ALFONSO GONZÁLEZ BONDIA Professor de Dret i Relacions Internacionals a la URV

“Trump gestiona EEUU com una gran empresa, amb les regles del mercat salvatge”

Les noves lluites de poder al món s'expliquen ara, en bona mesura, a partir de l'economia. Guerres, operacions militars, amenaces i coaccions que es fan per controlar mercats o tenir barra lliure a l'hora d'explotar minerals rars o hidrocarburs en països aliens. No és una estratègia nova, però cada cop és més intensa i els estats ho dissimulen menys. Els Estats Units, per la irrupció i estridència de Donald Trump, estan sota el focus, però convé no perdre de vista el que estan fent Rússia o la Xina, en mig de les concessions i la poca contundència de la Unió Europea. L'anàlisi d'un expert en dret internacional com l'Alfonso González Bondia, molt lúcid, ajuda a observar els nous canvis en l'ordre internacional. Ni desordre, ni caos ni bogeria: pura estratègia i lluites de poder.

Esteve Giralt / Tarragona

L'operació militar de Trump a Veneçuela es podia preveure?

A mi no em va agafar per sorpresa. La història ens demostra que quan mobilitzes les forces militars en un punt concret, com a mínim estàs amenaçant amb l'ús de la força. L'amenaça també és una eina per pressionar un govern. És cert que els Estats Units i altres estats han llançat operacions militars que clarament vulneren l'article 2 de la carta de Nacions Unides, que prohibeix l'ús de la força en les relacions internacionals. A partir d'aquesta base, un es pot esperar qualsevol cosa. L'article 2 no només prohibeix l'ús de la força, també prohibeix l'amenaça de l'ús de la força. És a dir, les declaracions incendiàries de Trump ja estan prohibides pel dret internacional.

Trump està alterant l'ordre internacional tal i com l'hem entès des del final de la Guerra Freda?

S'estan trencant algunes de les regles del joc i per part de països que no les havien trencat mai o que quan les havien trencat sempre havien buscat una justificació en el propi ordenament jurídic. Inicialment l'operació de Rússia a Ucraïna era per protegir la minoria russa. Ho justificaven així tot i que no existeix aquesta excepció en el dret internacional. Només hi ha dues excepcions per a l'ús de la força: la legítima defensa. Abans un altre estat t'ha d'atacar i a més la defensa ha de ser proporcional a l'atac. L'altra excepció és que el consell de seguretat de Nacions Unides autoritzi l'ús de la força contra algun estat que ha actuat en contra de la pau i la seguretat al món. Ara veiem que Trump directament parla de defensar els interessos del seu estat i actuar amb tots els mitjans que té a l'abast. I essencialment són interessos econòmics. En la retòrica dels Estats Units sempre hi havia la defensa de la democràcia i dels drets humans, dic la retòrica, perquè després a la pràctica tenen interessos amagats.

Allò dels Estats Units com a protectors de la pau i l'ordre mundial?

Sobretot ho havien defensat els polítics demòcrates, buscant sempre un motiu superior, un bé superior, no els interessos nacionals. Ara això amb Trump ha canviat, per sobre de tot hi ha els interessos nacionals. Li permet actuar amb qualsevol mitjà. I això sí que és un canvi perquè qui havia defensat un ordre legal internacional, unes relacions fonamentades en les normes, en reforçar les organitzacions internacionals, eren els Estats Units i Europa. Ara els europeus han perdut a EUA com a soci.

I això trastoca el taulell de joc mundial?

Ara clarament hi ha una amenaça a l'odre jurídic internacional i la seva credibilitat. I no sabem fins a on arribarà això. És una amenaça perquè sabem que hi ha determinades normes que Trump no està disposat a complir. Són normes que poden perjudicar els seus interessos al món, interessos relacionats en reforçar l'economia pròpia dels EUA. I això és un problema greu. Quan Trump amenaçava en pujar els aranzels ho feia sobre la base de l'ordenament jurídic internacional: això està regulat per uns acords internacionals però Trump els vol revisar perquè li interessa que hi hagi una norma que digui que aquí aquesta mercaderia ha de pagar aquest aranzel. Fa una aplicació selectiva del dret internacional, cosa que no es pot fer.

Les guerres tenen ara per tant bàsicament raons econòmiques?

