Els processos de canvi s'acceleren impulsats pels vectors de la transformació digital, la robòtica o la sostenibilitat. I ara hem de recordar que l'inici del canvi se situa cap a l'any 2000: la generalització d'internet i dels telèfons mòbils de nova generació (els Motorola plegables, Nokia i el joc de la serpiente, Terra, l'extinta filial de Telefònica, el Robot Asimo d'Honda), o el protocol de Kioto (1997), que pretenia evitar el canvi climàtic. I llavors, naixia l'Indicador d'Economia.
En aquests 20 anys hem incorporat canvis en els processos productius, en els de comercialització, en les estratègies de màrqueting, en la definició del negoci o en les relacions humanes. Avui el concepte de moda és transformació digital, però recordem que va començar fa temps.
Sectors sencers han patit transformacions de forma traumàtica, a costa de tancaments d'empreses o treballadors que no s'han pogut adaptar. Sumant-t'hi la brutal crisi econòmica de 2008 que va dificultar més l'adaptació o va clavar l'estocada a empreses i sectors econòmics que estaven en total procés de canvi.
El periodisme és un d'aquests sectors. El negoci de la publicació impresa de noticies que arribaven als quioscos de matinada ha evolucionat cap al ckickbait i les fake news que generen trànsit i recursos publicitaris. El periodisme de qualitat i de maduració de les idees hi ha perdut pel camí, però els mercats són així. Publicacions de qualitat com l'Indicador d'Economia son una excepció.
I mentre aquestes empreses tancaven, nous actors apareixien generant valor de la dada. Alguns d'aquells projectes han acabat convertint-se en monstres, com Facebook o Google, o han revolucionat sectors sencers com Tripadvisor, Airbnb o Booking, en el cas del turisme. Una pandèmia era l'únic que li mancava al segle XXI. I ens hem adonat que no n'hi havia prou en adaptar-nos a un canvi. Després del primer canvi n'hi havia altres, fins al punt de navegar en el canvi. De fet, només podem tenir una certesa respecte l'avenir: el canvi i serà la única cosa immutable. Heràclit hi hauria gaudit.
Al 2012 Ceres i l'indicador d'Economia iniciàvem aquesta col·laboració en la que hem volgut sensibilitzar als agents del territori de la importància de les dades i el coneixement, d'avançar en la presa de decisions amb dades, hem parlat de metodologies concretes i també hem explicat resultats d'estudis realitzats o de la necessitat d'incorporar la ciutadania en la governança. O fins i tot hem parlat de successos poc probables d'alt impacte (wild cards), abans del Covid. Hem intentat aportar objectivitat i perspectiva a les anàlisis, aquella característica tant preuada que hem de tenir els investigadors del comportament humà i els periodistes.
I ara més que mai, cal que les empreses comprenguin la necessitat d'observar, de recollir i analitzar informació, de conèixer els seus mercats i els seus consumidors, d'estar alerta de canvis i tendències i de fer-ho de forma científica. I és que de la dades en sortiran les estratègies d'èxit.