Pel sector agroalimentari produir de forma més sostenible, optimitzant recursos clau com l'aigua o l'energia, és a més a més d'un repte a escala global el camí més ràpid i directe per aconseguir un millor rendiment econòmic. Cultivar consumint cada cop menys recursos no només ajudarà a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats a nivell planetari. Per cada explotació agrària, per una indústria agroalimentària que vulgui tenir futur, les inversions més rendibles són les que alhora són cada cop més eficients i més respectuoses amb el medi ambient.
No són només paraules boniques o eslògans d'una campanya publicitària més sostenible. El sector agroalimentari s'està trencant el cap des de fa anys per guanyar en eficiència energètica, per aconseguir cultius que s'adaptin cada cop millor a les situacions més freqüents d'estrès hídric per manca d'aigua i excés de calor. Produir igual però consumint menys aigua.
"La sostenibilitat és també business, va lligada al negoci. És sostenible si està ben fet a nivell econòmic, social i medi ambiental", destaca Joaquim Brufau, director del Centre Experimental Mas Bové de l'IRTA (Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentàries), amb una llarga experiència. "Tothom parla de sostenibilitat, està de moda. Però és real, necessitem millorar i fer més eficient la capacitat de producció davant de molts dels efectes de l'emergència climàtica", afegeix Brufau.
L'IRTA acumula ja el coneixement de més de 35 anys d'investigació, d'assaig i error. L'objectiu, que la producció agroalimentària sigui cada cop millor, més eficient i intel·ligent. Per respecte al medi ambient però també per la supervivència del negoci.
No només el context d'emergència climàtica obliga a repensar i innovar en els sistemes productius. L'encariment de la factura energètica fa que calgui produir gastant menys. Els productes de quilòmetre zero tenen ara el valor afegit de reduir els elevadíssims costos de transport. Negocis que a la pràctica no només contribueixen a combatre l'escalfament del planeta; també són més rendibles. "Als mercats de proximitat, si existeixen, podem fer millor negoci", destaca Brufau.
Els antics esquemes, amb l'obsessió de produir cada any més tones o més litres, queden obsolets. Ser més sostenible fa més competitius els negocis agroalimentaris. El món del vi és un dels sectors que més ha cregut i apostat per la sostenibilitat. És també un dels sectors on es fa més palpable la capacitat de generar nou negoci amb l'aposta per una producció més eficient i respectuosa amb el medi ambient.
Reduir l'impacte d'un producte de gran consum com el vi està obtenint el reconeixement del mercat, gràcies sobretot al boom dels vins ecològics. Per l'exportació de vins a països com Europa o els Estats Units, l'etiqueta verda és una de les millors cartes de presentació.
En un context de producció vinícola cada cop més eficient i sostenible, un exemple d'oportunitat de negoci rau en les múltiples aplicacions del sofre, un dels productes autoritzats per combatre plagues a la vinya certificada com ecològica. AFEPASA, la històrica Sofrera Pallarés, el principal proveïdor europeu de sofre per al sector del vi, s'està afavorint dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
"El sofre és el fungicida més antic que hi ha documentat, és un subproducte de la refineria del petroli", destaca Cristina Comas, tècnica del laboratori d'AFEPASA, peça clau en el desenvolupament de noves aplicacions del sofre. És per tant un bon exemple d'aprofitament del que seria un residu sense cap ús ni valor. "També s'accepta el sofre en el cultiu de la vinya de vins biodinàmics", afegeix Comas.
"El 70% del sofre d'AFEPASA es dedica a la vinya per combatre l'oïdi (la cendrada). El nombre d'hectàrees de vinya ecològica segueixen creixent i si vols anar a l'ecològic necessites el sofre", destaca Montse Gené, responsable de sostenibilitat. És un altre exemple d'un cercle que es tanca. No només s'aprofita un residu, mostra de la pregonada economia d'aprofitament, sinó que es promou la producció sostenible, reduint l'aplicació de tractaments químics. "El sofre ve de la terra i el tornem a posar a la terra", diu Comas. "És 100% economia circular, el sofre és la brossa del petroli", afegeix Gené.
Amb la nova legislació, de 2019, el sofre veu un camí per recórrer també en paral·lel com a nutrient del sol per donar més valor a les plantes, més enllà del paper com a antídot contra determinades plagues. També pot ser un bon aliat contra l'estrès hídric. El sofre ajuda, a més, destaquen els experts, a reduir la quantitat de fòsfor o potassi que calia afegir als terres, afavorint també l'equació de la sostenibilitat.
La pressió del mercat, amb consumidors cada cop més sensibilitzats amb l'agricultura sostenible, expliquen en part també el boom de la producció ecològica. Un mercat on no només hi ha el consumidor final. També les empreses quan han de contractar un servei o comprar un determinat producte busquen el segell verd, les bones pràctiques, respectuoses amb el medi ambient.
En un context de crisi sanitària i sotrac en l'economia mundial per l'increment sobtat de fonts d'energia com el gas, s'ha accelerat la necessitat de produir de forma més sostenible. La pandèmia està actuant com a accelerador. "Hem de consumir menys recursos per produir més", conclou Brufau.