Després dels primers mesos de confinament estricte, amb l'esclat de la pandèmia, l'agroalimentació es va albirar ràpidament com un dels sectors refugi de la pandèmia. Amb els supermercats i les botigues d'alimentació obertes, funcionant a ple rendiment com a establiments de primera necessitat, l'agroindústria ha seguit sortejant la incertesa i les restriccions amb bons registres a la balança de resultats. "L'increment del consum domèstic per falta de mobilitat i restauració està aguantant el sector", destaca Juli Tecles, financial manager de Borges.

Els mercats de proximitat han apuntalat les vendes, sobretot en productes bàsics, de preu baix i mig, i l'exportació, un terreny madur i molt treballat des de fa dècades pel sector, ha estat l'impuls definitiu. Vendre més a fora que mai s'està convertint en milers de metres cúbics d'oxigen per compensar sobretot la patacada de l'anomenat canal Horeca, (hotels, restaurants i cafeteries), una via de comercialització especialment transcendent a la Costa Daurada i la seva àrea d'influència per la importància del turisme. El tancament de l'hostaleria durant mesos i la seva reobertura només parcial, amb moltes limitacions, està castigant especialment el sector del vi, amb diferència el que ho està passant més malament dins del divers i ampli sector de la indústria agroalimentària.

El vi, l'excepció

Si el canal Horeca representava abans de la crisi de la pandèmia vora el 60% dels ingressos dels elaboradors de vi, és fàcil fer-se una idea de com ho estan passant els cellers de comarques que si s'han fet un lloc als mercats és amb la qualitat com a bandera. Per ells l'exportació ha estat també un refugi, però no arriba a compensar ni de bon tros el terratrèmol a la restauració, un dels seus millors clients.

A fora també les exportacions vinícoles han perdut terreny, molt lligades justament a l'hostaleria. Les vendes a fora han patit una caiguda del 10%, segons dades de Prodeca, l'ens del Departament d'Agricultura que fa l'acompanyament de la comercialització exterior de productes alimentaris catalans. A escala mundial, s'ha comprat un 7% menys de vi. "El sector agroalimentari està resistint bé, però la pandèmia està castigant els productes més vinculats al canal Horeca, a la restauració; hi ha molta preocupació al sector del vi", destaca Ferran Huguet, director de Grup Unió, que suma més de 20.000 socis productors.

Respiren, en canvi, alleugerits, al sector de la fruita seca o l'oli d'oliva. Les xifres d'exportació mostren números verds en plena pandèmia. "L'exportació de fruita seca està funcionant súper bé; el creixement per enguany no serà de dos dígits, estarà entorn al 7 o el 8%", explica Pere Ferré, màxim directiu de Coselva, una de les cooperatives de la Selva del Camp (Baix Camp), i un dels grans referents del sector al Camp de Tarragona. "L'exportació ha notat també el creixement de l'alimentació domèstica", afegeix Ferré, president també dels exportadors espanyols de fruita seca. Els mercats que han seguit tirant el carro són els dels països de la Unió Europea, sobretot, Sud Amèrica i també l'Àsia, amb l'excepció de la Xina.

A la 'Champions' agroalimentària

Si es miren les xifres macro, a escala catalana, l'exportació agroalimentària ha viscut un 2020 de rècord. Mai abans s'havia venut tant a fora i mai abans s'havia liderat a nivell espanyol les exportacions, passant per davant del líder històric en volums, Andalusia, empesa sobretot per l'oli d'oliva. Les exportacions catalanes ja representen el 21,5% de totes les vendes a l'exterior del sector de l'Estat espanyol.

"Catalunya juga a la Champions", resumia Ramon Sentmartí, el director gerent de Prodeca (l'empresa pública que acompanya a les empreses en l'exportació agroalimentària), després de fer públiques les últimes dades.

Jugar entre els millors ha convertit Catalunya en un país capaç d'exportar aliments i begudes a gairebé 200 països d'arreu del món. França, Itàlia i la Xina són els tres principals clients exteriors. Globalment, el sector agroalimentari va créixer al 2020 gairebé set punts respecte l'any anterior, superant per primer cop la barrera dels 11.000 milions d'euros en vendes, convertint-se ja en el segon sector econòmic exportador del país. Una dada significativa. Les exportacions agroalimentàries són l'únic sector econòmic que creix en el context català, marcadíssim en negatiu per la pandèmia al 2020.

Si es miren les xifres per subsectors, es troben dades interessants que mostren estadísticament el que expliquen els principals actors del món agroalimentari al Camp de Tarragona. El segon que més ha crescut és l'anomenat Fine Food, que ja representa gairebé el 27% del valor de tots els productes exportats (més de 3.000 milions d'euros). Dins d'aquesta categoria hi ha productes estratègics per les comarques tarragonines, com els fruits secs i l'oli d'oliva, amb un creixement de més del 6% en valor i del 20,5% en volum.

La tendència de creixement es manté aquest 2021 i en alguns casos s'accelera. "Estem animats, en exportació creixerem un 15-20% respecte l'any passat, el ritme és bo", destaca Huguet (Unió). En la muntanya russa de la pandèmia, però, carregada d'incerteses, no és senzill fer previsions fiables. Si el ritme de la vacunació creix i ajuda a fomentar l'activitat a l'hostaleria, amb vasos comunicants com el turisme, el panorama serà més favorable, especialment per sectors com el del vi però també per altres productes empesos per bars i restaurants.

Si es compleixen les previsions, pel quart trimestre de l'any es preveu un ressorgir del canal Horeca. "Dependrà del ritme de vacunació, però preveiem un boom del consum a l'hostaleria perquè quan sigui possible hi haurà molta demanda, perquè la gent voldrà socialitzar-se, i restaurants i bars són l'escenari", explica Tecles (Borges). "Si el turisme torna a empènyer, milloraran les expectatives actuals. Si no, el panorama per productes com el vi o els olis d'oliva verge embotellats de més qualitat serà molt més complicat", afegeix Huguet (Grup Unió).