Com és habitual en situacions de pèrdua de renda disponible, l'aposta del consumidor per les marques blanques creix. Va passar després de la crisi financera de 2008 i ara, en l'actual entorn turbulent, el fantasma torna a aparèixer amenaçant els marges de benefici dels productors agroalimentaris, que segueixen buscant l'antídot en els productes de marca i de més qualitat.
Ángel Jubete, de Virginias, explica que "treballar per a la marca blanca no ens dona valor afegit, la fem perquè per treure rendiment a les màquines i cobrir costos, però els beneficis i la reinversió han d'arribar pel teu producte, al que li dones valor amb el màrqueting, tot el que destinem a la marca blanca, ho perdem en facturació".
Un raonament que comparteix Ferran Huguet, d'Unió, que apunta que "quan en productes com l'oli la marca blanca es dispara redueix la rendibilitat dels productors, i això fa mal al sector primari, especialment a la base de la cadena". Huguet creu que "hem de seguir fent pedagogia al consumidor sobre les bondats dels productes de qualitat, perquè és el que ens permet evolucionar, innovar".
Des de Borges, Juli Tecles, creu que, malgrat l'amenaça que representa la marca blanca, "en un escenari amb producció insuficient i aprovisionament complicat no tothom podrà fer marca blanca i no serà tan fàcil ni tan barat". "Això dibuixarà una situació diferent on les marques hem d'agafar posicions", pronostica Tecles.
Rodrigo Freijanes, d'Andrés Pintaluba, apunta que "la experiència amb els nostres clients ens demostra que les empreses enfocades a la marca blanca han volgut sortir a altres mercats per buscar la rendibilitat". "Hi ha mercats on els que tres empreses mouen el 50% i el 70% del producte", apunta Freijanes.
Una tempesta perfecta
Al marge del fenomen marca blanca, el sector agroalimentari acusa, com els altres sectors, els rigors d'una conjuntura adversa. "Estem preocupats -reconeix Ferran Huguet-, veníem ja d'una pandèmia, després les dificultats logístiques sobretot al comerç marítim i ara una guerra que ha generat més incertesa". Subministraments cars i inestables que impacten a tot el sector.
Àngel Jubete, de Virginias, posa l'exemple de la "gamma de xocolates amb funció terapèutica que hem desenvolupat amb inversions importants i sobre la qual tenim dificultats per fixat el preu, ja que hi ha molts factors d'inestabilitat". Jubete afegeix que "no sabem si les grans cadenes de distribució jugaran net en aquest escenari, ja que estan mirant cap a un altre costat, intenten que el consumidor no pateixi la pujada de preus i amb aquesta actitud escanyen els productors".
Des d'Andrés Pintaluba, Rodrigo Freijanes explica que "els nostres clients estan molt influenciats pel que estigui passat a Xina, durant la pandèmia van mantenir activitat, però el 2021 va arribar un increment de costos i ara la guerra, el risc de crisi d'abastiment és important". Freijanes posa un exemple: "Fa un mes el pollastre estava a +20% del preu habitual i arribarem al +50%. Si avui sortíssim a comprar les matèries primeres els costos de producció seran del +70% de fa un any. En algun moment, tot això s'haurà de traslladar al consumidor, de moment cauen les produccions".
Juli Tecles, de Borges, descriu un escenari post pandèmic marcat per l'increment del consum domèstic; els canvis a les dinàmiques de compra i la necessitat d'assumir l'omnicanal. "Molts productes que no es venien on-line ara si que s'hi venen, s'ha disparat el delivery... hem d'estar molt atents a com integrar aquestes tendències a les nostres estratègies". Tot i això, Tecles mira de ser positiu i subratlla que "la pandèmia ha deixat de manifest que el sector agroalimentari és essencial i, ara, en un context de guerra està tornant a passar". En aquesta línia positiva, Ferran Huguet destaca que "la idea de consumir aliments de qualitat i proximitat cada cop està més reforçada, perquè els riscos de la globalització estan quedant al descobert".