La crisi econòmica desencadenada per la sanitària afecta de manera diferent a cada empresa però el col·lectiu té com a objectiu comú prendre les mesures oportunes per parar el cop i continuar avançant. L'economista Oriol Amat té molt clar que aquest és el camí cap a la reactivació que hauria d'equilibrar les accions per superar el tràngol amb d'altres per aprofitar les oportunitats per reinventar el negoci i identificar noves necessitats del mercat. Cal posar tots els recursos disponibles per evitar l'espiral de tancament d'empreses i l'increment de l'atur. Per aconseguir-ho, sector privat i sector públic han de teixir aliances que vagin més enllà de la crisi del coronavirus i, si cal, augmentar el deute públic. Són les receptes d'Oriol Amat que desenvolupem en aquesta entrevista.
Quin és el manual d'instruccions per ajudar a un empresari a fer front a la crisi socioeconòmica generada per la crisi sanitària del coronavirus?
Cada cas és diferent, tot i que a la majoria d'empreses el coronavirus les està perjudicant, hi ha sectors en què l'impacte és neutre i d'altres que fins i tot tenen més facturació. Ara bé, en termes generals, hi ha mesures que poden ajudar a parar el cop. Per començar, a escala de cada empresa cal prioritzar la salut i el benestar dels treballadors. Si en moments difícils s'aposta per ells, es pot aconseguir més compromís a llarg termini. A continuació, cal assegurar la liquiditat. Potser caldrà reforçar el capital de l'empresa, renegociar els terminis de pagament i, també, contractar línies de crèdit bancari. Una altra prioritat és assegurar els subministraments de matèries primeres i serveis. També cal reorganitzar els processos per a poder treballar en remot i poder oferir més i millors serveis en línia als clients. També hi ha mesures per aprofitar les oportunitats del moment. Per exemple, si es disposa de liquiditat que no es necessitarà en els anys vinents ara és un bon moment per fer compres. Hi ha moltes empreses molt sòlides i de sectors amb molt de futur (alimentació, farmacèutiques...) que han baixat més enllà del que és raonable. També es poden fer bones adquisicions d'empreses per a potenciar el creixement. Un altre tipus d'oportunitat, és l'aposta per noves línies de negoci basades en noves necessitats o en mitjans virtuals. En els moments de crisi s'acostumen a crear noves empreses o es llancen al mercat nous productes, que després seran molt exitoses.
Creu que l'actual situació tindrà uns efectes conjunturals sobre el nostre sistema econòmic o seran estructurals?
Des del punt de vista econòmic, si la pandèmia no dura més del compte, es pot amortir la caiguda econòmica i la recuperació podria ser aviat. Però és imprescindible actuar de manera ràpida i contundent rescatant l'economia per evitar una espiral de tancaments d'empreses i d'increment de l'atur. En aquest punt, si de manera urgent arriba el rescat dels governs a les parts més vulnerables de l'economia i els diners són suficients, la crisi durant aquests mesos de confinaments serà menys dura i la recuperació molt més ràpida.
Comparteix el criteri d'apostar per l'increment del deute públic com la palanca més ràpida i eficaç per frenar o pal·liar la destrucció de l'economia?
Sí, és la menys dolenta de les opcions. De tota manera, haurem d'esperar increment d'impostos en els anys vinents. En aquest sentit pot ajudar si s'aconsegueix reduir el frau fiscal i la corrupció que ens empobreixen molt.
Considera encertades les mesures socioeconòmiques impulsades per les administracions (Ajuntaments, Generalitat, Estat, Unió Europea...)?
En general, les mesures van en la bona direcció, però calen més diners a fons perdut per a les empreses i persones més vulnerables de l'economia (pimes, autònoms...) i aquests diners ja haurien d'estar arribant fa setmanes a la gent. I per altra banda, en els ajuts de liquiditat, caldria menys burocràcia i que tot vagi més de pressa.
Els exemples que hem vist de col·laboració público-privada en la lluita contra la crisi sanitària s'haurien d'estendre per fer front a la crisi socioeconòmica i als reptes futurs?
És clar que sí. Els països que tenen millor competitivitat i generen molt més benestar, que sobretot són els nòrdics, es caracteritzen per tindre molta més col·laboració publico privada. Els millors països tenen un sector privat potent, un sector públic potent i molta col·laboració entre els dos.
L'economia postcoronavirus afectarà més a alguns sectors a d'altres?