Trump és un home de negocis que gestiona els EUA com si fos la seva gran empresa i amb les regles del mercat salvatge. És un canvi de paradigma, un canvi en la manera d'actuar dels estats que representa un canvi molt bèstia. El problema no és que defensi allò seu, el problema és que a mig termini la seva manera de defensar-se l'acabi perjudicant. Per què? Vol imposar la força, no només la militar, també la coacció. Si altres estats del món decideixen fer servir les mateixes forces, entraran en conflicte.

Hi ha motius per estar espantats?

Hem d'estar alerta perquè quan algú o alguns intenten canviar les regles del joc, no sabem quines seran les conseqüències. A la Guerra freda hi havia moltes guerres al mon, sobretot a l'Àfria, a l'Àsia, i hi havia inestabilitat a l'Amèrica llatina... però eren guerres controlades pel bloc de la Unió Soviètica o dels Estats Units. Hi havia una amenaça latent a un conflicte a gran escala entre els dos grans blocs que va provocar un armament desaforat dels dos fronts, bestial, i moments de tensió. Hi havia un equilibri molt precari, sobre unes bases embogides, que fins i tot va portar a la doctrina de la destrucció mútua assegurada: jo tinc la capacitat militar per aniquilar-te i tu per aniquilar-me, per tant cap dels dos ens atacarem. És una bogeria absoluta, però va funcionar durant un temps. Ara no hi ha unes regles clares del joc, no hi ha una doctrina que aguanti tot això. Més enllà de que jo defenso els meus interessos: la Xina, Rússia, Europa o els Estats Units defensen els seus interessos. El resultat és la imprevisibilitat quan algú se salta les normes per defensar-los. Les normes et donaven previsibilitat.

I ara per exemple no sabem què passarà amb Groenlàndia?

La retòrica és semblant a la que hi havia amb Veneçuela: ha d'estar sota la sobirania meva (Estats Units) perquè és necessari per a l'estabilitat. Primer fas una oferta de compra, fins i tot intentes convèncer a la població de Groenlàndia sobre les bondats d'una annexió als Estats Units i després puges el to. Trump ara ja parla de conquerir per la força Groenlàndia. Després surten els funcionaris del Estats Units dient que la prioritat és arribar a un acord. És una negociació pròpia del món dels negocis: amenaço en destruir-te o arruïnar-te com a empresa si no arribem a un acord que sigui beneficiós pels meus interessos. Deixa els europeus en una situació molt complicada i als danesos ja ni t'explico: Dinamarca era el principal aliat estratègic militar dels Estats Units a la Unió Europea. Ara els Estats Units són l'estat que estan amenaçant la seva integritat territorial. Per Trump la diplomàcia no es una activitat de buscar un acord fent servir cadascú els seus recursos per convèncer l'altre. Per Trump son negociacions de força, pures i dures.

I què ha de fer Europa?

Ha de continuar defensant el que ha defensat sempre, un ordre internacional basat amb normes i reforçant els mecanismes multilaterals que permeten parlar a tothom. És l'única via, l'estabilitat al món garanteix la prosperitat al món, fins i tot als països més desenvolupats. Passa per buscar altres aliances. No dic que calgui trencar relacions amb els Estats Units, però és poc creïble per la Unió Europea que desplegui un arsenal de sancions comercials contra Russia per Ucraïna, la bateria de sancions més grans de la UE de la història, i que després els Estats Units segrestin un cap d'estat (Veneçuela) i el jutgi al seu territori, i que la Unió Europa faci declaracions molt mesurades. Perds la teva credibilitat al món.

Ha d'imposar la UE sancions als Estats Units?

Compte perquè pots provocar una escalada de sancions i això també afecta la teva economia.

La defensa de l'economia i els seus equilibris ens salvaran d'una III Guerra Mundial?

És molt difícil de dir i de preveure. Has de mesurar fins a on arriben les teves forces per no prendre mal. Estats Units està en un procés de retrocés molt bèstia. La Xina li està guanyant la partida. La situació dels Estats Units és molt feble i Trump vol reactivar la seva economia, tenir un pes comercial que s'apropi a la Xina. No saps si aquest tipus de sancions poden provocar altres conflictes mes enllà dels comercials.

Pinten bastos a Europa?

