Josel Lluís Aymat Director General FEAT

“El Tramvia del Camp de Tarragona no serà una inversió rendible per al territori”

El sector del transport ha hagut d'afrontar les darreres setmanes el bloqueig de carreteres amb el que els pagesos s'han oposat a l'acord de la Unió Europea i el Mercosur. La Federacio d'Auto Transport de Tarragona demana al Govern que prengui mesures perquè la situació no es torni a repetir. Repassem amb el director general de la patronal les principals inquietuds d'un sector essencial per al funcionament de l'economia productiva i la societat.

Dani Revenga / Tarragona

Els transportistes han patit especialment les protestes dels pagesos contra l'acord de la Unió Europea amb el Mercosur. Quina valoració en fan?

Estem convertint les carreteres en un plató per escenificar les protestes de qualsevol sector amb motius o sense motius. Algú hauria de fer-hi alguna cosa. És fàcil cridar l'atenció mediàtica i exercir pressió amb poca gent. Afecta el transport, però en realitat ho pateix tot el país, perquè si les mercaderies no flueixen l'economia productiva no funciona.

Quines solucions demanen per evitar que es repeteixi?

Enviar missatges clars que no es poden tallar les vies principals per protestar, perquè la mobilitat és d'interès general. El Govern ha permès un precedent perillós. Tots els col·lectius tenen dret a protestar, però sense paralitzar la resta de la societat ni ocasionar danys, com ha passat.

Han quantificat l'impacte econòmic?

És impossible dir-ho amb exactitud, però són pèrdues milionàries. El Port de Tarragona va calcular que el segon dia de la mobilització la seva activitat va baixar un 88%.

Mercosur perjudica al sector primari, però pot beneficiar a altres sectors?

És un acord que té partidaris i detractors, crec que ningú sap com sortirà. Els productes agroalimentaris a Llatinoamèrica es fabriquen amb costos molt inferiors, però seran d'uns estàndards inferiors als que tenim aquí. En canvi, la indústria probablement en sortirà beneficiada de la desaparició d'aranzels. S'ha de veure, però passi el que passi no oblidem que Espanya, juntament amb Alemanya i Itàlia, ha estat el gran defensor de l'acord, i, en canvi, ningú s'ha manifestat a Madrid.

Com valora que la Unió Europea hagi donat una pròrroga als vehicles amb motors de combustió interna, que tenien fixada la data límit al 2035?

És un exercici de realisme necessari. Els objectius que s'havien fixat eren una bestiesa, plantejada amb arguments polítics quan això és una qüestió tècnica. Europa ha de reflexionar a nivell econòmic, industrial i social com pot fer aquesta evolució. Els europeus hem desenvolupat uns motors dièsel excepcionals amb una gran reducció d'emissions i de consums i ara ens els volem carregar electrificant tot el parc de vehicles, un plantejament utòpic amb els calendaris que s'havien fixat. No estem preparats energèticament ni la capacitat industrial per fabricar la flota de vehicles necessària per fer la substitució.

Si que van endavant les Zones de Baixes Emissions...

Les ciutats estan obligades per llei a impulsar-les, però les fan mirant de minimitzar les conseqüències negatives, perquè l'impacte és molt gran. No tothom té la possibilitat econòmica d'adquirir un vehicle amb les característiques ecològiques que demanen. Aquí també necessitem més realisme.

Sembla que Catalunya tindrà un nou sistema de finançament. Té esperances que serveixi per posar a punt les infraestructures que necessita el seu sector i tota la societat?

No tinc massa confiança en que el nou mètode serveixi per avançar en matèria d'execució de les inversions que preveiem als pressupostos. I això és el que és important, executar. I ens fa molta falta, perquè tenim unes infraestructures que no donen resposta a les necessitats del país. Hem incrementat la població d'una manera considerable. Els trens de rodalies, el Corredor Mediterrani, la xarxa viària... són necessitats que arrosseguem des de fa anys i que cap anunci de pluja de milions ha solucionat. Perquè no s'executa allò que es promet.

Una inversió que segueix el seu curs és el Tramvia del Camp de Tarragona...

I és un error. És un projecte faraònic amb una inversió de diners públics que no tindrà retorn. El cost no baixarà dels mil milions d'euros i que, que estigui acabats els 46 quilòmetres de les tres fases, portarà 9 milions de viatgers, segons els estudis, que són optimistes. Amb aquests diners, amb vehicles d'hidrogen i elèctrics el servei es podria donar un servei d'alta freqüència que seria molt més eficient. Però, en canvi, s'aposta per una modalitat d'alta capacitat, però baixa freqüència. I això no farà que ningú deixi d'utilitzar el vehicle privat, perquè a aquesta zona la població està dispersa i no hi ha grans problemes de trànsit. El transport públic no pot ser un negoci, però tampoc ha de suposar un dispendi de diners públics.

Vivim un moment de grans turbulències geopolítiques que marquen el pols de l'economia. Una d'elles, el desembarcament de Trump i els Estats Units a Veneçuela, podria provocar una baixada dels preus dels combustibles?

No s'ha notat en el preu del barril. El mercat del petroli no canvia d'avui per demà. La infraestructura del petroli a Veneçuela és un nyap. Trump ha convocat les empreses petrolieres, però necessitaran temps per reactivar el sector i que el petroli veneçolà inundi els mercats i això provoqui una baixada de preus. Caldrà temps per valorar si aquesta acció de Trump té un impacte positiu.