrir una botiga a Valls perquè soc de Valls de tota la vida. Vull créixer d'una altra manera, centrar-me en fer les coses bé i marcar la diferència.
D'ofertes no en deuen faltar?
Moltes, gràcies a treballar pel Corte Inglés molta gent et coneix. No soc una persona ambiciosa. Ara ampliem la zona gourmet del Corte Inglés.
Perquè ho veneu tot?
Sí, normalment sí. Tenim una clientela fidel. Estem molt contents.
I això que les teves mans eren d'encofrador.
Quan necessites aprendre per necessitat és un punt a favor. La necessitat fa molt.
Però qui et va ensenyar a fer de forner?
Primer el forner de Nulles, el Pere. Després vaig anar a aprendre a Barcelona, a l'escola de forners. Vaig aprendre molt i vaig fer grans amics.
T'has enamorat de l'ofici de forner?
Si munto alguna cosa, vaig a màxims. Hauria pogut tornar a la construcció, però ara estic bé. Treballo a 150 metres de casa i tinc la família aquí.
Però els horaris no són bons.
No es pot tenir tot, és el que hi ha.
Un forn de poble convertit en un gegant. Quan vau fer el clic?
No sé quan exactament, tot va molt ràpid. Vols millorar i aprens dels millors forners i proves coses. I és com una bola de neu. El pa de calçot va ser un cop de sort. Em va donar l'entrada a tota la resta. Un pa verd i divertit.
I aleshores cuiners de renom es van interessar pels teus pans.
Els cuiners t'ajuden a evolucionar, veuen coses que nosaltres encara no veiem.
Tot el que fas, ho has de fer en gran?
Si munto alguna cosa, ho faig a màxims... Per fer-ho a mitges, no ho tiro endavant.
Haver crescut et pressiona molt?
És divertit, és el meu equip, som com una família, jo soc l'entrenador i ells em segueixen, és com el Barça això.
Un forner-casteller que pensa en gran
Quan va agafar el forn del poble de Nulles (Alt Camp) tenia clar que havia de mantenir l'essència, però amb innovació, trencant motlles. No li va fer por ser un encofrador que no tenia ni idea de fer pa, en mig de la crisi de la construcció (2009). El Forn de Nulles és avui, una dècada i mitja després, una marca reconeguda a dins i fora del Camp de Tarragona. El Jordi Gasque té ànima de casteller vallenc. No hi ha repte impossible. Com a mostra, els productes estrella, el pa de xocolata o el pa de calçot. Va fer un gran salt gràcies a aterrar al gourmet del Corte Inglés de Tarragona. Ara facturen prop d'un milió d'euros després de triplicar el volum de negoci en els darrers tres anys. Millor jove artesà alimentari innovador (2020), no s'atura perquè el seu cervell sempre treballa. Acaba de rebre el diploma de Mestre Artesà Alimentari, en la categoria de Flequers. Ara està desenvolupant una botiga de forn de pa revolucionària. Sempre pensa en gran. Enamorat dels castells, de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, net i fill de castellers, patrocina les retransmissions de castells a RAC1 des de Nulles per tot Catalunya i treballa per fer créixer els castells arreu. L'any que ve és any de Concurs a Tarragona. No oblideu el seu nom.