A curt i mitjà termini, sembla que alguns sectors com el turisme, les aerolínies, a cultura, els esports, etc. poden patir molt i la recuperació pot trigar més. En canvi, aquelles empreses que ofereixin productes i serveis relacionats amb noves necessitats poden anar molt millor. Per altra banda, es poden descobrir noves formes de funcionar més sostenibles (teletreball...). En els sectors més afectats caldrà que hi hagi paquets de rescats importants i sostenibles en el temps i també posar en marxa estratègies de reconversió dels productes i serveis oferts. Per exemple, potser el turisme de sol i platja aquest estiu haurà d'anar més enfocat a turistes nacionals que aquest any no aniran a l'estranger, però per això, han de proposar una oferta de bona qualitat.
Es pot apuntar un calendari per la progressiva recuperació de l'economia catalana, espanyola, europea, mundial ...?
Si es compleixen les previsions de l'FMI, en el 2020 tindrem una sotragada significativa, però d'aquí a pocs mesos ja començarem a recuperar-nos i podem tindre un creixement important en 2021. Si repassem el que ha passat en crisis anteriors, en les crisis provocades per una bombolla especulativa, com la del 2008, la del 2000 o la del 1929, la recuperació ha estat més lenta i ha trigat més anys. En canvi, les crisis provocades per un fet puntual com el coronavirus, i aquí tenim l'experiència de la grip espanyola de 1918 o la de la SARS de fa pocs anys, tot i que durant la crisi sanitària l'economia ha caigut més, la recuperació posterior de l'economia ha estat molt més ràpida.
L'arqueòleg Eudald Carbonell afirma que aquesta pandèmia ha demostrat el fracàs de la globalització? Ho comparteix?
La globalització ha tingut els seus beneficis, però també té inconvenients. Si mirem l'evolució dels nivells de pobresa mundials, en les darreres dècades s'ha reduït molt. Ara bé, entre els problemes que ha generat és que l'especialització industrial ha comportat la desaparició de molt teixit industrial en molts països. Ara el repte que tenim és aconseguir que el populisme no faci que els països es tanquin en ells mateixos. El que cal és que augmenti la col·laboració tant a Europa, com entre tots els grans blocs a escala mundial. Per tant, hem d'aconseguir que la cooperació en l'àmbit europeu i mundial guanyi la partida al populisme i el tancament.
Carbonell també creu que el que se'ns planteja ara a l'espècie humana no és l'oportunitat de canviar el món sinó de fer-ne un de nou. Hi està d'acord?
Crec que el món farà algun canvi en la bona direcció, en temes com incrementar el teletreball, el comerç per internet o en la gestió més responsable dels temes relacionats amb la sostenibilitat, per exemple. També és possible que augmentin els recursos destinats a la sanitat, a la ciència, i a una política de rendes per a la gent més desafavorida. De tota manera, crec que els pilars que sostenen el món tal com l'entenem avui, no canviaran massa. El sistema capitalista té una mala salut de ferro.
Quina lliçó n'hauríem de treure de la crisi sanitària i socioeconòmica transversal i universal que estem patint?
Tots haurem d'aprendre les lliçons dels errors d'avaluació dels riscos, de planificació i de gestió de la crisi. I haurem de treballar més pel benestar global i cuidar més el sistema sanitari i la ciència.
Moment de revisar el model de negoci
L'impacte de la crisi sanitària del coronavirus sobre l'economia mundial ha provocat un autèntic terratrèmol dins del teixit empresarial amb moltes incerteses però també amb finestres d'oportunitats. La mirada acadèmica de l'economista Oriol Amat recomana aprofitar el moment per revisar el model de negoci i revisar estratègies i plans d'accions a curt, mitjà i llarg termini. Amat, catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra i degà de la UPF Barcelona School of Management, va aportar fa uns dies les seves reflexions sobre la situació que estem vivint amb una xerrada titulada "Algunes bones pràctiques empresarials en temps de coronavirus" durant un seminari virtual organitzat per Gresol Empresarial. Revisar el model de negoci, analitzar tots els escenaris, avaluar l'impacte, assegurar la liquiditat, defensar els marges i els resultats van ser algunes de les seves recomanacions. Amat va aconsellar posar a les persones (treballadors, clients, proveïdors...) al centre de l'estratègia empresarial. L'Indicador d'Economia ha parlat amb ell per analitzar la conjuntura i trobar algunes claus perquè les empreses i la societat la puguin superar amb èxit.