20 anys de creixement sostenible

En dues dècades, el Port de Tarragona ha crescut en resultats econòmics, en diversificació de tràfics, en superfície i en sostenibilitat

Redacció / Tarragona

El Port de Tarragona és un exemple de l'increment de pes de l'economia del Camp de Tarragona en el conjunt de Catalunya en aquests darrers 20 anys. Després de dues dècades, el port presenta xifres que reflecteixen un creixement en resultats econòmics, en tràfics, en superfície i en sostenibilitat que l'han empès cap a un lideratge econòmic en l'àmbit geogràfic tarragoní i dins del sistema portuari estatal i de la Mediterrània.

El Port de l'any 2000 presentava una xifra de negoci de 36,5 milions d'euros i uns resultats de prop de 28 milions de tones en tràfics. Vint anys després aquesta important infraestructura logística assolia un dels anys rècord quant a resultats: una xifra de negoci de 57,3 milions d'euros (un 8,83 % respecte al 2000, un cop aplicat l'IPC) i el millor resultat en tràfics amb 33,3 milions de tones mogudes dels darrers 20 anys.

Un dels factors que han contribuït al creixement del Port de Tarragona és la consolidació i expansió del complex petroquímic de Tarragona, el més important del Sud de Catalunya. Una col·laboració que en els darrers anys s'ha ampliat cap altres àmbit més enllà de la logística, com la creació del Clúster ChemMed com eina de posicionament i de promoció a la Mediterrània i a Europa. El Port movia un total de 17,2 milions de productes petroquímics l'any 2000 i, l'any passat, la xifra s'elevava a 21,3 milions de tones.

Diversificació de tràfics

En paral·lel, un altre factor clau del creixement econòmic del Port de Tarragona ha estat la implementació d'una estratègia de diversificació de tràfics per ampliar el volum de tràfics, per atendre diferents perfils de clients i reduir la dependència d'altres tràfics. En l'apartat de líquids a doll, la diversificació s'ha traduït en el creixement de tràfics existents. En aquest sentit, el Port va tancar 2019 amb xifres de rècord en cru de petroli (9,7 milions de tones), benzina (1,2 Milions de t) i butà i propà (1,8 milions de t).

En l'apartat de sòlids a granel, el Port de Tarragona ha estat tradicionalment un dels ports líders de tot el sistema portuari en productes agroalimentaris. Aquest lideratge ha anat en augment en les últimes dècades gràcies a la millora i l'especialització continua de les seves instal·lacions i serveis professionals. A principis de la dècada del 2000, el Port movia 1,7 milions de tones de cereals i farines, mentre que 20 anys després la xifra ha assolit el seu màxim, arribant a les 5,77 milions de tones mogudes en un any de rècord com va ser el 2019.

Dins de la diversificació en càrrega general, el producte que apareix en aquests darreres dues dècades és la pasta de paper. Aquest tràfic comptava amb un moviment d'unes 12.000 tones l'any fa dues dècades, mentre que en l'últim any s'han mogut 418.864 tones, el que es tradueix en el lideratge d'aquest tràfic a nivell estatal i de la Mediterrània.

Un altre dels nous tràfics incorporats en els darrers anys és el de bestiar viu. L'any 2012, el Port rebia l'autorització pel Ministeri d'Agricultura per a la càrrega d'animals vius aconseguint xifres de moviments de més 240.000 caps de bestiar boví i oví, l'any passat, afavorint i dinamitzant el sector en tota la seva àrea d'influència.

Creixement sostenible

El Port de Tarragona no ha estat aliè al canvi de paradigma que ha experimentat la societat, cada cop més conscient de la necessitat de transitar cap a una economia verda. L'Autoritat Portuària de Tarragona ha subscrit els 17 objectius de Desenvolupament Sostenible del les NNUU i els ha recollit en el Pla de Sostenibilitat-Agenda 2030: una aposta decidida per reduir la petjada de carboni en un 99 % al 2030 i per abanderar el canvi cap a una economia circular i sostenible. En paral·lel, el mes passat, el Port es va adherir a la "Plataforma 'Hidrogen Verd Catalunya Sud, un pool de 50 institucions, administracions i empreses, per treballar en la implantació de les noves solucions d'energia verda que s'implementaran en la propera dècada i les noves oportunitats de negoci que intervenen en la producció, emmagatzematge i consum d'aquesta font d'energia.

Aquest canvi de paradigma també s'ha vist reflectit, entre d'altres, en la disminució del tràfic de carbó que ha deixat de ser una font d'energia per produir electricitat a tota Europa. A les instal·lacions portuàries tarragonines, l'any 2000, es movien 5 milions de tones de carbó, un tràfic que en enguany probablement assolirà una tona.

En un altre àmbit, el Port ha apostat per la intermodalitat amb una important inversió en infraestructures ferroviàries. El port tarragoní disposa de connexió per tren amb tots els molls, ha posat en marxa la Terminal Intermodal de La Boella amb 8 vies disponibles i està invertint 20 milions d'euros en la construcció d'una altra terminal bessona a Guadalajara-Marchamalo, en una clara aposta per una cadena logística més eficient i sostenible.

Creixement en superfície

El Port de Tarragona també ha apostat per fer créixer les seves instal·lacions i serveis. En els últims anys l'ampliació més important va ser la realitzada l'any 2014 al moll de la Química. Aquesta ampliació va suposar doblar la superfície del moll amb 180.000 m2 nous destinats al tràfic de productes químics i petroquímics.

Actualment, hi ha en execució la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) que té una posada en funcionament estimada a l'any 2022 i suposarà un creixement de 1.000.000 m2, un creixement del 25 per cent del domini portuari. Aquesta nova zona generarà uns 3.000 llocs de treball (entre directes i indirectes) i un augment dels tràfics d'entre 2,7 y 4,6 milions de tones.