Només tres dies després de l'esclat de la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran, amb mig món pendent de l'evolució del conflicte i les seves conseqüències globals, demanem un primer anàlisi d'urgència de les possibles derivades per l'economia mundial a Juan Antonio Duro, economista de mirada nítida. Què passarà amb el mercat mundial del petroli, amb repercussions directes i indirectes sobre els preus? Com afectarà això el que paga el consumidor per la benzina, el gas o l'electricitat? Se'n ressentirà tota la indústria i la resta de l'economia? I el turisme i la petroquímica, dos sectors estratègics a casa nostra? Si s'allarga la guerra, caurà el consum per culpa de la inflació? S'alentirà el creixement previst en l'economia catalana i espanyola?
Hem de patir per la butxaca del consumidor?
Òbviament tindrà impacte. La intensitat de l'impacte dependrà de la durada, l'abast i la globalització de l'episodi en termes d'incertesa, inseguretat i inestabilitat. Les economies es poden adaptar i compensar parcialment la reducció de la producció de petroli. Ara estem a la primavera i la demanda d'energia està estabilitzada. Està per veure com s'adapta el mercat. Hem d'esperar una mica.
La benzina es dispararà?
Pujarà de preu. Una part de l'increment del preu del barril de Brent ja es va produir dos dies abans de l'atac d'Estats Units a Iran.
Els mercats es van avançar a la guerra de Trump?
Va pujar el preu per la incertesa.
Hi ha risc de manca d'abastiment?
No. L'economia mundial té capacitat per anar adaptant-se, veurem què passa durant la transició.
Quins impactes indirectes tindrà?
Si puja el preu del petroli, una 'commodity', això té impacte global: el transport, els costos de les empreses o l'electricitat. Hi haurà un increment de preus en tota l'economia i també pujarà la inflació. Ja teníem molta incertesa econòmica abans de l'atac a Iran... veníem de Veneçuela. L'economia s'està començant a adaptar a situacions d'elevada incertesa. Els impactes variaran en funció dels països.
Per Catalunya i Espanya?
Espanya no té una gran dependència del petroli de l'Iran. Els efectes territorials i particulars depenen de quins són els mercats i d'on es compra el petroli.
Per què pujarà el preu de l'electricitat?
Perquè depèn de l'increment dels preus del petroli. Jugarà a favor d'Espanya l'increment de la intensitat de consum i producció de les energies renovables. Podem ser més optimistes que si aquest conflicte hagués passat fa 20 anys. Hi ha dies en que les renovables i la nuclear, que és l'energia de base, abasteixen tota la demanda. Si fos estiu, amb els aires condicionats funcionant a tot drap, et diria, compte!
La nuclear queda al marge?
Ningú està al marge, però les despeses variables de la nuclear són baixíssimes, tenen una gran capacitat per posar energia al mercat a un preu barat; la nuclear ens protegeix, com passa amb les renovables. Però si es consolida l'increment de preus, les expectatives d'inflació pujaran i pujaran els salaris que es fixen en funció de la inflació. És una espiral d'augment de costos.
La petroquímica en patirà més els efectes per la dependència amb el petroli?
Serà un dels sectors més afectats per l'atac a l'Iran. És un dels sectors que més utilitza petroli i combustibles fòssils, que també pujaran de preu, com el gas. Els sectors industrials altament consumidors d'energia seran els més perjudficats. El mon està anant a un escenari de 'despetrolització', però el petroli encara te molta importància.
En un món descarbonitzat, EEUU no hauria atacat l'Iran?
La gran excusa han estat les armes nuclears. Ja va passar a l'Iraq. Per tant m'inclino a pensar en que han estat els factors econòmics.
Trump ha atacat l'Iran per perjudicar la Xina?
Bona part dels conflictes han tingut com a base un factor econòmic. A Veneçuela, pel petroli.
Si l'economia mundial pateix, també ho faran els Estats Units?
Trump creu que no es veurà afectat. EEUU té una gran capacitat d'extracció de petroli i de gas, es pot autoabastir. Per a la Xina és diferent, pateix més.
Caurà el consum a escala mundial?
Depèn del grau d'afectació en el cicle econòmic de cada país. Espanya té un cert marge. No som Alemanya, França o Itàlia, que estan creixent molt poc.
Què passarà amb el turisme?
Si els preus pugen molt, pot tenir impacte, amb una reducció de visitants. Però està per veure com reaccionaran les economies que ens envien turistes, que sobretot són els països europeus.
Si la guerra dura poc, l'impacte serà petit?
La capacitat per aguantar els bombardeigs és finita, al final s'acaben els estocs. La Xina és el primer interessat a nivell econòmic en que s'aturi. Veurem la capacitat de resistència d'Iran.
Un economista local de mirada global
Nascut a Terrassa (1969), llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials (1992) i doctorat en Economia (2003) per la UAB, on ja va ser professor ajudant, el Juan Antonio Duro va aterrar a la Universitat Rovira i Virgili (URV) fa 22 anys, buscant una universitat "dinàmica, jove i amb potencial de creixement". És professor catedràtic de la URV des del 2011 i ha impartit classes a la Facultat d'Economia i Empresa i a la Facultat de Turisme i Oci, així com als màsters de les dues facultats i a l'ETSEQ. He estat director del Departament d'Economia (2017-22) i de la Càtedra d'Economia Local i Regional, amb seu al Campus de les Terres de l'Ebre. Ha coordinat el programa de doctorat en Economia i Empresa (2015-18). Especialitzat en economia del medi ambient i ecològica i en economia del turisme, figura en el selecte grup d'investigadors internacionals (2%) amb més impacte dins de la seva àrea, segons dades de la Universitat d'Stanford. Investigador principal de diversos projectes de la Unió Europea, viatja sovint a Àustria, on col·labora amb investigadors de la Universitat Agrícola de Viena. És l'actual vicerector d'Economia, Infraestructures i Relacions Institucionals de la URV.