El govern es compromet a buscar finançament per al centre de protonteràpia

L’alcalde, Alfons Garcia, creu que és compatible el desmantellament de l’antiga central Vandellòs I amb els primers passos d’aquest projecte

L’alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet amb el subdelegat del Govern, l’alcalde de Tarragona i el president del Col·legi de Metges.
Redacció / Vandellòs i l'Hospitalet

El govern espanyol s'ha compromès a buscar línies de finançament per reconvertir l'antiga central nuclear de Vandellòs I en un centre de tractament de càncer amb protons. És la primera vegada que donen suport al projecte que vol aprofitar les estructures actuals de la nuclear - tancada des de 1989. A partir de l'any 2028, està previst que l'Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) comenci a desmantellar les instal·lacions després de la fase de latència. L'alcalde del municipi, Alfons Garcia, considera que el desmantellament és compatible amb la reconversió. Tot i la "voluntat política" de les administracions, encara no hi ha calendari. Els primers passos podrien executar-se el 2026 i es preveu una inversió de 134 milions d'euros.

El subdelegat del govern espanyol, Santiago Castellà, ha expressat que donen total suport al projecte per reconvertir l'antiga central de Vandellòs I en un centre per tractar el càncer amb protons en l'acte de presentació de la iniciativa al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Castellà ha concretat que buscaran l'encaix amb les actuals línies de finançament obertes dels ministeris - de Salut, Transició Ecològica, Transició digital o el de Ciència- per fer-lo possible.

La central nuclear de Vandellòs I es troba en la fase dos del procés de clausura de les instal·lacions després de l'incendi que va obligar a tancar-la l'any 1989. De fet, està en els últims anys del període de latència de Nivell 2, ja que a partir de 2028 entrarà en la tercera fase. Llavors, està previst que l'empresa pública estatal Enresa, responsable del desmantellament de les centrals nuclears, comenci els treballs per enderrocar la caixa de contenció del reactor i, així retornar l'espai al seu aspecte original. De fet, les característiques de la seva edificació, pel que fa als blindatges i als volums, fan que la infraestructura sigui adequada per reutilitzar-la, de forma parcial, com un centre de protonteràpia.

L'alcalde de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Alfons Garcia, ha assenyalat que els treballs de desmantellament previstos són compatibles amb les primeres actuacions per utilitzar les instal·lacions nuclears. "Aquestes estructures són la raó de ser del projecte, de garantir els gruixos dels formigons i murs", ha destacat Garcia.

Centre hospitalari públic

Alhora, l'alcalde ha remarcat que la voluntat és crear un centre públic d'investigació i tractament del càncer, amb tecnologia avançada, ja que a l'Estat només hi ha dos centres "petits" que tractin pacients de càncer amb protons. El projecte preveu aprofitar el calaix del vell reactor de la nuclear per ubicar-hi el centre mèdic. Es calcula, que permetria atendre, a mitjà termini, més de 1.500 pacients anuals i donar servei de proximitat a les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Comunitat Valenciana i Balears.

Les xifres del projecte

Segons ha explicat Eduard Jiménez, autor de l'estudi socioeconòmic del projecte que va encarregar la MIDIT (Mancomunitat pel Desenvolupament Integral de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Tivissa i Pratdip), la reconversió de la central suposaria un estalvi en cost estimat mínim de 34,4 milions d'euros en el desmantellament definitiu, i, alhora, implicaria un estalvi en els costos d'inversió de 9,7 milions d'euros per a un futur centre. A més, l'informe econòmic preveu una inversió de 134.225.263,94 d'euros, els quals inclourien les obres per adaptar l'espai, la compra de maquinària i la instal·lació dels serveis complementaris. Així mateix, l'estudi calcula que el funcionament ordinari del centre sanitari tindria un cost de gairebé de disset milions d'euros anuals i que generaria, amb els seus impactes indirectes i complementaris, prop de dinou milions d'euros de valor afegit brut (VAB) anuals i més 200 llocs de feina. Pel que fa a l'anàlisi econòmica-financera del projecte, també contrasta la viabilitat i sostenibilitat econòmica financera d'aquest, que tindria una taxa interna de retorn (TIR) del 9,6% i un VAN del seu desenvolupament de 66,4 milions d'euros.