Europa té un altre problema, els seus països sustenten un estat del benestar incomparable a tot el món. Això suposa una despesa pública bruta, amb un sistema impositiu gran i necessites per tant que la teva economia rutlli, que la gent pugui pagar impostos per sostenir l'estat del benestar. Quan perds competitivitat comercial perds capacitat per recaptar impostos i taxes. Això pot provocar una crisi de l'estat del benestar a Europa. Fa temps que es parla que el sistema de pensions és insostenible. Però ara ens adonem que la privatització de la gestió de determinats serveis públics com la salut genera problemes perquè les empreses que els gestionen volen guanyar diners. Tenim una crisi profunda a Europa per sostenir l'estat del benestar que hem conegut des de la II Guerra Mundial fins ara. La Xina, els Estats Units o Rússia no han de sostenir aquest estat del benestar, juguen amb avantatge. La ciutadania europea hi perd. I volem seguir comprant productes xinesos perquè son més barats. Vam començar amb els productes sense valor afegit, però ara comprem cotxes elèctrics o plaques solars.

La Xina només pensa en l'economia quan es relaciona amb els estats al món?

La Xina fonament les relacions internacionals amb el respecte absolut amb la sobirania dels altres estats. Vostè és un estat que vulnera drets de la infància en les relacions laborals, faci el que vulgui... M'interessa això i li deixo a bon preu.

I seguiran sempre així?

La Xina no vol tenir problemes al món, amb altres estats, la seva relació es purament comercial. Trobar l'equilibri entre el que tu vols i el que jo vull. No té res a veure amb la democràcia ni els drets socials ni econòmics de les persones. Per molts mandataris que no se sustenten en models de democràcia liberal això és un xollo. Que els europeus volen un mon millor, doncs pitjor per ells perquè els costarà tenir socis comercials, pensa la Xina. Estats Units està agafant una volada semblant a la Xina però afegint la coacció. La Xina no et demana res, vol un producte a un bon preu, no es fica en com gestiones el teu país.

I els països àrabs?

Els països àrabs que tenen petroli, que no tots en tenen, s'estan posicionat en altres sectors econòmics i industrials per adaptar-se als canvis que vindran. Quan el petroli no serà tant necessari per fer funcionar al món, ells volen tenir capacitat per subsistir i guanyar diners. Estan comprant els grans actius econòmics del futur. Trump esta en contra de les energies renovables i alternatives al petroli i el carbó perquè la seva economia es sustentava en aquest model energètic. Aleshores Trump vol allargar al màxim això i està en contra de la lluita del canvi climàtic i dels cotxes elèctrics. Si el petroli i el carbó m'havien funcionat, ho vull recuperar. Tant els Estats Units com els països àrabs volen aturar l'escalada de la lluita contra el canvi climàtic.

Les guerres seran sempre econòmiques a partir d'ara?

Sí, lamentablement. Les persones pensen en el seu benestar individual i no passa per defensar determinades ideologies que pensen en el bé comú. Passa per un individualisme portat a l'extrem, fins i tot hedonista. A l'Europa occidental la gent no pensa en els seus drets, pensa en com pot viure millor: tot s'hi val per fer-se ric, per ser més bonic, per ser més feliç i passar-s'ho més bé. Això passa per una renúncia d'un pacte entre tothom per gestionar uns recursos limitats.

Som una mica més del Trump del que pensem?

El perill de l'extrema dreta a Europa ve perquè els propis individus estan pensant en ells mateixos. Escolti, vostè tindrà més llibertat per fer el que vulgui. L'estat és corrupte, és un obstacle pel teu benestar... ho compren i això està posant en perill un sistema que ha funcionat, i que jo crec que funciona, però s'haurà de repensar. L'estat del benestar d'Europa costa molts diners i s'haurà de repensar tot. Les democràcies liberals tenen les seves limitacions, eleccions cada quatre anys i governants que pensen només en les properes eleccions.

Guerres, economia i mercat

Professor de l'àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la Universitat Rovira i Virgili (URV), s'ha especialitzat en el marc jurídic internacional i europeu sobre seguretat i defensa. Nascut a Reus fa 57 anys, la seva mirada ajuda a entendre el que està passant i pot arribar a passar a Veneçuela o Groenlàndia i a interpretar els canvis en el mapa mundial arran de la irrupció de Donald Trump. Llicenciat en Dret i Màster en Dret comparat per la UAB, doctor en Dret per la URV i ex degà de la Facultat de Dret de la universitat tarragonina (2011-15), entre moltes altres responsabilitats és col·laborador de l'Observatori de Política Exterior Europea de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI). Els seus àmbits d'investigació són, entre d'altres, la política exterior i el règim jurídic de la seguretat internacional de la Unió Europea. Casteller dels Nens del Vendrell, colla de la que n'ha estat president, i regidor de l'Ajuntament del Vendrell des del 2023 (Som Poble-ERC-AM), ha estat cooperant internacional a l'Amazònia (2009).