El creixement de la URV ajuda a impulsar el teixit empresarial i industrial

S’ha passat d’una universitat petita i local a afavorir la transferència del coneixement global i l’impacte de la investigació feta a Tarragona

Esteve Giralt / Tarragona

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha viscut les dues darreres dècades la seva gran transformació com a universitat jove sorgida en un territori relativament petit situat al sud d'Europa i a la part més meridional d'un país també petit com Catalunya. Les xifres ho avalen. Més titulacions, més doctorands, més investigació i més transferència en forma d'empreses sorgides des de dins de la mateixa universitat o bé amb professionals qualificats amb denominació d'origen URV.

Dades a banda, hi ha els intangibles. Com ha fet créixer la universitat el territori que l'envolta? Quin és el seu pes relatiu en el teixit industrial i empresarial? Hi ha més xifres, com les vint-i-cinc empreses que s'han creat en els darrers quinze anys a l'entorn del CTTi (Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació) de la URV. La supervivència d'aquestes companyies, de prop del 50%.

L'impacte és indiscutible, com també sembla fora de dubte que hi ha encara marge de millora, camí per córrer. Tant el territori com la mateixa URV s'han de creure més les enormes potencialitats i els talents de la universitat tarragonina, molt valorada fora i en ocasions menystinguda a casa per les mateixes indústries, els estudiants i les empreses.

És bo situar la dimensió de la URV i comparar la foto actual amb la de fa vint anys. L'evolució és indiscutible. Només algunes dades significatives. Les titulacions han anat creixent per donar resposta a pràcticament totes les necessitat formatives actuals. L'oferta ha passat de les 43 titulacions del curs 2000-01, a les 59 del curs actual. El número d'alumnes matriculats globalment és pràcticament el mateix que fa vint anys, al voltant dels 12.000 estudiants de Grau.

S'ha crescut en màsters, on s'han triplicat els estudiants fins arribar a estar prop dels 1.900. També s'ha disparat l'aposta per fer el doctorat a la URV: dels 441 estudiants (2000-01) als 1.276 del curs actual.

A banda, hi ha també l'impacte econòmic directe, el que genera la implantació d'una universitat a través del seu pressupost anual. La repercussió és en aquest cas sobretot al mercat laboral, en forma de professors contractats, investigadors i la resta de personal. Hi ha també l'impacte induït, l'efecte multiplicador que té la despesa i inversions generades al voltant de la universitat. Hi ha poques indústries o empreses que contractin tant de personal al Camp de Tarragona.

De tot el que provoca i genera el creixement d'una universitat com la URV en un territori petit "el més important és el que incideix sobre la formació de capital humà (graduats, doctorands i màsters)", destaca Agustí Segarra, catedràtic d'Economia Aplicada a la URV.

Només un handicap, un problema, quan la gran quantitat de persones formades amb estudis universitaris en un territori no troben el seu encaix al mercat laboral propi, on massa cops el nivell de l'oferta laboral està per sota de les qualificacions dels candidats. "Un dels reptes de futur és millorar el capital intel·lectual del territori", adverteix Segarra, que com a investigador s'ha centrat en les àrees de dinàmica empresarial, el creixement econòmic i la innovació.

Materialitzar el potencial de recerca i innovació

El més complicat de fet és com es materialitza en un territori el potencial de recerca i innovació universitària. "Cal facilitar més mecanismes, és una assignatura pendent, hi ha més trencaments en la transició d'aquest capital intel·lectual que en altres regions, com és el cas de Barcelona, o països europeus, com Alemanya", afegeix el doctor Segarra. La dotzena d'spin-off actives creades al bressol de la URV tenen un valor al mercat de gairebé 30 milions d'euros; només entre el 2013 y el 2018 les spin-offs de la universitat tarragonina van generar 259 llocs de feina.

L'aposta, coincideixen els experts, cal que sigui més a llarg termini i amb recursos públics i privats, amb paciència i insistència, picant pedra, seguint el model de països europeus capdavanters en la transferència de coneixement, com és el cas de Suècia, Holanda o Bèlgica. Les empreses és fonamental també que hi posin de la seva part. "Massa sovint l'empresa pensa en la URV només per a la resolució més immediata i pràctica dels seus problemes tecnològics", alerta Segarra, autor d'investigacions de referència sobre l'impacte de la universitat tarragonina en l'entorn.

En aquest equilibri complicat, Segarra posa com a exemple d'apostes de mig i llarg recorregut el Tecnoparc, a Reus. "Ben finançats, els centres tecnològics són bones estructures per transferir coneixement en un territori", afegeix qui ha estat al capdavant de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial, ara dirigida per Merche Teruel.

Una aposta que ha de ser necessàriament transversal, més enllà de l'anomenada aristocràcia empresarial, on hi ha els sectors capdavanters que tot territori voldria tenir a casa seva (aeronàutica, farmàcia o empreses tecnològiques). Entre les noves possibles aliances a fomentar, l'automoció i el repte de la seva transformació cap al vehicle elèctric, o la salut i la nutrició animal. De sectors fortament implantats, com el turisme i la química, els experts troben a faltar de la química més implicació i compromís amb la seva universitat.