Ferran Huguet, d'Unió, reconeix que "les exportacions són oxigen, ho passaríem molt malament si no tinguéssim els volums que tenim, tot i que la relació euro-dolar no ens ho posa fàcil". Juli Tecles, de Borges, coincideix en què "és la millor alternativa quan els mercats domèstics es paralitzen, ja va passar amb la crisi de 2008"

Bona part de les exportacions són dins a la Unió Europea, un fet que demostra que "la globalització ha fet un pas enrere, per la incertesa, les tensions geopolítiques i per l'impacte sobre el medi ambient". Huguet està d'acord en què "és més racional i sostenible que la producció europea es quedi a Europa". "Hem de consumir més productes de proximitat, perquè això a més és bo per als productors, la globalització està pensada per a les grans multinacionals", remarca.

Àlex Astruc, de Florette, apunta que "és simptomàtic que fins i tot McDonalds presumeixi en les seves campanyes que utilitza aliments de proximitat". Astruc explica que "l'exportació de productes frescos es concentra especialment a l'hivern, que és quan als països més freds no conreen".

Produir a l'estragner

En aquest context en qùe sembla que la globalització ha fet un pas enrere, una bona alternativa per seguir fent créixer el negoci internacional és produir als països on s'ha aconseguit una certa quota de mercat. És el cas d'Andreu Pintaluba, que amb centres productius a països com Argentina, Portugal, Itàlia o Romania, entre d'altres. Rodrigo Feijanes explica que "moure mercaderies d'aquí cap allà no és sostenible, amb centres a altres països es pot seguir creixent internacionalment amb menys impacte sobre el medi ambient".

Freijanes alerta, però, que "a Europa està per venir una normativa europea de valoració dels impactes mediambientals de producció, el que posarà en valor els productes locals, però aquests normatives provoquen increments de costos que si el consumidor no pot assumir, això farà que el mercat s'ompli de productes que vindran d'Àfrica i altres indrets amb millors costos".