La dècada dels noranta i els principis de segle van viure al Camp de Tarragona les grans mobilitzacions pageses per reivindicar uns preus justos pels productes del camp. La guerra de l'avellana, que va arribar fins a Brussel·les, va ser clau per aconseguir els ajuts directes de la Unió Europea. Anys més tard, les mobilitzacions van anar perdent força mentre els pagesos seguien fent-se grans sense trobar massa relleu generacional i amb serioses dificultats per fer rendibles les explotacions.
Els que sí s'han quedat i els pagesos joves que s'han reincorporat amb noves idees han buscat en la comercialització directa, la tecnificació i els productes ecològics formes de trencar amb la dependència dels preus. La mateixa fruita seca, l'oli o l'horta han viscut processos de transformació que encara duren.
En paral·lel, en ocasiones de la mà dels mateixos productors i amb molts punts en comú, durant els darrers vint anys ha madurat molt la indústria agroalimentària. Ara és clau la recerca de més valor afegit, amb la comercialització de gran part del producte envasat, mentre abans només es venia pràcticament a doll i granel a preus rebentats. Els productes ecològics han obert també noves línies de negoci i comercialització.
Una de les grans transformacions del sector les ha protagonitzat el món cooperatiu agrari. El sector viu immers en un procés de concentració de la producció, amb la reducció de més d'un 30% de les cooperatives agrícoles en els darrers deu anys (2009-19). La facturació ha crescut prop d'un 35%, segons dades de la Generalitat. Les cooperatives han viscut en paral·lel una transformació a nivell econòmic, amb la dissolució de part de les seccions de crèdit, un procés ara acompanyat per la Generalitat després de viure el desgavell d'algunes de les anomenades caixes agràries, amb casos prou sonats al Camp de Tarragona (Cambrils o l'Aleixar) i a les Terres de l'Ebre (l'Aldea).
La mateixa fruita seca, l'oli o l'horta han viscut processos de transformació que encara duren
Coselva, cooperativa de la Selva del Camp, és un dels casos de transformació d'èxit al Camp de Tarragona i també a escala catalana. Pere Ferré, el seu CEO, defensa la necessitat de seguir millorant la tecnificació agrària, en varietats cada cop més productives, i la concentració de terres per tenir una mida mínima per fer rendibles les explotacions. "Amb els preus no hi podem fer massa cosa, els marca el mercat", admet Ferré. La seva lluita, en part, guanyar fins a un marge del 25% amb estratègies comercials com tenir una marca potent d'oli (Antara), el que els ha permès acabar pagant les olives a un millor preu que el preu mitjà de les cooperatives, assegura.
El mercat de proximitat
La valorització del producte busca també que el mercat de proximitat, a escala de demarcació i també de país, siguin grans consumidors. Ho han buscat i trobat en part productes que han sabut trobar el seu valor afegit, com l'oli. No és gens fàcil, però, competir amb altres productes a preus més baixos, especialment a la gran distribució. "És complicat pujar el preu del teu producte encara que tingui un valor afegit; no venem un Louis Vuitton, fem productes alimentaris", exemplifica Ferré (Coselva). L'avellana, que encara es ven majoritàriament a la indústria per elaborar per exemple gelats o torrons, intenta ara noves estratègies per situar-se al mercat a través de la venda directa.
Salomó Torres va viure al capdavant del sindicat Unió de Pagesos (UP), fa dues dècades, la lluita dels pagesos per exigir preus justos de la fruita seca. Fa trenta anys que es dedica a l'agricultura ecològica, amb productes d'horta, des de Blancafort (Montblanc). És un dels pioners del país. Participa també a l'experiència de portar l'agricultura ecològica (Biomarket) a Mercabarna. La seva mirada és llarga i ampla.
Una de les grans transformacions les ha protagonitzat el món cooperatiu agrari, cada cop més concentrat i amb el procés de dissolució de part de les caixes agràries
Tot i que cada any hi ha més hectàrees de producció ecològica a Catalunya, també a les comarques tarragonines, els casos d'empreses i iniciatives d'èxit, algunes també amb forma de cooperativa, són limitats. La comercialització no és gens fàcil. Si no troben canals forts de venda dels productes ecològics, per força a preus més alts, és complicat situar-se bé al mercat. Ho explica Torres, que ha aconseguit trobar un model d'èxit a casa però ha vist fracassar malauradament moltes altres iniciatives al mateix sector. "Molts productors d'ecològic es queden pel camí", constata.
"La competitivitat pels preus segueix després de vint anys, però ara els productes són més sofisticats, fonamentats en la salut, el consum de proximitat i el km 0. Podríem dir que la guerra de preus continua, però amb unes altres regles de joc", explica Ferran Huguet, director del Grup Unió, que aglutina més de 20.000 socis productors.
La fortalesa del sector agroalimentari, tot i les dificultats, especialment per poder pagar preus més justos als productors, està quedant palesa amb la crisi sanitària i la crisi econòmica que se n'ha derivat. "Som de les indústries amb més expectatives de futur, a la crisi financera del 2008 ja vam tirar del carro", afegeix Huguet.
La valorització del producte busca també que el mercat de proximitat, a escala de demarcació i també de país, siguin grans consumidors
El sector agroalimentari s'ha tecnificat i mecanitzat molt en tots aquests anys, aprofitant en part els ajuts europeus. Una de les grans dificultats per tenir explotacions més grans és la tradició minifundista del Camp de Tarragona, molt comú al camp català. Hi ha algunes experiències per aglutinar hectàrees. També ha aparegut des de fa alguns anys la figura del banc de terres per donar resposta a l'abandonament d'explotacions sense relleu generacional. El productor s'ha vist obligat a canviar de xip. "El pagès abans mirava la terra i buscava després la sortida del seu producte; ara, s'ha d'adaptar a les necessitats de comercialització", destaca Huguet.
"La viabilitat de la pagesia passa per anar a buscar el valor afegit, no la part només de la matèria primera", destaca Torres (UP). Pagès combatiu, és crític amb el paper que ha tingut el "lobby de l'agroindústria" a Catalunya, amb exemples "molt potents" que "han fet molt poc pel sector". A l'altre extrem lamenta l'ancoratge en el passat d'una part del món cooperatiu, fonamentat només en la subsistència del productor, a precari. Torres defensa un model que "lligui la pagesia al territori, el paisatge i la seva societat", amb conceptes com el de sobirania alimentària o Km 0, per deixar d'estar en mans de la gran multinacional, la gran distribució o la gran patronal. "Si no, ho tenim perdut", conclou.