
Enguany es compleixen quatre-cents setanta anys de la publicació de "Les Prophéties" de Nostradamus, nascut com Michel de Notre-Dame (1503-1566). Apotecari francès que ha passat a la història com suposat endeví amb un llegat de pronòstics alguns dels quals, per la visió de l'autor o la imaginació del lector, diuen que s'han complert. I la llista de presagis consumats, avançats de forma críptica i simbòlica per Nostradamus no és menor: Revolució Francesa, ascens de Napoleó i Hitler, atacs amb bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki, o atemptat de l'11 de Setembre a les Torres Bessones.
La tradició dels vaticinis la trobem pràcticament a totes les cultures registrades i sempre de la mà d'homes i dones amb connexió amb els déus i les forces naturals i, naturalment, amb les elits controladores de la governança de torn. Vaticinis embolicats per la màgia de les supersticions o per l'argumentari filosòfic o religiós. I els mil i un salts del passat al futur s'han arribat a convertir en una poderosa arma i també en un negoci.
La pel·lícula "2001: una odissea de l'espai" del nord-americà nacionalitzat britànic Stanley Kubrick estrenada el 1968 va popularitzar el poema simfònic del 1896 de l'alemany Richard Strauss (1864-1949), inspirat en el llibre "Així parlà Zaratustra" escrita el 1883 pel seu compatriota Friedrich Nietzsche (1844-1900). Zaratustra, un profeta i filòsof iranià nascut el 628 aC amb gran influència sobre el judaisme, el cristianisme i l'islam. La pel·lícula va costar 12 milions de dòlars i en va recaptar 146. I estem parlant dels anys setanta del segle passat. I per acabar aquesta mostra de visionaris, he triat al francès Juli Verne (1828-1905) autor de novel·les d'aventura com "De la Terra a la Lluna", "Viatge al centre de la Terra", "Vint mil llegues de viatge submarí" o "La volta al món en vuitanta dies". Considerat un dels pares de la ciència-ficció i un dels escriptors més traduïts i llegits.
I tot el que he relatat es quedarà petit davant de l'explotació d'aplicacions d'intel·ligència artificial (IA) com ChatGPT, desenvolupada el 2022 per l'empresa nord-americana OpenAI. Molts mitjans ja l'han incorporat com a eina de treball, no només per redactar textos sobre qualsevol temàtica, sinó per fer previsions. Aquest mes de gener el digital El Nacional publicava un reportatge sobre les previsions pel 2025 elaborat a partir de les respostes de l'aplicació. Política, economia, tecnologia, llengua. Aquest maridatge entre la tecnologia i la gestió de la informació acumulada al món virtual toca tots els pals. Una barreja que qüestiona el lideratge de l'ésser humà a l'hora de fabricar continguts, relats i, per tant, història. El descobriment del foc, de la roda o de l'escriptura, empetitits per la velocitat hipersònica, gairebé de la llum, de relacionar conceptes i treure'n conclusions de la IA. I amb molta o poca ajuda de la Intel·ligència computacional (subsimbòlica-inductiva) hem estrenat el 2025 amb una bona colla de pronòstics.
Segons el BBVA serà un any d'incertesa, però bo per les inversions en borsa i en renda fix, malgrat la pròxima presidència de Donald Trump als Estats Units i la seva amenaça de política hipernacionalista en termes econòmics i expansionista en qüestions geoestratègiques. Les darreres fanfarronades sobre el Canal de Panamà i Groenlàndia són de traca i mocador. Mentre l'economista i professor universitari Gonzalo Bernardos, en una recent entrevista a Catalunya Ràdio, feia bons presagis per l'economia espanyola en un any, segons ell, ple d'oportunitats. Per Bernardos el 2025 serà un exercici pel creixement econòmic i la recuperació amb bones perspectives pel sector immobiliari, recuperació del consum intern per l'estabilitat del mercat de treball, però amb un avís d'alerta per l'evolució dels preus de l'energia i la desacceleració de les principals economies europees. S'entén que sobretot Alemanya i França.
I finalment em fixo en l'informe "Predictions 2025" elaborat per Ipsos, multinacional d'investigació de mercats i consultora amb seu a París. Està basat en el balanç de la població de 31 països dels darrers dotze mesos i recull també el que esperen per al pròxim any en matèria d'economia, seguretat i medi ambient. S'entén com una barreja de sentiments i pressentiments que resulten si més no indicatius de per on va l'opinió pública, no sempre alineada amb l'opinió publicada. L'informe en qüestió diu que els espanyols estan pràcticament dividits en fer balanç del 2024. Un 48% el considera dolent i un 52 no. Pel que fa al 2025, set de cada deu entrevistats consideren que serà millor. L'estudi també veu núvols i repte a l'horitzó econòmic, social, laboral. Un 79% preveu l'encariment de la vida, un 50% que es mantindrà la bretxa salarial entre homes i dones, un 62 que la IA destruirà llocs de treball. Un 80% dels espanyols pronostica que la immigració creixerà, una xifra notablement superior al 67 de la mitjana global. Un 74 pensa que augmentaran els fenòmens atmosfèrics extrems. Un 41 que hi haurà risc d'utilització d'armes nuclears en algun conflicte armat. Però també hi ha espai per l'esperança, com la del 31% que confia que es trobarà una cura pel càncer. L'informe també s'acosta a la problemàtica de la vulnerabilitat dels joves enfront de les xarxes socials. Espanya amb un 31 completa el trio més optimista respecte a la prohibició del seu ús als menors de setze anys juntament amb Itàlia i Irlanda amb un 32%.
Com es pot comprovar, un ampli ventall de previsions i preocupacions que probablement encaixen amb les converses de sobretaula viscudes durant les trobades amb familiars i amics d'aquestes passades festes de Nadal. Unes discussions que, deixant a banda alguna pujada de to, s'han tancat amb el desig que el 2025 ens porti salut i alegria, per aquest ordre. Com en el cas dels sondejos electorals, al final el que realment compta és el resultat de les votacions, de les accions. Per això és recomanable mirar amb cert escepticisme els auguris dels qui creen tenir una bola de vidre per predir el futur. Tots sabem que els Reis Mags són tres i que els nens i les nenes venen de París. A partir d'aquí, serà la voluntat, l'honestedat i la claredat la que ens anirà descobrint que hi ha uns metres més enllà del nostre nas. I si us he de ser sincer, amb la cultura política imperant, immersa en el tacticisme i la demagògia, que els deus -cadascú els seus- ens agafin confessats.
L'exemple més pròxim dels meus temors el trobareu amb el sainet del Hard Rock. Una inversió desitjada i a l'hora discutida que no sabem si puja o baixa, abduïda per l'esperit del president Rajoy. Aquell que en lloc de córrer feia veure que caminava rapidet. Si teniu cap dubte personal o col·lectiu, sempre podeu preguntar al ChatGPT que s'està convertint en l'Oracle de Delfos que al segle VII aC era de consulta obligada pels reis, governants i persones comunes que buscaven consell i prediccions del futur. I cada vegada hi ha més cua. Una la de les majors fortunes que a Espanya van créixer un 27% el 2023 i una altra la de la població en risc de pobresa o exclusió social que el 2022 va augmentar un 26,5%. Són dades. I no dic que siguin vasos comunicants. Pregunteu-ho a la IA.