Resistència amb bona nota a la taula i al camp

El sector agroalimentari preveu complicacions per l’increment dels costos de producció i la incertesa de la demanda, augura un any difícil però confia en poder seguir fent-se fort

Esteve Giralt / Reus

El sector agroalimentari ha tingut la capacitat de travessar el pitjor de la pandèmia i les dificultats de dos anys amb restriccions canviants a l'hostaleria i la restauració, clients fonamentals. Quan ja es veia la llum al final del túnel, la sisena onada ha complicat les festes, en un Nadal on es preveien recuperar els nivells de demanda del 2019. Més inquietud pel que ha de venir. Malgrat tot, és un dels sectors que més bé està resistint a la crisi sanitària. L'encariment de l'energia i les matèries primeres, amb els costos de producció disparats, generen més incertesa.

Indústria alimentària i sector primari, amb productes estratègics al Camp de Tarragona com el vi, l'oli i els fruits secs, ha demostrat la solidesa en dos anys complicadíssims, plens de turbulències, amb alts i baixos. Ni la pandèmia ja ha passat, malauradament, ni el context econòmic que ve i ha de venir són favorables pel sector agroalimentari.

Preocupa especialment l'increment dels costos de producció derivat de la pujada de preus de l'energia i de les matèries primeres. Els preus, alerten des del sector agroalimentari, no podran pujar tant com per poder fer front a l'increment del preu de la llum o de productes com el cartró o el vidre, claus en la distribució de productes alimentaris. Tampoc serà favorable que el cost de transportar productes i matèries primeres segueixi creixent. No es podrà repercutir en el consumidor i el seu carret de la compra, castigat ja per una inflació general desbocada.

Preocupa l'increment dels costos de producció derivat de la pujada de preus de l'energia i de les matèries primeres

De nou, però, resistència del sector de la mà de productes de primera necessitat molt lligats a la salut i el benestar. En una societat cansada de tantes restriccions i limitacions de socialització, la taula i el rebost segueixen sent un bon refugi. "Sempre tindrem futur perquè produïm aliments que a més són saludables", destaca Pere Ferré, CEO de Coselva. La cooperativa de la Selva del Camp (Baix Camp) està patint, com tot el sector de la fruita seca, els baixos preus als que es paga l'avellana i l'ametlla, sobretot, sense perspectives de millora aquest 2022.

La pujada dels costos de producció no es podrà repercutir en el consumidor i el seu carret de la compra, castigat ja per una inflació desbocada

"El consumidor vol seguir menjant bé i el mercat agroalimentari seguirà tenint demanda", preveu Joaquim Brufau, director del Centre Experimental Mas Bové de l'IRTA (Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentàries). L'evolució de les restriccions i la pandèmia marcaran també les perspectives d'un sector que depèn en part important de la demanda del canal HORECA (hotels, restaurants i càterings). Tot i la incertesa, si no hi ha un terrabastall, el 2022 hauria de ser millor que els dos darrers anys.

L'acumulació de part del producte que no s'ha pogut vendre els dos darrers anys, sobretot per la punxada de la restauració i l'hostaleria, en un entorn on el turisme té tant de pes, no ajudaran a mantenir els preus. "El vi és un dels sectors que més ha patit i seguirà pendent del que passi amb la pandèmia per saber a quina velocitat anirà la demanda, sobretot al canal HORECA", preveu Brufau.

Les exportacions haurien de tornar a ser un bon refugi si la demanda interior punxa, sobretot per trobar bons preus de venda en sectors com el vi

Tot plegat en un escenari de relleu generacional al camp, en una realitat que no es nova però es segueix aguditzant. Tota una generació de productors que ara ja supera els setanta anys busca un relleu mentre segueix tenint cura de les terres i buscant en l'externalització de determinades feines la manera d'evitar l'abandonament de les seves finques i explotacions.

"Serà un any difícil", preveu Ferré. Les exportacions haurien de tornar a ser un bon refugi si la demanda interior punxa, especialment en productes que no són de primera necessitat, com el vi. Mercats exteriors on poder trobar una demanda que sigui capaç sobretot de comprar a bons preus, una de les grans pors. "El sector agroalimentari ha demostrat una gran capacitat per adaptar-se i ho seguirà fent fins que el covid no es converteixi en una endèmia", pronostica Brufau (IRTA).

Els problemes a la logística haurien d'afectar menys que en d'altres sectors més estacionals. Tot i això, també ha tingut i tindrà conseqüències per les dificultats d'importar o exportar determinats productes claus en les cadenes de producció.

En un escenari tant complicat i incert, tornaran a ser claus la qualitat del producte i la capacitat per ajustar al màxim els costos de producció, aquells que no depenen de variables externes com el preu de l'energia o de les matèries primeres que forçosament s'han de comprar al mercat. La mecanització, la tecnologia i la capacitat per innovar i trobar nous mercats amb bon poder adquisitiu seran de nou transcendentals.